Sovint es parla d’Inclusió. Però com es treballa la inclusió a un centre amb alumnes amb tot tipus de diversitat funcional?. Per a nosaltres, la resposta és ben senzilla, preparant-los per un futur amb totes les garanties a nivell personal, laboral, emocional i social.
El Dani ha fet 12 anys i avui celebra el seu aniversari. A l’arribar a casa, li diu a la seva mare: “mare, per fi sóc feliç”. La seva classe li ha preparat una petita celebració, un esdeveniment normal a totes les escoles, però resulta que per a ell no ha estat una celebració normal, ja que s’ha sentit realment acollit per primera vegada.
Però això no és tot el que el Dani ha fet avui a l’escola. També ha treballat el seu projecte, ha fet l’especialitat de Visual i Plàstica i a la tarda ha fet anglès. Tot això no ho ha fet amb un grup reduït fora de la seva aula, ni amb un adult al seu costat, sinó amb el seu grup classe. A l’hora del pati i durant l’esbarjo del menjador, també ha estat participant de diferents activitats amb el seu grup bombolla.
Sortides, experiments, xerrades, proves avaluatives, són activitats escolars ordinàries que doten als alumnes de competències per a la vida i és precisament això el que es fa a Xalest, això sí, adaptant-nos al seu ritme d’aprenentatge, perquè, totes les persones tenen un ritme evolutiu igual?, tothom és igual d’hàbil en totes les facetes de la vida?. Està clar que no, que la diversitat és intrínseca a l’ésser humà.
Fer un vestit a mida per a cada alumne és una prioritat per a nosaltres, aconseguir que cadascun arribi al màxim de les seves possibilitats, tenint en compte una atenció integral. Totes aquestes són paraules molt quotidianes en el nostre argot, però cobren sentit quan algun alumne ens diu que se sent feliç, que està tranquil, que té amics o amigues i també cada vegada que podem avaluar el seu creixement acadèmic i personal.
Seguirem fent la feina amb la mateixa il·lusió, creient que l’entorn d’una escola com la nostra és inclusiu i modificant la nostra didàctica, igual que fa la resta de les escoles, cada vegada que ho trobem necessari, per seguir escoltant en boca dels nostres alumnes: “sóc feliç”.
Un article d’opinió de Paco Muñoz, coordinador pedagògic de l’Escola Xalest
