- Es compleixen 25 anys de la iniciativa de Joventuts Musicals.
- L’Orquestra d’Acordions de Sabadell es fusiona amb la poesia.
Tarda més fresca que les dues anteriors. El pati del Casal Pere Quart ha estat novament l’espai triat per Joventuts Musicals de Sabadell per seguir amb el cicle que acabarà el dia 17 de juliol amb la molt reconeguda Barcelona Gipsy BalKan Orchestra. La sabadellenca Orquestra d’Acordions, dirigida per Francesc Membrives ha ofert un espectacle innovador, fusió de música i poemes i l’acompanyament de l’actor Enric López com a narrador.
Sabadell no estaria completa, culturalment parlant, sense el seu Festival Internacional de Música organitzat per Joventuts Musicals. Enguany es compleixen 25 anys d’una proposta que sempre ha sabut combinar qualitat amb sabadellenquisme, pluralitat amb innovació. I és per això segurament que volen precisament mostrar els diversos vessants de la seva programació. Ho ha fet novament amb l’Orquestra d’Acordions de la nostra ciutat que, per primera vegada, s’endinsava en una simbiosi que ha resultat un èxit. Al ja conegut prestigi i qualitat dels músics de la formació, s’han unit les veus de diverses persones recitant poemes de tota mena, però relacionats tots ells amb la natura, amb el foc, amb l’aigua, en definitiva, amb la vida.
Conduïda magistralment per l’actor també sabadellenc Enric López, la vetllada ha comptat amb música de Kees Vlak, un neerlandès que ha sorprès amb una música èpica, gairebé un himne. The new village, que així es diu el tema triat per l’Orquestra d’Acordions, ens parla d’energia, de saber sobreposar-se a les adversitats, un reflex molt particular de les nostres ànimes.
Mereix una menció especial la interpretació de la Danza Ritual del Fuego, de Manuel de Falla, amb arranjament fet pel mateix director de l’orquestra, Francesc Membrives. A l’espectacularitat de les notes del compositor andalús, una música que atrapa des del primer moment i amb una evident dificultat, s’ha fet palesa novament la qualitat dels instrumentistes.
L’Enric López ha anat explicant cada un dels temes que s’havien d’interpretar amb gran enginy, destacant-ne en cada moment aspectes relacionats amb allò que convivim quotidianament i que, malauradament, moltes vegades oblidem. La natura, la terra com a base de la vida, l’aigua com a metàfora de la calma, el foc, destructiu i creador alhora, el vent, l’aire. Tot plegat, El perfum de la terra, que és com han volgut anomenar l’espectacle. Fins i tot, l’ambient s’ha fos amb la música i la poesia, no tan sols amb la ja omnipresent buguenvíl·lia al fons de l’escenari, sinó també amb desenes de falciots que voletejaven amb els seus característics sons en el cel sabadellenc.
El compositor argentí Astor Piazzola ha estat un dels destacats en el concert. Primer, amb Invierno Porteño, una de les peces de la seva obra Cuatro Estaciones Porteñas, un homenatge als instrumentistes italians del segle XVIII. Ritmes de tango popular que mostren la tristesa per la llunyania, la nostàlgia de la terra natal. L’altra, Escualo, tema de gran dificultat, ràpid, de gran bellesa, i que vol transmetre precisament la lluita contra la natura. Tot plegat, una delícia.
El moment més emotiu de l’espectacle ha estat la presència al pati del Casal Pere Quart del músic, guitarrista i compositor barceloní Jordi Codina que, visiblement emocionat, ha tingut unes paraules d’agraïment per a tothom, especialment per al Francesc Membrives, poc abans de la interpretació de la seva composició Akelarre. Segons ell mateix ha explicat, es tracta d’una obra totalment descriptiva, demanant al públic assistent que captés, en aquest ordre, la nit, el vent, l’aparició de les bruixes, el diable, el conjur, per acabar novament amb la nit. Amb un final esplendorós, cal afegir la gran força de la percussió en aquesta composició.
El concert ha comptat també amb la música de la sardana Camperola, d’Eduard Toldrà i de la Conga del Fuego Nuevo de Arturo Márquez, una al·legoria al foc i a la terra, a la seva importància. Per acabar, s’ha triat el quart moviment de Keniade, del compositor alemany Fritz Bobler, un tema molt i molt rítmic que ha estat força aplaudit.
Durant tota la vetllada s’han anat intercalant poemes de diversos escriptors i escriptores, amb les veus de col·laboradors i els mateixos poetes. La presidenta de Joventuts Musicals, Joana Soler, també ha volgut contribuir-hi amb el poema Aire d’Enric Casasses. S’han sentit, entre altres, al poeta asturià Ángel González amb uns versos sobre el pas del temps, a la Núria Albó amb La meva terra, a Mario Benedetti amb Fuego mudo, a Joan Salvat Papasseit amb Nocturn per a acordió o a María Elena Walsh amb Així és. No han faltat les Corrandes d’Exili de Pere Quart, on sobresurten els seus icònics i tendres versos, “En ma terra del Vallès tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra. Com el Vallès no hi ha res”.
L’espectacle ha acabat amb les paraules del director de l’Orquestra d’Acordions de Sabadell, Francesc Membrives, agraint l’esforç de tothom per fer-lo possible, especialment a la Joana Soler per la seva confiança i per comptar novament amb ells. Membrives ha volgut acomiadar-se amb un bis sorprenent que comença amb les notes del Concierto de Aranjuez de Joaquin Rodrigo, però que canvia sobtadament a música moderna. Es tractava d’un tema de Chick Korea anomenat Spain. Molt recomanable per a qui no el conegui.
30 de juny: El dia que m’estimis
El 25 Festival Internacional de Música de Sabadell continuarà dilluns dia 30 de juny amb el Trio Fortuny i Inés Cuello, amb música de Carlos Gardel com a protagonista.
Més informació:
Foto portada: un moment del concert de l’Orquestra d’Acordions. Autor: D.Jiménez.
