• El músic austríac és homenatjat per cent seixanta artistes
• Gran actuació del Cor Càrmina i del Pax Cor de Cambra

Gairebé dues setmanes d’assajos de l’Orquestra Segle XXI, amb músics de fins a vuit nacionalitats diferents i altres vinguts d’arreu d’Espanya, han desembocat en un concert molt especial, no només per la celebració de vint-i-cinc anys d’aquesta proposta integradora, sinó per la tria d’un compositor, Anton Bruckner, del qual se celebra el dos-cents aniversari del seu naixement.

Gran expectació divendres a la Faràndula per part del públic que esperava la presència de músics i cantaires a l’escenari. No podia ser menys, ja que durant més d’una setmana han estat assajant perquè tot sortís bé, sota la direcció d’un Jordi Mora que compleix vint-i-cinc anys al capdavant d’aquest projecte anomenat Orquestra Segle XXI format aquest any per uns setanta músics. Enguany, han participat joves de Colòmbia, Mèxic, Estats Units, Regne Unit, França, Portugal, Àustria i Alemanya, així com molts altres vinguts de l’Estat Espanyol. L’efemèride ha volgut comptar amb la música d’Anton Bruckner i la participació del Pax Cor de Cambra i del Cor Càrmina, a més de quatre solistes.

Abans de començar, un membre de la formació musical ha agraït al públic assistent la seva presència, i també la dels músics i participants de les corals. El jove ha volgut destacar la feina feta, la nacionalitat dels participants i la implicació de l’Ajuntament de Sabadell en tota la logística. L’esdeveniment, organitzat per Joventuts Musicals de Sabadell dins el Festival d’Estiu ha estat tota una glopada de reivindicació de la música com a integradora i cohesionadora de joves i no tan joves, un crit en favor de l’humanisme des de la creació i des de la participació.

Pel que fa al concert, el director, Jordi Mora, ha aprofitat la commemoració del dos-cents aniversari del naixement d’Anton Bruckner per portar dues obres seves a la Faràndula. La primera, la Simfonia n. 6 en la major WAB 106. Composta entre 1879 i 1881, consta de quatre moviments amb una partitura molt senzilla, amb una orquestració també simples. D’una elegància molt característica, no conté elements de virtuosisme clars i més aviat segueix les línies habituals en una simfonia. Amb un primer moviment ple de contrastos, en destaquen el lirisme del seu adagio, un scherzo molt rítmic i un moviment final extraordinari. Alguns l’anomenen “la més intrèpida i valenta” de Bruckner; altres parlen de “vitalitat” i “inspiració”. El fet és que Bruckner, un compositor que va ser força menyspreat a la seva època, articula cada un dels moviments de la simfonia de manera que l’oient, l’espectador, capta el seu lirisme i la seva concreció. Jordi Mora, amb una direcció pausada i rigorosa, ha esdevingut cabdal per introduir el públic en aquestes apreciacions. Amb breus moviments de batuta, atent en tot moment als contrapunts melòdics i als elements harmònics, ha extret la riquesa sonora de l’obra de Bruckner i també la seva dimensió poètica. Molt probablement, tot plegat s’ha vist més clarament en l’adagio, que neix amb una solemnitat i una profunditat rotunda per esdevenir grandiós i dramàtic.

La segona part ha estat espectacular. Més de cent seixanta persones, entre músics i cantaires, han omplert l’escenari per interpretar el Te Deum. Estrenat a Viena a principis de 1886, els analistes de l’obra de Bruckner no es posen d’acord en si va ser una excusa per fer-la servir com a moviment final de la seva novena simfonia o és un element separat en la seva petita obra religiosa. De fet, sembla que per a Bruckner no hi havia una diferència clara entre compondre música profana o religiosa. No obstant això, en el Te Deum s’aprecia una creativitat molt treballada, fruit segurament de la seva experiència com a organista a l’església. L’estètica, en definitiva, és pomposa, a vegades allunyada d’estereotips místics, però espectacular, tant per la melodia com per les veus que l’acompanyen.

Per això, cal destacar la qualitat vocal dels quatre solistes, Ulrike Heller, soprano, Severine Maquaire, mezzosoprano, Joan Francesc Folqué, tenor, i del sabadellenc Pau Armengol com a baríton. Tots quatre, acompanyats del Pax Cor de Cambra i del Cor Càrmina han aixecat els aplaudiments d’un públic implicat des del primer moment amb els intèrprets. En acabar, satisfacció del director, Jordi Mora, dels de les corals, Esteve Costa, del Pax Cor de Cambra i de Daniel Mestre, del Cor Càrmina, repartiment de rams de flors, abraçades i més aplaudiments, que han durat força estona.

En definitiva, un magnífic concert, un compositor, Bruckner, que molts han descobert ara i que cal reivindicar amb més força, una iniciativa, la de l’Orquestra Segle XXI que cal recolzar des de tots els estaments i un director, Jordi Mora, incansable, perseverant i empàtic amb uns joves que ja tenen a Sabadell en el seu punt de mira musical. Tant de bo el projecte que ha portat durant vint-i-cinc anys continuï amb la mateixa energia.

Per aquells que no hagin pogut gaudir de la màgia d’aquest concert, cal recordar que avui dissabte es farà a La Sala de Rubí, demà diumenge a l’Ateneu Municipal d’Igualada i dimarts al Palau de la Música de Barcelona.

Foto de portada: Orquestra Segle XXI. Autor: David Jiménez.