Sabadell, València, París i Normandia, principalment, van ser els llocs en els quals el pintor Xavier Oriach (Sabadell 1927 – 2024) va passar part de la seva infantesa, joventut i maduresa. Havia nascut a la plaça de Marquilles a Sabadell on el seu oncle avi, el reconegut fotògraf Albert Rifà, hi tenia la casa-estudi. Mentre els seus pares posaven i regentaven un negoci a València, el seu oncle avi l’acollia, i és gràcies al seu oncle també que Oriach hi va conèixer l’ambient artístic sabadellenc: Vila Puig, Vila Arrufat, Andreu Castells, entre d’altres. També, diferents personalitats i intel·lectuals de l’època com el president Macià, Guimerà o Picasso formen part del seu record.
A la ciutat de València hi passà l’adolescència i començà la seva formació com a pintor a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de la ciutat. Ben aviat, l’any 1946, va formar part del Grupo Z, un grup d’artistes inconformistes que no volien seguir les normes acadèmiques. A la ciutat del Túria, l’any 1951, va obtenir una beca de l’Institut Francès per ampliar els seus estudis a París, on coneix i retroba molts artistes i intel·lectuals: Tàpies, Miró, Chillida, Lobo, Parra, Pelayo, Palazuelo, Vilacasas, Antoni Guansé, Antoni Clavé, Josep Palau i Fabre, entre altres. L’any 1980 s’instal·la a Normandia, a Jouy-sur-Eure, enmig d’un parc, on, a més de pintar, es converteix en creador i activista del Centre d’Art Contemporain de Jouy-sur-Eure i de la Biennale Européene de Sculpture de Normandie. Al casalot de Normandia hi van exposar nombrosos artistes sabadellencs.
Dels més de 50 anys viscuts a França en guardava un gran record. Els anys 90 del segle passat torna a la ciutat on va néixer i on conservava familiars, companys i amics. L’any 2013 el Museu d’Art de Sabadell organitzà una exposició retrospectiva de la seva obra: Cartografia pictòrica 1941 – 2013, la qual feia un recorregut per diferents moments de la seva pintura. Com assenyalava Pilar Parcerisas, el seu treball respon a una recerca constant per trobar l’essència de la forma i de la pintura. I, en paraules de Xavier Oriach mateix:
“L’essencial està ja dit en les obres antigues amb valors diferents. Jo continuo a la recerca de les formes pures, i tot això es desprèn del treball […], les formes sorgeixen de referències que he vist en els meus viatges, a la natura…, a l’arquitectura. Són la meva escriptura”.
El Xavier ha estat un testimoni del segle XX i part del XXI -Primo de Rivera, II República, franquisme i democràcia- l’han acompanyat. També durant la llarga estada a França. Un temps intens on va forjar el seu esperit cultural, creatiu i apassionat amb una obra extensa i emotiva, en la qual la mitologia i la simbologia conviuen amb la reflexió sobre la pintura i la recerca de les formes pures. Modernitat i classicisme.
La meticulositat i la bonhomia formaven part del seu fer. Un tarannà amable que ens acompanyà en la llarga conversa que vàrem tenir al seu estudi de la Creu Alta el mes de juliol de l’any 2023, en què ens va anar desgranant els seus records de la ciutat: “… un Sabadell molt diferent d’ara, molt atraient, era únic. Era una ciutat industrial que bullia…”. Les anades i tornades de Xavier Oriach des de França van conformar el seu ric i apassionat bagatge humà que reposadament anava compartint amb tots nosaltres. Darrerament, el podíem trobar quasi cada dia a la plaça del Gas, prenent el sol en un banc i xerrant una mica amb vells amics. Un Xavier reinstal·lat a Sabadell, descendent de l’antic mas de Ca n’Oriac, que pintava més que mai.
