Saúl Higueras ballarí sabadellenc de 23 anys explica els seus inicis en el món de la dansa, el seu pas per Barcelona i Madrid treballant en el musical de Fama, el musical i el seu nou projecte Up tempo.

Quan vas iniciar-te en el món de dansa?
El primer contacte amb la dansa va ser el Club de Natació fent zumba quan tenia set anys i em va agradar molt. Els nou anys vaig començar a ballar hip-hop el centre cívic de Can Rull i els 12 anys vaig guanyar la primera competició de hip-hop. Feia teatre a l’Institut Ferran Casablancas i vam preparar Fama. L’Òscar Muñoz, ballarí que participava en el musical, em va veure ballar i em va comentar que podria estar a la mateixa companyia de dansa que ell, a Caldes de Montbui. Li vaig comentar a la meva professora de hip-hop i em va dir: ‘deixa’ns perquè realment tens molt talent i t’has de dedicar això’. És, doncs, que vaig entrar a la companyia de Caldes de Montbui.

Com a noi ballarí havies tingut problemes amb els companys que anaven amb tu a l’escola o a l’institut pel fet que ballessis?
No, soc una persona molt “echada palante“. La gent del meu entorn sempre m’ha donat suport, però sobretot he tingut molt suport dels meus pares. Ells sempre m’han dit que fes el que m’agradés. Sí que és veritat que sempre hi ha el típic comentari d’algun company d’escola ‘per què balles? El ball és per nenes’ però jo els hi contestava que el ball era per tothom.

Què et va impulsar a dedicar professionalment el món del teatre musical?
El 2012, quan vaig veure Grease el musical a Barcelona, ja vaig veure que aquest món m’agradava molt i que realment em volia dedicar això. Tanmateix, quan vaig fer Fama a l’Institut Ferran Casablancas vaig dir: em dedicaré 100 per cent a això. Amb 18 anys vaig començar a formar-me professionalment com a ballarí.

La teva formació com a ballarí va passar per l’escola Coco Comin de Barcelona. Què et va impulsar a estudiar allà teatre musical?
L’Escola Coco Comin és un centre de referència per estudiar teatre musical on hi ha molts bons professors de dansa, cant i teatre. Tanmateix, tenia una amiga que ja hi anava i em parlava molt bé de l’escola. Quan vaig acabar segon de batxillerat tenia dues opcions: estudiar teatre musical o disseny gràfic, que també m’agrada molt. Vaig fer la selectivitat i les proves de nivell per l’Escola Coco Comin. Finalment, vaig acabar escollint estudiar teatre musical i en allà vaig començar a entendre i a comprendre la dansa.

Com va ser el teu pas per Fama, el musical?
Va ser molt intens perquè vam preparar el musical amb només sis setmanes. Per la majoria dels components de la companyia era la primera producció de gran format que fèiem i això va ser molt guai perquè es respirava un ambient juvenil. Cada un de nosaltres aportava coses diferents i ens enriquíem mútuament i la veritat és que a sobre era Barcelona. En aquest aspecte també em tranquil·litzada molt perquè era a casa. Anava a assajar a l’escola Coco Comin i era com “What?“, on havia passat els meus últims quatre anys. El públic de Madrid va ser un descobriment brutal perquè sentia la seva vibració.

Vas notar alguna diferència entre actuar a Barcelona i actuar a Madrid?
Madrid és més innovador que Barcelona. Fer un musical a Barcelona és ser a casa perquè entre el públic sempre hi havia algú que coneixia i això era fantàstic. Però com a públic, allà a Madrid, per mi va ser un descobriment brutal perquè sentia la seva vibració.

Quan vam actuar a Barcelona el públic anava amb mascareta i la platea estava buida, perquè encara hi havia les restriccions anticovid. Quan vam actuar a Madrid, ja no hi havia restriccions i vam poder veure la platea plena i els somriures del públic i veure això quan balles omple molt. És, doncs, que Madrid va ser una experiència heavy. Jo tenia tres grans somnis: estar amb un musical, actuar a la Gran Via i viure a Madrid.

Aquests tres somnis els tenia pensats d’anar-los complint el llarg de la meva vida i em van venir els tres de cop, estava els núvols, es viu molt intensament.

Després de treballar a Fama, el musical vas tornar a Sabadell, però amb un nou projecte a les mans. De què es tracta?
Up tempo és un grup musical de cinc músics i cantants. Quan tenia 13 anys vaig apuntar-me a una associació on feien exhibicions de cant i era fabulós, perquè et donava taules per créixer com artista. Quan vaig acabar el musical tenia ganes de tornar a cantar a bars i escenaris. El setembre vaig reunir a quatre companys de professió que són de Sabadell i vam iniciar el projecte. L’objectiu de Up tempo és donar l’oportunitat, a qualsevol persona, a cantar davant un públic. Hi ha moltíssima gent de diverses edats que els hi ha agradat cantar, però no han tingut l’oportunitat de fer-ho. La persona interessada tindrà una setmana per preparar-se amb nosaltres.

Ja heu fet alguna actuació com a grup Up tempo?
Teníem la primera actuació a principis d’octubre, però una de les integrants va agafar Covid i es va cancel·lar. La pròxima actuació és la setmana que ve a un bar de Barcelona. No obstant això, el primer concert no convidarem a ningú, ja que volem establir-nos com grup musical i un cop ho hàgim aconseguit ja començarem a convidar a gent.

Per acabar, on et veus d’aquí a cinc anys?
Jo m’he adonat que el teatre musical m’encanta perquè realment és molt jo, el públic em dona molt escalf. Jo sempre dic que la dansa, per mi, és el focus principal per transmetre missatges. M’he adonat que el teatre musical m’omple molt, però no és una cosa que sigui 100 per cent el meu futur. Veig que serà una etapa a on estigui posat, però, per altra banda, m’agradaria crear diferents projectes per poder transmetre a través de la dansa missatges. És a dir, que realment el futur d’aquí a cinc anys és crear una marca, com una productora. També, pels meus 25 anys m’agradaria marxar fora per formar-me, enriquir-me de diferents cultures i de diferents estils de dansa.

Foto portada: Saul Higueras. Autor: David B.