Concert de Nadal de la Banda de Música de Sabadell. Autor: Josep Asensio.

La Banda de Música de Sabadell celebra el seu concert de Nadal

  • Bernat Castillejo dirigeix un concert en clau sabadellenca
  • Gran actuació de la mezzosoprano Marta Valero

El Teatre Principal de Sabadell ha estat l’escenari del concert extraordinari de la Banda de Música de la nostra ciutat, un espectacle magníficament conduït pel músic i divulgador musical Lluís Cabal i que ha comptat amb la participació de la mezzosoprano Marta Valero. El director de la Banda, Bernat Castillejo, ha agraït a persones i institucions el seu suport en un concert que ha volgut homenatjar directors i compositors sabadellencs.

Platea plena en un diumenge assolellat que convidava a sortir. La Banda de Música de Sabadell, sota la direcció de Bernat Castillejo, ha preparat un programa divers on destacaven compositors sabadellencs no massa coneguts pel gran públic, però actius i activistes en favor de la cultura en cada any d’història d’aquesta formació musical que ha tingut multitud de vicissituds. Lluís Cabal ha donat la benvinguda al públic que omplia la platea del Teatre Principal i tot seguit, s’ha endinsat en les explicacions que tenien com a objectiu donar a conèixer la història de la Banda que, com ha exposat de manera clara, ha sabut adaptar-se a tots els temps, des dels inicis, pels volts de 1856 fins a l’actualitat. Cabal ha fet un símil amb l’au Fènix, que reneix de les cendres. Com ella, amb tenacitat, amb ganes d’existir com a servei públic i esdevenir també una entitat de formació musical, la Banda, amb diferents noms, ha arribat fins avui.

Lluís Cabal ha fet recordar als més grans presents a l’auditori, les orquestres Els Muixins i Els Fatxendes, els músics dels quals també tocaven a la banda que, en aquells inicis comptava amb vint-i-nou músics i on el saxo no era uns dels instruments cabdals, ja que estava en fase de desenvolupament. El repertori també ha variat molt des d’aquelles èpoques primerenques, on sobresortien òperes, xotis, pasdobles i marxes de processons. Poc després de la visita de la Reina Isabel II, el 1868, Sabadell va romandre vint anys seguits sense Banda de Música. Lluís Cabal ho ha relacionat de manera graciosa, tot i que no hi ha constància que hi estigui vinculat.

El 1890 neix l’Escola Municipal de Música amb l’Eusebi Bosch com a director però es dissol quatre anys després per motius econòmics. És llavors quan agafa les regnes Cebrià Cabané, que demanarà al regidor de cultura de l’Ajuntament de Sabadell que es puguin incorporar noies a la Banda. S’inicia un camí excepcional per a aquesta formació que haurà de canviar de nom acabada la guerra civil, anomenant-se Banda de la Falange, tot i que el 1945 tornarà a portar el nom de Banda Municipal, fins que el 1996 deixarà de ser-ho per a esdevenir una associació independent, un fet que va ser molt criticat en aquell moment per part de la gent de la cultura sabadellenca que no va entendre per què l’alcalde Antoni Farrés no va voler que la Banda de Música continués sent finançada per la ciutat. Lluís Cabal ha tingut paraules d’elogi per a dos dels directors més emblemàtics de la Banda en la segona meitat del segle XX, l’Adolf Cabané i Manuel Ortega. Tots dos van voler treure-la dels escenaris habituals per portar-la als carrers i barris de la ciutat.

Pel que fa al concert, Bernat Castillejo ha plantejat una primera part dedicada a compositors sabadellencs, començant amb la Marcha triunfal, Op. 88, d’Eusebi Bosch, músic polifacètic net de Fidel Bosch i Llonch, també músic i conegut per ser el fundador de l’orquestra Els Fatxendes. Bosch va ser també el compositor de l’Himne de l’Exposició Universal de Barcelona el 1888.

La mezzosoprano Marta Valero ha intervingut en diverses ocasions al llarg del concert, destacant-ne les de les cançons Balada de l’aigua i la donzella, de Josep Masllovet, El serrador, de Mateu Rifà i Lliris al Montseny d’Adolf Cabané, tots tres directors de la Banda de Música en diferents etapes. Marta Valero també ha encisat el públic assistent amb la interpretació de But not for me, composta per George Gershwin i lletra del seu germà Ira. Els aplaudiments han estat força llargs en acabar el tema.

Destacada també l’actuació de la Banda de Música de Sabadell en la composició d’Agustí Borgunyó Petit ballet imaginari, petit pel nom però molt gran per la seva força i la qualitat de l’harmonia musical. Borgunyó és, sense cap mena de dubte, un dels músics sabadellencs més internacional. Director d’orquestra i compositor d’una extensíssima obra, tocava el violí, el piano, el saxofon i el clarinet. Més de cent vuitanta sardanes, multitud de ballets, suites i operetes, moltes d’elles compostes als EUA on va col·laborar amb orquestres de gran categoria, acaparen un llegat que ha arribat fins als nostres dies.

Tot i que el concert ha estat espectacular des del primer minut, hi ha hagut dos moments amb una certa màgia. El primer, la interpretació de la polca Trio d’oiseaux del compositor francès del Romanticisme Jules Pillevestre, on la Montse Munill, la Clara Tarruell i l’Eben-ezer Marín han fet sonar els seus flautins com a solistes en un tema que ha adaptat el mateix Bernat per a banda, ja que només es conserven les partitures dels solistes. El segon, el pasdoble Homenatge, del compositor gironí Jordi León que, present a la sala, ha pogut escoltar la magnífica interpretació de la formació musical sabadellenca. En acabar ha saludat efusivament el director de la Banda, Bernat Castillejo.

El concert ha tingut també dos moments àlgids amb la Dansa bacanal, de l’òpera Samsó i Dalila, de Camille Saint-Saëns, amb aquelles notes orientals tan característiques, i l’intermedi de la sarsuela La leyenda del beso, de Reveriano Soutullo, Juan Vert. Aquí, Lluís Cabal ha volgut explicar la diferència entre una tonalitat major i una menor, amb la complicitat dels membres de la Banda. Com ja és habitual, el concert ha acabat amb dues sardanes, Violetes, de Jesús Ventura i Barnet, gran activista en favor de la sardana, músic de tible i flabiol, director de diverses cobles, entre les quals en destaquen les de Sabadell i la Mediterrània i que, malauradament, ens va deixar el 2022. Sabadell, de Joaquim Serra, ha posat el punt final a un espectacle musical mereixedor d’un excel·lent i on Cabal ha fet un al·legat en favor de la felicitat que donen els músics i Castillejo ha agraït a institucions, tècnics, músics i públic engeneral el seu suport.

Foto de portada: un moment del concert. Autor: Josep Asensio.

Els comentaris estan tancats