L’Associació de Persones Sordes de Sabadell celebra enguany 60 anys d’història. Es va fundar el 1959. Avui són 68 les sòcies que en formen part i es beneficien dels serveis que proporciona l’entitat al bell edifici del Carrer Escola Pia.
Avui al Racó de Vàlua parlem amb la Presidenta de l’entitat Ana Maria Reyes, el Secretari General Antonio Rodríguez, la tresorera Lola Escuer i les col·laboradores Loli Sanz i Ana Maria Castillón. Ens acompanya també la coordinadora i intèrpret Montse Campoy.
Al mostrar-nos la bandera brodada l’any 1964, on s’hi pot llegir “Asociación de Sordomudos de Sabadell”, l’Ana Maria Castillón tapa “mudos”, posant de manifest com s’ha avançat en la concepció que hi ha hagut d’aquest col·lectiu amb el temps: ser sorda no vol dir ser sordmuda.
Trencar barreres
La Presidenta Reyes explica que les persones s’acosten per primera vegada a l’associació perquè necessiten serveis d’intèrpret, però també per fer algunes activitats i relacionar-se amb la comunitat de persones sordes. La gran tasca en què es centra l’associació és en trencar barreres de comunicació, proporcionant un servei d’intèrprets a les sòcies i socis que els permeti accedir a necessitats bàsiques com anar al metge, a l’escola o tenir dret a un advocat o d’altres gestions del dia a dia.
La tarda que ens trobem amb la Junta Directiva a l’associació no hi ha gent. Són de visita al Museu de l’Aigua. I és que a més dels serveis d’intèrprets realitzen activitats culturals com excursions, visites a museus, conferències o activitats relacionades amb el teatre.
Discapacitat invisible
La Loli explica que no hi ha prou sensibilització sobre la sordesa i el que implica, probablement perquè no és una discapacitat visible com ho són la falta de visió o una persona que va amb cadira de rodes: “Internament tenim molts entrebancs al nostre dia a dia”. Per contribuir a aquesta sensibilització, l’associació organitza cursos per ensenyar la llengua dels signes, a més d’explicar la història de la comunitat sorda. “Que persones oients coneguin la llengua de signes serveix per ajudar a la integració de les persones sordes”, comenta un dels professors.
Llengua de signes catalana
Els cursos de LSC tenen entre 35-40 alumnes cada any, sobretot de professionals de logopèdia o treballadors socials i familiars de persones sordes, i són un èxit. Fan també un intensiu a l’estiu i els cursos estan homologats per la Generalitat i la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA). Com les llengües europees, segueixen el model europeu i les qualificacions que es poden obtenir als cursos van d’A1 a B2.
Les persones sòcies parlen entre elles Llengua de Signes Catalana (LSC), i tot i que comenten que conceben diferents accents, per exemple, amb les persones sordes de Lleida, s’entenen perfectament. Fins i tot, en algunes ocasions han fet trobades culturals arreu d’Espanya i han pogut comprendre’s amb qui parla Llengua de Signes Espanyola (LSE). La Loli Sanz comenta que seria més complicat entendre’s amb persones que es comuniquen amb la Llengua de Signes Alemanya o Anglesa.
Una segona casa
Preguntades sobre què els ha aportat l’associació, coincideixen en una afirmació: “És com una segona casa”. I Escuer hi afegeix: “Pel carrer és com anar amb talons de punta, i a l’associació com anar amb sabatilles”, fent palesa la comoditat en que es troba a l’entitat.
