• El tenor Alejandro Roy i la soprano Carmen Solís, els triomfadors de la nit.

• Mitja entrada a la Faràndula. L’OSV dedica el concert a Actua Vallès.

Dijous de pluja contínua i cel gris per a acollir un concert esperat a la Faràndula, especialment pels aficionats a un gènere que va quedant en l’oblit però que ressorgeix de tant en tant perquè no vol morir. Mitja entrada amb un espectacle de gran qualitat on la barreja del tenor Alejandro Roy, la soprano Carmen Solís i l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida pel sempre implicat Rubén Gimeno, fan preveure una bona vetllada.

Abans de l’inici del concert, el president d’Actua Vallès, Joan Offroy, agraeix a l’OSV el fet de tenir-los en compte i fa un repàs de la seva tasca a la ciutat remarcant els vessants més solidaris de l’entitat en 21 anys de feina constant i incessant vers un col•lectiu que pateix en molts casos l’exclusió social.

La música omple ràpidament l’escenari amb El tambor de granaderos obra de Ruperto Chapí, que repetirà al començament de la segona part amb el preludi de La Revoltosa. Dues peces únicament amb música que demostren una vegada més que la melodia de la sarsuela emociona encara una franja d’edat elevada. Els fragments triats a l’uníson pels cantants i l’orquestra són interpretats amb caràcter i aixequen els aplaudiments del públic. Val a dir que l’acústica de la Faràndula és magnífica i això pot percebre quan entren en acció castanyoles i triangle.

Com ja és costum en els últims temps, la vessant pedagògica del concert ve de la mà d’un simpàtic membre de l’orquestra que va explicant una per una la trama de cada una de les parts interpretades, indicant, per exemple que la gran diferència entre l’òpera i la sarsuela és que la primera té un final tràgic, mentre que la segona el té feliç. Així doncs, els amors, els desamors, els amors impossibles, les traïcions i fins i tot la política formen part de les lletres de les sarsueles triades, que barregen melodies més clàssiques amb d’altres de més exòtiques i que recorden les àrabs.

L’elecció dels fragments és força encertada doncs en barreja de més populars, com La taràntula de La Tempranica i Fiel espada… de El Huésped del Sevillano amb més operístiques com Bella enamorada de El último romántico o Amor, mi raza sabe conquistar de La leyenda del beso. De fet, tot el concert fa un repàs a un gènere que ha donat grans compositors que les grans orquestres es resisteixen a guardar en un calaix.

Per tu Francina meva de Cançó d’amor i de guerra posa fi a l’espectacle que ha demostrat en primer lloc la vàlua interpretativa de Carmen Solís i Alejandro Roy i també la força d’una música viva que segueix en ment de milers de fans. Més de 10.000 sarsueles van ser escrites en diversos períodes de la història, especialment en els anys 30, 40 i 50 del segle XX, 300 d’elles en català. Com deia Alejandro Roy, potser cal reivindicar-la des de l’escola. El tast ofert per la Simfònica és un bon moment per posar-la en valor i recomanar la seva audició. No en va, hi ha hagut una pujada massiva de música de sarsuela a Youtube. Això és segurament un símptoma del seu ressorgiment. L’Orquestra Simfònica del Vallès té un gran paper a fer en aquest sentit.

El pròxim concert de la Simfònica: festival de valsos i Danses, 3 i 4 de gener de 2015.

Foto portada: el tenor Alejandro Roy, en acció. Autor: David B.