• Xavier Puig dirigeix dotze melodies per a dotze efemèrides.
• Emotiu record a les víctimes de la DANA.

Puntual a la seva cita, l’Orquestra Simfònica del Vallès ha ofert el seu primer concert del Festival de Valsos i Danses, en un dissabte encara immers en les festes de Nadal. Un pletòric Xavier Puig ha anat explicant anècdotes i celebracions en consonància amb els temes triats. La veu de la soprano Marta Mathéu ha contribuït a l’èxit de la vetllada.

Gran concert dissabte de l’Orquestra Simfònica del Vallès on els valsos i les danses no ho han estat tant i sí marxes i fins i tot una sardana. No obstant això, la família Strauss hi ha estat present al final del programa, tot plegat conduït pel director de l’orquestra, un Xavier Puig que, com en anys anteriors, ha volgut transmetre un entusiasme d’acord amb els desitjos de principis d’any. No han faltat efemèrides, reivindicacions i moltes dosis d’humor.

De fet, el concert ha començat amb una obra de Rossini, l’obertura La gazza ladra. Puig ha proposat al públic assistent seguir l’exemple del compositor italià que, veient que la majoria dels seus contemporanis morien abans dels 40, va decidir, a 37 anys, deixar de compondre i dedicar-se a cuinar, menjar i viure la vida. Xavier Puig ha fet un magnífic repàs d’alguns dels fets més significatius de l’any 2024, classificant-los per mesos. Així doncs, al febrer ha remarcat les reivindicacions dels pagesos que van entrar per la Diagonal de Barcelona amb els seus tractors, la qual cosa ha relacionat amb l’obertura El tambor de granaderos, de Ruperto Chapí. No ha faltat l’humor en assegurar que per a molts barcelonins d’aquella zona era la primera vegada que veien tractors. El mes de març, Xavier Puig ha volgut relacionar la música amb la literatura, recordant l’èxit d’Història d’un piano de Ramon Gener, Premi Ramon Llull 2024, i ho ha fet amb el primer vals del concert, l’Estudiantina d’Émile Waldteufel.

Una de les sorpreses del concert ha estat quan Xavier Puig ha baixat a platea per comprovar les pulsacions del públic, ja que molt probablement, la polca ràpida de Josef Strauss Im Fluge no podria ser interpretada a Txetxènia perquè, i no és broma, el govern d’aquell país ha prohibit la música massa lenta o massa ràpida, que permet únicament les peces musicals amb tempos entre 80 i 115 pulsacions per minut. La cosa no ha acabat aquí. Un policia ha estat l’encarregat de comprovar la salut dels assistents mentre els gairebé 60 músics de la Simfònica interpretaven la polca de Strauss.

El concert ha estat genial de principi a fi, però cal destacar certs moments en què les explicacions de Xavier Puig i la música han fet reaccionar els assistents, bé amb el silenci més absolut o amb forts aplaudiments. Una d’aquestes ocasions ha estat en l’al·legat en favor de la pau i de la fraternitat que el director de l’OSV ha fet abans de la interpretació de Abraceu-vos, multituds!, el magnífic vals de Johann Strauss II, que va servir d’inspiració per a Beethoven i que va incloure en la seva novena simfonia, de la qual es compleixen 200 anys. Malgrat aquests dos segles de genocidis constants, cal reivindicar la pau i l’alegria sempre, ha afirmat Puig. L’altre moment àlgid ha estat la sortida a l’escenari de la soprano Marta Mathéu, que ha interpretat la peça Me llaman la primorosa de l’òpera El barber de Sevilla. A la seva magnífica veu, s’han afegit les mirades i els moviments afectuosos de la soprano cap al director i un dels violinistes de la simfònica, en un detall més del tarannà humorístic del concert.

Especial, molt especial i emotiu, ha estat l’homenatge i el record a les víctimes de la DANA a València i a altres punts d’Espanya. Xavier Puig ha afirmat que la música no pot canviar el món, però que des de l’OSV s’unien a la gent que ha patit la desgràcia amb el tema d’Edward Elgar Sospiri. Ha estat el moment més trist del concert, no només pel fet esmentat sinó perquè la melodia d’Elgar, només amb la intervenció de la corda i d’una arpa que conferia un to dramàtic a tot plegat, sinó perquè ha costat endinsar-se novament en el caràcter festiu de l’espectacle.

No han faltat dos compositors catalans, Juli Garreta, amb la sardana Juny, on s’ha fet estrany sentir el clarinet en comptes de la tenora, i el Romanç de Santa Llúcia, d’Eduard Toldrà. En la sardana, arranjada per a orquestra pel germà de Pau casals, Enric, s’ha homenatjat Garreta en el centenari de la seva mort; en la peça de Toldrà, referida al mes de desembre, Puig ha parlat d’un període ple de sants i santes que han donat vida a la humanitat, Sant Esteve, els canelons i la Puríssima, la Constitució. Sense oblidar a Santa Llúcia, que ens ha portat una de les fires més importants del món. La soprano Marta Mathéu ha tornat a demostrar el seu talent en el tema de Toldrà.

Puig ha recordat que el mes d’octubre havia estat rarot, referint-se als casos de corrupció, als polítics tirant-se els plats pel cap, sense oblidar la relació Rei-Rey, al·ludint al rei emèrit i a l’actriu murciana. Tot plegat, un desmadre, una paraula en castellà molt més forta que la catalana disbauxa. Per això, s’ha interpretat el vals de Johann Strauss Aimer, boire et chanter, amb la intervenció de Marta Mathéu. Johann Strauss ha estat també el protagonista en el vals Roses del sud, on Xavier Puig ha destacat la tornada del públic als teatres després de la pandèmia, els 350.000 oients de música clàssica a Catalunya en viu i en directe i la professionalitat de l’OSV.

Com ja és habitual, el concert ha acabat amb Al bell Danubi blau, de Johann Strauss, i la Marxa Radetzky, aquesta última amb la barreja amb el tema de Village People Y.M.C.A. i amb l’acompanyament amb les palmes del públic assistent, que també ha pogut col·laborar-hi cantant la nadala El petit vailet.