El Museu d’Història presenta una exposició sobre la repressió franquista a Sabadell entre el 1963 i el 1977. La mostra exposa 150 sentències que el Tribunal d’Ordre Públic (TOP) va adjudicar a un gruix significatiu de sabadellencs. D’aquesta manera, el comissari Antonio Rodríguez vol fer saber especialment als més joves quines eines repressores hi havia durant la dictadura i, alhora, retre un homenatge a la lluita antifranquista així com a les seves víctimes. La repressió del Tribunal de Orden Público a Sabadell. TOP Sabadell 1963-1977 romandrà a la segona planta del Museu d’Història des d’aquest divendres fins el 30 d’abril, quan es traslladarà a diferents centres cívics i educatius.
Una bona manera d’explicar la història és a través de testimonis en primera persona i a través de dades, ja que d’aquesta manera s’obté una visió holística del que va passar en un moment determinat. L’exposició La repressió del Tribunal de Orden Público a Sabadell. TOP Sabadell 1963-1977 persegueix aquest objectiu i per això detalla la procedència, les afiliacions polítiques, els barris on vivien, els delictes pels quals se’ls jutjava i l’edat dels més de 100 sabadellencs processats pel TOP entre la dècada dels 60 i dels 70. El comissari de l’exposició, Antonio Rodríguez, ha assenyalat el treball conjunt que ha fet possible aquesta mostra i ha volgut destacar el seu agraïment a diferents personatges i entitats municipals que han aportat dades i informacions per completar-la, com la Fundació Bosch i Cardellach, el sindicat Comissions Obreres i el militant del PSUC en aquella època Juan Ignacio Valdivieso, entre altres.
En la presentació, Antonio Rodríguez ha subratllat dos elements claus per il·lustrar la mobilització sociopolítica en contra del feixisme durant aquells anys: els obrers i els comunistes. Per una banda, els primers van traslladar la seva lluita a les fàbriques i als barris on residien per millorar les seves condicions de vida; i, per l’altra, els comunistes es van adherir a tota classe d’entitats i moviments socials per impulsar la revolució.
“La mobilització social i política articulada pels obrers a les fàbriques a través de Comissions i als barris perifèrics a través de les associacions de veïns, majoritàriament formades per immigrants, són el punt on neix i es desenvolupa l’alternativa política al règim franquista a Sabadell”, ha apuntat el comissari.
A banda de gràfics, estadístiques i explicacions, l’exposició també ofereix entrevistes d’entre 30 i 40 minuts que col·loquen a l’espectador a la primera fila d’aquesta classe d’història: processats, familiars i advocats expliquen què va passar entre el 1963 i el 1977. L’alcaldessa Marta Farrés, present en la inauguració de la mostra al Museu d’Història aquest divendres a la tarda, ha celebrat “l’oportunitat que suposa el fet de tenir testimonis que expliquin la història així com la possibilitat de poder-los recollir”.
“La història d’aquestes 150 persones és la història de la nostra ciutat i també és la història que ens defineix com a sabadellencs i sabadellenques. Representa bona part del que un dia vam ser”, ha assenyalat Farrés.
En la mateixa línia, la tinenta d’alcaldessa de Participació, Feminisme i Benestar Animal, Marta Morell, ha expressat la voluntat del govern municipal per preservar i continuar nodrint la memòria històrica de Sabadell. Morell ha convingut que aquesta és una manera de reparar els danys que van patir les víctimes del feixisme així com de recordar i homenatjar a les persones que van lluitar per forçar la Transició Democràtica del país i, per tant, també de la ciutat. Per garantir que aquest missatge arriba als joves sabadellencs de tots els barris, a partir del 30 d’abril l’exposició es traslladarà a diferents centres cívics. Fins aleshores, però, romandrà al Museu d’Història.
