Cerma

Escepticisme, un perill que no ens podem permetre

D’entre totes les crisis que successivament i paral·lelament venim patint en la nostra societat, en treu el cap una de molt perillosa per construir no només un futur, sinó per poder desenvolupar un present, junts com a societat: i aquest és l’escepticisme abundant i creixent.

Succés rere succés, personatge rere personatge, institucions, àmbits culturals, esportius, acadèmics …. ens han deixat veure una cosa que no és res de nou, però que no ens ho volem creure: el fet que l’ésser humà és seduït a creuar les línies de l’ètica i la integritat en nom del seu benefici personal.

Això no és una cosa del que les entitats socials estiguin exemptes, atès que aquestes estan gestionades per persones. Representem un sector el qual té l’encàrrec no només d’abordar i defensar les necessitats dels més vulnerables, sinó que a més es converteix en un aparador on la nostra societat pot anar a la recerca de valors personals i corporatius. Per això quan en el nostre sector es creua la línia de la manca de transparència i integritat es multiplica el prejudici no només per a les nostres entitats, sinó per al conjunt de la nostra societat, la qual ja ha estat decebuda.

Un conegut proverbi bíblic ens dóna la següent idea ” De més estima és el bon nom que les moltes riqueses, i la bona fama més que la plata i l’or ”. En el fons tot comença en els valors i principis que donem com a prioritaris. Si fem cas a aquest proverbi, ja ens indica que a la fi la plata i l’or, no podran aportar el que un bon nom construït a força d’integritat, exemple i bones pràctiques poden aportar no només a una entitat sinó al conjunt de la nostra societat. I fins i tot m’atreveixo a anar més lluny, diria que la història demostra que els bons noms que altres van aconseguir construir van deixar un llegat i una esperança a les noves generacions a les quals també els va tocar viure la seva dosi d’escepticisme.

Francisco Cegarra, president de la Fundació Cerma Acoge