El passat diumenge de Festa Major de Sabadell vam concloure la cinquena edició del Kilòmetre Solidari. Segurament la fi d’aquest projecte tan singular que ens ha donat tant a una entitat com l’Esquitx.
Fa cinc anys, des de l’Associació, vam ser testimonis del cop d’una depressió econòmica que va colpejar molt fort. I en el nostre cas les nostres famílies ja partien d’una situació de vulnerabilitat.
Van ser moments difícils per la gent i per les entitats; a l’Esquitx vam creuar una crisi que ens va fer trontollar, però sabem que són moltes les entitats d’aquí Sabadell i d’arreu del país que també ho van viure així.
Son moments difícils, subvencions que cauen, compromisos que malgrat s’executen no arriben, els diners compromesos, tensions de tresoreria i moltes dificultats per fer possible l’impossible, però amb determinació que cada pas enrere seria un retrocés en els drets socials.
Si bé van ser temps injustos, on la gestió pública va posar en perill l’Estat del Benestar, a l’Esquitx vam fer de les dificultats oportunitats i sobretot determinació per no abandonar la nostra acció social. De fet no vam abandonar cap projecte social, malgrat en algun moment hagués estat el més sostenible.
Era necessari obtenir donants, aliances amb empreses, captació de voluntariat; enfortir l’Esquitx per fer front a una realitat que ens demanava més necessitats socials al temps que les retallades anaven a més.
Va ser llavors el Jordi Pi, monitor voluntari de les Colònies d’Estiu, que ens va proposar fer alguna cosa diferent. Era el seu darrer any de voluntariat com a monitor després de molts anys i va conjugar una fórmula que ens ha donat molt èxit: Esport + Solidaritat = Finançament i Visibilitat. Però també ens va ajudar voluntàriament la Karen Madrid, que des de la seva vessant de periodista ens va ajudar a millorar la nostra comunicació.
I va ser amb aquesta gran fórmula que va néixer la idea del Kilòmetre Solidari. Vam escollir la cursa Popular de Festa Major com el marc per cercar voluntaris per fer un equip de corredors i corredores que volguessin córrer la cursa amb l’Equip de l’Esquitx, amb el compromís de vendre cada quilòmetre a 10 € mitjançant una pàgina de micromecenatge.
A més, vam voler oferir a totes les persones que es comprometessin a córrer entrenaments gratuïts per preparar la cursa, fos quin fos el seu nivell. I en això ens va ajudar molt, també voluntàriament, el David Monteagudo, una persona formada en el món de l’Esport.
No ens ha estat fàcil que la gent entengués sempre el projecte, però cada persona que s’hi comprometia esdevenia un altaveu per l’Esquitx, perquè explicava a amigues, amics, famílies, conegudes, el projecte de l’Esquitx, que amb una petita aportació estaven fent possible la igualtat d’oportunitats per infants i joves.
Han passat 5 anys, hem estat capaços de captar més de 20.000 euros que han estat destinats als projectes de l’Esquitx. S’han implicat centenars de persones, hem rebut centenars de donatius, hem generat aliances amb empreses del territori, hem donat a conèixer l’entitat com mai abans i només podem estar agraïts per tanta solidaritat, per haver fet de les adversitats, oportunitats.
Ara és l’hora de dir adéu a un projecte que ens ha donat molts amics i amigues, persones que sabem que porten un trosset de l’Esquitx al cor per sempre. I esperem continuar sempre amb el vostre suport.
És un adéu per repensar el projecte, perquè les necessitats continuen sent-hi, l’entitat continua necessitant del suport d’aquesta solidaritat, però cal aturar-nos a reflexionar i innovar.
Mil gràcies a totes i tots els que heu fet possible aquestes cinc edicions, als incondicionals, als que heu estat a totes i als que heu participat en alguna o moltes ocasions; totes les aportacions han sumat a fer possible l’Esquitx d’ara.
Segur que en aquest punt i a part trobarem una nova fórmula renovada que ens continuarà donant suport per no acabar mai amb la nostra acció social tan necessària sempre.
