Dolors Pallàs
Presidenta d’Andi Down Sabadell
Fa mes de trenta que un grup de mares i pares que portaven els seus fills i filles a estimulació precoç (ara és el CDIAP), i varen decidir iniciar una associació per tal de lluitar junts pel benestar dels seus infants amb discapacitat. Un cop superada la burocràcia inicial l’associació va quedar legalment constituïda el 20 de juny de 1994.
Aquestes famílies, algunes de les quals encara són de la junta d’Andi Down Sabadell, van iniciar el camí de donar aquells suports que podien necessitar, ells com a pares o els seus fills i filles. Inicialment les famílies eren les que portàvem tota la gestió de l’entitat. Així es va començar a fer estimulació a l’aigua, a tenir grups d’ajuda mútua, a fer teatre pels infants, a programar sortides de lleure els dissabtes amb adolescents que s’havien incorporat a l’entitat…
Han passat 30 anys durant els que han anat incorporant nous serveis a mesura que es detectava una necessitat i hi havia prou demanda, conforme s’anaven creant noves activitats i serveis es varen anar contractant persones per a la gestió i realització dels projectes.
Ara l’entitat és un puntal important per a moltes persones; des d’Andi es dona suport a famílies, infants en edat escolar, adolescents, joves i adults: es fan trobades de famílies, conferències, suport pedagògic per infants escolaritzats, sortides de lleure; activitats de teatre, balls, basquet, radio, música; inserció laboral a l’empresa ordinària; pisos de formació i acollits a l’autonomia a la pròpia llar, autogestors i reActivat (programa d’estimulació per adults).
Han estat trenta anys d’il·lusió, d’anar creixent i veient créixer als seus fills i filles; trenta anys d’anar avançant poc a poc a mesura que creixien les persones sorgien noves necessitats; trenta anys de lluitar per la inclusió, a l’escola, feina, oci…; trenta anys per avançar per tal que les persones amb discapacitats tinguin els mateixos drets que qualsevol altra persona per sortir amb amics, treballar, tenir parella i viure de forma independent, si així ho desitgen; trenta anys d’omplir papers i papers per tal d’aconseguir subvencions que els permetin mantenir els programes a un preu assumible per les famílies.
Qui s’apunta pels propers 30 anys?
