- El tradicional Festival de valsos i danses esdevé un viatge musical.
- La veu de la terrassenca Anna Alàs s’imposa.
Com ja és habitual, l’Orquestra Simfònica del Vallès ha ofert el seu Festival de valsos i danses, que aquest any ha estat més internacional que mai. Aquest fet ha propiciat la pluralitat de compositors i melodies i ha servit a la Simfònica per alterar una mica el camí d’altres anys, convertint-lo en un concert on els valsos han quedat relegats a l’ultima part, sense perdre, és clar, la seva importància.
Ple absolut a la Faràndula en el concert que la Simfònica ha preparat pels espectadors sabadellencs i que es repetirà diumenge al matí, per fer una gira després per diverses ciutats catalanes. Un eufòric Diego Martin-Etxebarria l’ha dirigit de manera gairebé informal, dirigint-se al públic assistent en un català perfecte, advertint-los que les peces que estaven a punt de sentir-se s’avenien perfectament amb el seu caràcter. Abans, però, la Simfònica ha interpretat l’Obertura d’Orfeu als inferns de Jacques Offenbach, amb una melodia conegudíssima que sona en els últims dos minuts i que ha servit per a destacar la singularitat de diversos solistes.
Seguidament, ha estat el torn per a dues peces intimistes. La primera, Amorosa, de Jesús Guridi, segurament el compositor basc més internacional, i que es caracteritza per la seva pausada bellesa, que recorda plenament música de pel·lícules. D’Euskadi, la Simfònica ha tornat a Catalunya, amb el tema Floreix l’ametller, d’Eduard Toldrà i que ha significat també la primera intervenció de la mezzosoprano terrassenca, Anna Alàs. Amb un vestit verd, Alàs ha fet emmudir l’auditori. En aquesta primera part del concert, s’ha fet un viatge llampec a Rússia, de la mà del compositor Serguei Prokófiev i la seva Troika, on els pizzicatos i la percussió han estat la tònica general d’un tema amb evidents trets eslaus. Per acabar, el Vals número 2 de Xostakóvitx, que conté la melodia de la cançó espanyola Yo te daré. Diego Martín-Etxebarria ha explicat que és molt probable que el compositor rus escoltés aquesta cançó dels nens exiliats al seu país fugint de la dictadura franquista, i l’ha relacionat amb els altres dos temes llatins que s’han interpretat, l’Aragonesa i l’Habanera de la suite Carmen de Georges Bizet i la Conga del Fuego Nuevo d’Arturo Márquez. Anna Alàs ha tornat a estar espectacular en la seva interpretació del fragment de Carmen.
La segona part ha començat amb unes paraules del director, que ha confessat la importància que l’òpera ha tingut en la seva carrera professional. Era el preludi d’una nova sortida a l’escenari d’Anna Alàs, aquesta vegada amb un vestit daurat, i que ha tornat a evidenciar la seva capacitat vocal amb la magnífica interpretació d’Una voce poco fa, de l’ària d’El barber de Sevilla. No cal menysprear la coneguda Obertura de Rusian i Ludmila del rus Mikhaïl Glinka, que ha sonat elegant i amb força.
Ha trigat, però finalment Johann Strauss ha aparegut a la Faràndula amb un Diego Martin-Etxebarria satisfet, exultant i emocionat. Primer, el Vals de l’Emperador i després la polca ràpida Sota llamps i trons. Entremig, la nota còmica del concert. Per megafonia s’ha anunciat que un Maserati estava mal aparcat davant de la Faràndula i ha resultat ser el del director, que ha hagut de marxar ràpidament, moment que han aprofitat quatre percussionistes de l’orquestra per situar-se al davant i dirigir-la. Han interpretat el Devil’s Galop de Charles Williams.
El concert s’encaminava cap al final, però encara hi hauria moltes sorpreses. El Danuvi blau, malgrat ser esperat, no ha decebut. Abans, Diego Martin-Etxebarria ha aprofitat per desitjar bones festes i un millor 2019, a l’estil de Viena. Anna Alòs ha tornat a sorprendre amb una cançó de bressol en basc, Aurtxoa Seaskan i el director ha demanat seguidament que el públic cantés Santa Nit amb la música de la Simfònica, la qual cosa ha sortit força bé. Els aplaudiments constants dels assistents demanaven acabar amb la Marxa Radetzky i així ha estat, tot i que els músics l’han barrejada amb el tema de Village People YMCA, resultant genial del tot.
En definitiva, un concert on l’Orquestra Simfònica del Vallès s’ha superat a ella mateixa, amb bones seleccions musicals, un director implicadíssim, amb simpatia desbordant, fugint d’estereotips classicistes i ficant-se als assistents a la butxaca. El concert encara ha de viatjar a Puigcerdà i a Reus, però a la nostra ciutat ha tingut aquell regust saborós del sabadellenquisme més pur.
