• El grup de música d’arreu connecta amb el públic.
• La pluja obliga a traslladar el concert a l’auditori del carrer Lacy.

La pluja no va impedir dijous l’actuació del grup La Febre en el marc del Festival Internacional de Música organitzat per Joventuts Musicals de Sabadell. Previsors, l’espectacle es va traslladar a l’auditori del carrer Lacy on, a més de bona música, la calor va ser una altra de les protagonistes.

Mirant al cel a partir de les sis de la tarda. Així estaven els organitzadors de Joventuts Musicals. La pluja, però també el vent podien espatllar una bona vetllada de música. No es va dubtar a canviar l’escenari a l’auditori del carrer Lacy. No era el mateix, però calia fer-ho. Els quatre membres de La Febre, Marie Perera al violí, Héctor Serrano a la guitarra, Oriol Martí al contrabaix i Víctor Gómez, a l’acordió, es van prendre amb humor i filosofia la calor que va romandre allà dins durant tot el concert. Les finestres obertes no la van apaivagar ni un instant.

Malgrat aquesta circumstància, la música d’arreu, aquesta música tan particular de La Febre, va ser la que va aportar aquesta frescor tan necessària amb melodies nacionals i internacionals com masurques, milongues, mussettes, fandangos o rumbes.

Els quatre instrumentistes, comandats pel sabadellenc Víctor Gómez a l’acordió, explicant cada un dels temes amb una simpatia desbordant, van ficar-se al públic assistent a la butxaca des del primer moment que van sonar les primeres notes. Aquestes van ser les de Jeux d’enfants, típicament francesa, amb la preponderància de l’acordió.

Víctor Gómez va donar la benvinguda als assistents, recordant que La Febre era un projecte que havia nascut dos anys enrere “amb la intenció de fer pujar les pulsacions a través de la música”, fent broma de la temperatura ambient, de la suor que havia d’estar present durant tot el concert, però assegurant que connectarien amb tothom. Evidentment, no eren a la fresca, però almenys una mica, els de La Febre van intentar que els presents s’oblidessin que allà dins hi havia almenys trenta graus.

El concert ha estat una successió de temes increïblement ben interpretats, amb la força i la delicadesa al mateix temps del violí, amb un contrabaix que acompanyava amb delit i una guitarra que, literalment, parlava. L’acordió, omnipresent, afegia un toc popular, festiu, endinsant-se en un tot espectacular.

Així doncs, Bruno, de Carlos Belda, rumba total, ha estat un tastet de què vindria després, Baño María i Jazz Mazurca de Vegetal Jam, un duet format per l’acordionista David Aznar i el violinista i violoncel·lista Miguel Guallar. Interessant també el vals Passion, del compositor italià Tony Murena, una estrella de l’acordió de la primera meitat del segle vint. L’elegància de la peça de Murena ha estat ben interpretada per La Febre. Murena ha estat novament protagonista amb un altre vals, Indifférence, on s’ha pogut apreciar la força i la delicadesa de l’acordió, magníficament executat pel Víctor Gómez.

Durant el concert, ell mateix ha estat l’encarregat d’explicar què era La Febre mitjançant paraules del diccionari: bogeria, deliri, desig, efusió, flaire, passió, zel… En definitiva i com a resum, febre.  

La música de La Febre ha fet un viatge per diversos punts del món. Han recalat a Occitània amb Les fonts del Segre, per aterrar al Brasil amb Vou vivendi, un choro, estil connectat directament amb la samba per tornar a Catalunya de la mà de Lluís Llach i el seu melancòlic Com un arbre nu. S’ha fet una petita escapada al País Basc amb el tema Doneztebe d’Iñaki Diéguez, ballable cent per cent, desplaçant-se al final del concert fins als països de l’est amb dues melodies de klezmer, completament festives, Der Gast Ningun i A Nakht In Gan Eydn, on el violí de Marie Perera ha estat sensacional.

Víctor Gómez ha agraït als assistents, als tècnics i molt especialment a la Joana Soler, presidenta de Joventuts Musicals, el seu suport. El concert ha acabat, amb dues rumbes Sabó cubà i La Galeta. Malgrat la calor, La Febre ha aconseguit refrescar l’esperit durant poc més d’una hora, amb l’absència total de l’aire condicional. Potser a la següent…

Foto portada: un moment de ‘La febre’, al Principal. Autor: D.Jiménez.