- Xavier Puig resumeix el 2023 de manera magistral.
- Petit homenatge a la Maria Branyas Morera, la persona més longeva del món.
El tradicional Festival de Valsos i Danses ha tornat a omplir el Teatre La Faràndula, en un concert que ha esdevingut ja un espectacle de música variada, de recordatori d’efemèrides i de resum anual. Magistralment portat per Xavier Puig, l’Orquestra Simfònica del Vallès ha reivindicat, no només la importància de la música en directe, sinó també la pausa i la tranquil·litat, la memòria i no oblidar allò que ens fa feliços. Tot plegat, amb unes reflexions ben triades i ben lligades a la música que s’ha interpretat.
Eren les vuit en punt del vespre. Minuts abans, els músics de l’Orquestra Simfònica del Vallès es col·locaven als seus llocs a l’espera de la sortida del seu director. Xavier Puig ha aparegut a l’escenari eufòric, amb ganes de dirigir un concert que no per ser tradicional esdevé previsible. Si bé és cert que no faltaran temes concrets, l’atractiu es troba en un i en cadascú dels moments del concert, des de l’elegància de l’orquestra, a la veu de la soprano Laura Brasó, passant per la tria acurada del programa i la participació del públic.
Malgrat tot, és en Xavier Puig, l’encarregat de portar el control de tot plegat, que, ja des del primer moment, sorprèn el públic assistent felicitant la persona més longeva del planeta, la Maria Branyas Morera, una olotina que al març farà 117 anys. El director de la Simfònica ha fet un repàs a l’extensa vida d’aquesta dona que ha sobreviscut a dues guerres mundials, una de civil, i dues pandèmies. Puig l’ha felicitat i ha volgut començar el concert recordant la recepta d’aquesta longevitat: portar una vida tranquil·la, tenir bones relacions i contacte amb la natura, no tenir remordiments i menjar un iogurt cada vespre. El concert començava amb bones vibracions i amb la melodia de la Dansa eslava núm. 7 d’Antonín Dvořák.
A partir d’aquest moment, el concert ha esdevingut un recorregut pels mesos de l’any, per les seves notícies més importants i que en Xavier Puig ha anat lligant a la música. Ha recordat, per exemple la mort al febrer de l’escriptor i periodista Josep Maria Espinàs, fent esment a la seva prolífica obra, amb més de 90 llibres i als seus nombrosos articles, així com a la seva col·laboració com coautor de l’himne del Barça. Precisament, la peça següent, el Vals de barri, el va compondre Manuel Valls Gorina, el mateix que també va escriure la música de l’equip blaugrana. La soprano Laura Brasó ha estat l’encarregada de posar veu a aquest petit tema amb profundes arrels catalanes.
El mes març es va commemorar el vuitantè aniversari de la mort del compositor rus Serguei Rakhmàninov i la Simfònica ha interpretat la seva rapidíssima Polca italiana, reivindicant la música lliure, ja que, precisament al cap de vuitanta anys, s’acaben de pagar els drets d’autor. Puig ha estat sarcàstic en diferents moments del concert. Aquí ha recordat que molts compositors i músics moren en la misèria mentre els seus descendents viuen com reis.
Abril va ser el mes de la primera alerta per la sequera. “El campanar del pantà de Sau creixia més de pressa que el de la Sagrada Família”, ha afirmat irònicament en Puig, que també ha demanat cantar sota la dutxa, contribuir amb la música a fer ploure, a no menysprear el seu poder. “Sota llamps i trons”, de Johann Strauss II, ha acompanyat aquest desig, amb la col·laboració de les palmes del públic. Maig del 2023 ha estat recordat pels grans concerts en directe, per les grans estrelles de la música que van passar per Barcelona, des de Coldplay a Elton John. El director de la Simfònica ha criticat, malgrat tot, la pèrdua de les orquestres en directe sobre els escenaris, la música enllaunada que acompanya artistes com Rosalia i Beyoncé, i la utilització d’Autotune, una eina de processament de senyals d’àudio que s’utilitza per corregir els desafinaments dels cantants. La veu en directe, sense micròfon i sense Autotune, de la soprano Laura Brasó i la seva interpretació de Je veux vivre de Charles Gounod, ha fet emmudir la Faràndula.
Una de les sorpreses de la vetllada ha estat el descobriment pel gran públic de la compositora nord-americana Florence Price, que, precisament l’any passat va fer 70 anys. Amb un estil particular que ha recordat les melodies de George Gershwin, s’ha interpretat la tercera part de l’Ethiopia’s Shadow in America. Xavier Puig ha reivindicat la vàlua d’aquesta compositora que va ser una nena prodigi, que va lluitar contra els estigmes, tot reivindicant la defensa dels drets humans al món siguin on siguin, fent esment especial als palestins i palestines.
El concert entrava en la seva recta final on han manat Johann Strauss II, Enric Granados i Txaikovski. Xavier Puig anava a més, en aquest paper de showman que li va tan bé. Ha tingut paraules iròniques contra els retards i les incidències a Rodalies, “que fan que els nostres músics arribin sempre puntuals als assajos”; també ha parlat de l’amnistia: “uns volien l’amnèsia i altres la utopia; d’aquí va sorgir la paraula “amnistia”. Finalment, ha fet esment a una realitat cada vegada més trista, el fet que les cançons s’escurcen perquè som incapaços de gaudir del plaer de la música amb tranquil·litat. “Però això Strauss ja ho sabia”. I per això va compondre la seva famosíssima polca Tik-Tak, un tema curt a partir d’una obra més extensa. Menció especial pel Desembre, un vals de Txaikovski instrumentat per l’Albert Guinovart i per la peça d’Enric Granados, El majo discreto, cantada novament per Laura Brasó.
“La millor manera d’acabar l’any és amb un vals”, ha dit Xavier Puig. I Al bell Danubi blau, no hi pot faltar mai. No era el final, ja que la Laura Brasó ha sorprès tothom amb la interpretació de White Christmas. Com ja és tradicional, la Marxa Radetzky, barrejada amb la cançó YMCA de Village People, ha sonat més alegre que mai, amb la gent aplaudint dreta i volent més espectacle, que ha arribat amb la repetició del tema Sota llamps i trons de Johann Strauss II.
En definitiva, un nou èxit amb un Xavier Puig esplendorós, ficat de manera sublim al seu paper i dirigint una orquestra plenament implicada amb el públic assistent. A la sortida alguns assistents demanaven que en Xavier Puig publiqués els seus al·legats en algun llibre. Potser seria bona idea.
Foto portada: un moment del Festival de valsos i danses, amb la soprano Laura Brasó en primer terme. Autora: Alba Garcia.
