En el Racó de Vàlua d’avui entrevistem al nou president de l’Associació Êthos de Sabadell, Joan Brunet.
Què et va dur a ser president d’una entitat com Êthos? Coneixies el col·lectiu de les addiccions?
Doncs si he de ser sincer, ben poc sabia del col·lectiu de les addiccions i segur que per això no entrava en els meus plans assumir la presidència d’una associació tant potent com Êthos. De fet em vaig resistir reiteradament a la proposta que se’m va fer en aquest sentit per part de la llavors directora Dolors Martínez i del també llavors president Floren Merino. Va ser així que per sortir-me de la proposta que em plantejaven, vaig suggerir-los tenir una reunió de treball amb l’equip terapèutic i de gestió de l’Associació. Estava convençut que en el decurs de la reunió es posaria de manifest que jo no era la persona que buscaven per presidir l’Associació de la qual en formava part com a soci. L’efecte, però, de la reunió va ser contrari al que jo buscava, atès que no vaig trigar en adonar-me de la qualitat i tenacitat que atresoraven les persones que dia a dia bregaven per ajudar a altres persones a sortir del dur món de l’addicció, aplicant una metodologia que vaig valorar molt afinada. Així va ser com vaig sortir de la reunió convençut de que valia la pena aportar el meu gra de sorra en la consecució dels objectius d’Êthos en el treball metòdic i constant en matèria de prevenció i tractament integral de les dependències.
Havies treballat en el tercer sector? Hi trobes grans diferències amb altres sectors?
No. No havia treballat mai en entitats del tercer sector a despit que en formés part d’algunes d’elles com a soci. D’aquí radicava l’escàs coneixement que d’aquestes entitats en tenia. Sabia, això sí, que a Sabadell, una munió d’associacions treballaven a favor de persones vulnerables. De fet Sabadell és una ciutat capdavantera en aquest àmbit de les entitats del tercer sector que treballen per a la plena integració de les persones vulnerables. El llistat d’associacions és dens i la quantitat de les persones ateses notable. El problema, almenys fins ara, ha estat la manca de coordinació i de relació entre aquestes entitats i associacions que posem la persona per davant de qualsevol altre objectiu. I això era i és una feblesa que ara intentem resoldre a través de la Plataforma Sabadell és Tercer Sector per aportar el nostre coneixement i experiència per a la vertebració de polítiques de ciutat –polítiques de co-gestió– amb l’administració que sovint no és del tot conscient de la tasca que les entitats del tercer sector portem a terme.
Un repte de futur?
Molts. Però possiblement, el més rellevant a hores d’ara i que es desprèn de les respostes anteriors és, d’una banda, fer que la ciutat, la ciutadania, sàpiga del nostre treball i de la nostra voluntat de treballar conjuntament i intensament amb l’administració per a unes persones que també fan ciutat, però que precisen del nostre ajut i dedicació per al seu desenvolupament personal d’acord amb les seves possibilitats. De l’altra, a través de la Plataforma Sabadell és Tercer Sector, potenciar la Plataforma Vàlua de coordinació tècnica d’entitats i associacions del tercer sector a Sabadell que des de fa temps desenvolupa un bon treball. Per a fer-ho possible necessitem moltes mans i aportacions. Hem de tenir en compte que les entitats del Tercer Sector podem fer la nostra feina i assolir els objectius pels quals treballem gràcies a les persones que voluntàriament i sense esperar res a canvi més enllà d’un somriure o d’una abraçada, dediquen una part del seu temps lliure a col·laborar amb nosaltres.
Sabadell serà una ciutat més amable, inclusiva i avançada en la mesura que el conjunt de la ciutadania siguem capaços d’acceptar com a fet normal allò que evidentment és normal. És a dir que la ciutat està formada pel conjunt de persones que hi viuen; conjunt que inclou a les persones desvalgudes, discapacitades o que precisen del nostre suport.
