Les persones amb trastorn per dependència poden ser etiquetades negativament i tractades de manera despectiva o discriminatòria a causa de la seva malaltia (Addicció). L’estigma es basa en la percepció generalitzada de que el consum de drogues és un moralment incorrecte, perillós i irresponsable, i que pot portar a la marginalització i exclusió de les persones afectades.

L’estigma es plasma amb situacions com: quan es nega tractament mèdic per considerar que la persona “pot continuar consumint”, jutjar-la pel passat de consum, donar directament medicació sense explicació ni escolta real. Fet que dificulta sovint demanar ajuda, o continuar el procés de rehabilitació integral.

Què podem fer des de les institucions del Tercer Sector?

Les entitats poden jugar un paper fonamental alhora de desestigmatitzar i conscienciar a nivell social respecte l’addicció, i ser tractada com a qualsevol malaltia de salut mental. Per tant, donem algunes eines per fer-ho possible:

• Mantenir una actitud comprensiva i pacient. L’addicció és una malaltia crònica que requereix temps, esforç i ajuda per superar-la.
• Evitar jutjar o culpabilitzar. Tot i que hi ha moments en què familiars es puguin sentir desbordats o desesperats per no aconseguir que la persona faci el canvi que necessita, mantenir una actitud de recriminació només farà que la situació sigui més difícil i l’afectat no cregui en les seves possibilitats.
• Oferir ajuda. Fer saber al familiar que hi seran quan ho necessiti i donar-li suport i coneixement del procés de rehabilitació.

Què fa l’Associació Êthos?

Êthos compta amb el Programa de Conscienciació social, que es materialitza amb un Grup de Clowns, format per persones voluntàries afectades o no per una addicció, que fan actuacions per sensibilitzar i desestigmatitzar a les persones envers el col·lectiu. A través d’aquest potenciar valors com l’empatia, la solidaritat, la generositat, l’altruisme, etc., demostren que les persones amb trastorn per dependència, es rehabiliten i fan un creixement personal extraordinari.

Algunes afirmacions dels nostres Clowns:

• “He après a que la vida amb un somriure és més senzilla i que sóc capaç de gaudir com qualsevol altre persona”.
• “Si sóc capaç de riure’m de mi, puc ser capaç de viure més feliç i flexibilitzar les dificultats”.
• “M’ha servit per trencar resistències, I m’ha donat la possibilitat d’obrir-me més a la societat”.
• “M’ha ajudat a entendre i combatre el s prejudicis que tenia amb mi mateix com a persona amb trastorn per dependència”.

El darrer objectiu  és conscienciar que l’addicte no es el monstre de set caps que la societat es pensa, si no un malalt, el qual, el seu trastorn el fa cometre errors diferents als malalts amb altres trastorns mentals. I que un cop rehabilitat es capaç de construir una forma de vida plena de valors sense drogues.

Foto portada: grup de clowns d’Ethos.