L’Associació Cultural de Can Feu continua la seva lluita per posar en valor el castell del barri i evitar el seu esfondrament. Aquest dijous, la sala d’actes de la Unió Excursionista de Sabadell acollirà la conferència La Torre d’En Feu, el BCIN perdut d’August Font i Carreras, que permetrà conèixer la història de la construcció senyorial sabadellenca de la mà de tres experts. Una de les ponents serà Judith Urbano, doctora en Història de l’Art.

Urbano (Barcelona, 1973) és degana de la Facultat d’Humanitats de la Universitat Internacional de Catalunya. Ha dedicat bona part de la seva carrera a l’estudi d’August Font i Carreras, l’arquitecte que va dur a terme la reforma romàntica de la Torre d’en Feu. En aquesta entrevista, parla de la influència de l’artista i de l’estat actual de l’edifici sabadellenc.

Aquest 2024 es commemora el centenari de la mort d’August Font i Carreras, responsable de la restauració romàntica de la Torre d’en Feu. Quin llegat va deixar com a arquitecte?
Moltes de les obres que va fer August Font al llarg de la seva vida ens les podem trobar avui dia passejant per Barcelona. Una de les més conegudes és la façana i el cimbori de la Catedral de Barcelona. Però també són seves, per exemple, la façana de l’església de Sant Just i Pastor, el Palau de les Heures o la plaça de toros de Les Arenes. A més, va fer diferents sucursals per a la Caixa d’Estalvis que són arquitectònicament interessants, com les del carrer de l’Hospital, el carrer Gran de Gràcia o la plaça Sant Jaume. Després, fora de Barcelona, va fer, per exemple, el Seminari Pontifici de Tarragona, al darrere de la catedral, i va consolidar la cúpula del Pilar de Saragossa, que havia donat molts problemes i al final va aconseguir consolidar-la. Aquestes obres potser serien les més famoses, però en té moltes altres que són menys conegudes, sobretot edificis i cases per a burgesos i gent de l’època. Barcelona està plagada d’edificis d’ell.

Estem parlant, llavors, d’un arquitecte amb certa importància a finals del segle XIX?
Sí, efectivament. També va ser acadèmic de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i va tenir un paper destacat en la docència. De fet, va ser un dels primers professors de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i estava lligat a la vida social i educativa de la Barcelona del moment. Crec que és bàsic que donem importància a tots aquests arquitectes del segle XIX que no són modernistes i que d’alguna manera van quedar eclipsats per la recuperació del modernisme. Font agafa molts estils diferents i tant et pot fer un neogòtic, com un neoàrab o un neorenaixement. Era un arquitecte molt versàtil, amb un coneixement profund de la història de l’arquitectura i una qualitat tècnica i del dibuix excepcional. Penso que no se li ha donat la importància que té.

Dins d’aquesta obra, quin valor arquitectònic té la Torre d’En Feu?
La Torre d’en Feu és una típica construcció romàntica que ve d’aquesta idea de mirar cap al passat medieval. És un moviment que es dona a meitats del segle XIX i que no passa només en arquitectura, sinó que també es dona en la pintura, per exemple. Com a torre romàntica i tan a prop de Barcelona et diria que és gairebé única, sobretot per la seva dimensió, ja que estem parlant d’un edifici molt gran.

Ara veiem un edifici visiblement deteriorat. Com ens hem d’imaginar l’edifici en el seu màxim esplendor?
Justament hi ha un llibre molt interessant al respecte, que va publicar l’Aleix González, que parla de les imatges i els records de Can Feu. La Torre d’en Feu era una torre esplendorosa per fora i per dins, el seu mobiliari i la decoració eren magnífiques. Era un lloc molt ric, no només per la torre, sinó també pels seus jardins i pel mateix bosc de Can Feu, que ja denotaven la potència econòmica que tenia el propietari.

Com valora l’estat de conservació del castell?
Jo he anat vivint tot el procés i valoro molt la tasca que ha fet l’associació perquè penso que sense ells potser no tindríem el castell que tenim avui. La veritat és que l’estat actual és deplorable, està tot trencat, tot desfet. És una pena perquè no hi ha sensació de patrimoni en aquest tipus d’edificis del segle XIX. Potser si fos modernista se l’haguessin mirat d’una altra manera… si fos un edifici de Gaudí, de Domènech i Montaner o de Puig i Cadafalch dubto que estigués en aquest estat. Però si són de la mateixa època, per què no se li dona la importància que té? La Torre d’en Feu és un edifici neomedieval com pocs, no podem perdre el nostre patrimoni d’aquesta manera. T’asseguro que això a Gran Bretanya o França no hagués passat, no el tindrien en aquest estat.

Veu possible recuperar les característiques que s’han perdut degut a la degradació?
Primer s’ha de fer una restauració per consolidar el que hi ha i que no caigui. Després s’hauria de mirar si es vol fer una tasca de restauració total i refer l’interior tal com era. Això a vegades es fa en algunes cases museu que combinen articles originals i reproduccions. Seria ideal, però primer cal consolidar allò que s’ha conservat i que no es malmeti més encara.

Al seu parer, quin ús podria tenir un edifici d’aquestes característiques?
No conec quins equipaments fan falta a Sabadell, però el primer que se m’acut, per exemple, és un centre cívic. Un lloc on la gent pogués anar a fer cursets, manualitats, tallers d’història, d’arquitectura, d’art… i després, per suposat, que fos un lloc obert a la ciutadania i que es pogués visitar i descobrir la seva història. Al final és part de la història de la ciutat. Veient la relació que tenia August Font amb l’educació, el puc veure com un lloc obert als ciutadans on poder aprendre i descobrir coses.

Per acabar, un petit aperitiu de la conferència de dijous. Què s’hi trobaran els assistents?
Dijous participarem tres persones. Jo parlaré una mica de la vida i obra en general per introduir una mica més el context. Els altres dos ponents [Aleix González i l’historiador Esteve Canyameres] se centraran en la Torre d’en Feu i la seva història. A més, com que fa 100 anys de la mort d’August Font, dedicarem unes jornades a la seva figura. Seran el dia 27 de novembre al Col·legi d’Arquitectes de Barcelona i el divendres 29 a la UIC. El dissabte 30 també farem un itinerarari per Barcelona per veure les obres més destacades d’August Font.

Foto de portada: la Torre d’en Feu, en una imatge d’arxiu.