Un clàssic entre els clàssics, el ballet El Trencanous, ha omplert el Teatre Municipal de La Faràndula aquest diumenge. El ballet de Kíiv, fundat el 2017 per Viktor Ishchuk, demostra que ni tan sols la guerra pot aturar les ganes d’exportar art i bellesa. Estan fent gira per tot el territori espanyol.
Amb música del compositor rus Piotr Txaikovski – autor també de l’altra gran obra clàssica del ballet, El llac dels cignes, escrita 15 anys abans i que el mateix Ballet de Kiev està girant a la vegada que El Trencanous-, llibret original d’Ernst Theodor Amadeus Hoffmann però inspirat en una versió posterior d’Alexandre Dumas i coreografia de Marius Petipa, s’estrenà el 1892 i diu la història que no fou gaire ben acollida en el seu moment en la seva Rússia natal. No obstant, el pas dels anys l’ha convertit en un títol imprescindible, particularment al voltant de les dates nadalenques, ja que és on s’ambienta.
L’argument és ben conegut: una nena, la Clara, filla d’una família acomodada, rep una joguina per Nadal. Es tracta d’un trencanous amb forma de soldat, que màgicament cobra vida. Després d’una batalla entre ratolins i soldats, d’on surten victoriosos aquests darrers, el Trencanous es converteix en príncep i porta Clara a un país de fantasia ple de sucre, neu i imatges bucòliques. 26 ballarins, dos terços dels quals dones, conformen el cos de ball, Tots ells demostren una tècnica excel·lent i una execució de moviments perfecta, amb protagonisme especial pels solistes Elena Germanovich, Evgen Lagunov, Yehven Svietlitsa i Veranika Auchynnikava.
El primer acte, d’uns 45 minuts de durada, mostra l’escena de la festa nadalenca, la batalla amb els ratolins i el viatge al món de fantasia. Després d’un descans de 20 minuts, la segona part, que dura uns altres 45, comença amb un interludi amb reminiscències de danses espanyola, xinesa, àrab i russa, i és en aquest segon acte on sona potser la peça més famosa d’aquesta obra, el Vals de les flors. En la versió del ballet de Kiev, com en la de moltes altres companyies, l’obra no acaba amb Clara despertant-se del somni, sinó encara en el regne de fantasia.
Una posada en escena com marquen els canons, sense pretendre “épater” els espectadors ni impactar amb elements modernistes. Vestuaris sumptuosos, decorats de tela – dissenyats pels millors mestres de Kiev-, sense recórrer a projeccions ni artificis, il·luminacions discretes i música gravada. Una versió clàssica i fidel als estereotips que ha satisfet abastament el públic que ha omplert la Faràndula de gom a gom.
