-
Les 7 últimes paraules de Crist a la Creu emocionen el Principal.
-
La veu de l’actor Enric Arquimbau, clau en l’èxit del concert.
Amb una platea gairebé plena, el Qvixote Quartet va oferir divendres un concert extraordinari organitzat per Joventuts Musicals de Sabadell, dins la Temporada de Cambra. No era la primera vegada que Daniel Cubero i Maria Sanz al violí, Bernat Bofarull a la viola i Amat Santacana al violoncel, trepitjaven l’escenari del Principal. De fet, són ja assidus als concerts de cambra i gairebé en formen part d’una manera fidel.
Guardonats en nombrosos certàmens i amb estudis de qualitat amb prestigiosos músics, els membres del Qvixote Quartet són especialistes en explorar el repertori per a quartets de corda. En aquesta ocasió, el públic assistent al Principal va tenir l’oportunitat de valorar la seva qualitat amb Les 7 últimes paraules de Crist a la Creu, de Joseph Haynd. Escrita al 1787 per encàrrec del canonge de Cadis, José Sáenz de Santamaría, l’obra traspassa aquest fet, convertint-se en un exemple de l’espiritualitat que Joseph Haydn ja aportava sempre a les seves obres. Per al músic, la religiositat era causa i efecte perquè aquesta portava directament a l’Art.
Pel que fa a l’obra en concret, amb nou moviments, un pròleg i un epíleg, té diversos moments àlgids, amb una força inusitada, fruit de l’assemblatge amb les curtes i emotives paraules del Nou Testament i molt ben interpretades per l’actor Enric Arquimbau. Malgrat tot, hi ha certs moments repetitius que fan baixar la intensitat del discurs musical. Tot i que per a Haydn va ser una de les seves millors composicions, molts musicòlegs dubten d’aquest fet que és corroborat perquè se n’han fet moltes correccions de l’original.
Si bé es cert que Haydn tenia unes limitacions imposades per la Hermandad de la Santa Cruz de Cadis, va ser capaç d’introduir elements cabdals en aquesta peça. Un d’ells els efectes rítmics que no ofereix en el conjunt, però sí en determinats moments, com el terratrèmol final on Jesucrist pronuncia, ara sí, la seva última frase. També alguns pizzicatos no massa ben entesos i solos de violí que reflecteixen l’abandó de Crist a la creu.
L’obra, clarament intimista i clàssica, sense massa moments tràgics, propi de l’època, ha tingut la sort de comptar amb uns magnífics músics que l’han valoritzat i engrandit. La implicació d’Enric Arquimbau ha estat plena, amb una veu forta i sentida que ha captivat el públic. L’aposta del Qvixote Quartet ha passat amb nota i ja se’ls espera en pròxims concerts de cambra.
17 d’abril, proper concert de cambra
El pròxim, el divendres dia 17 d’abril amb Fernando Arias al violoncel i Luis del Valle al piano, amb obres de Cassadó, Scriabin. Schumann, Xostakóvitx i Chopin.
