Jornades “joves, trajectòries i identitats” de l’Ajuntament i FGS al Casal Pere Quart

La setmana passada, dia 11, van tenir lloc la jornada Joves, trajectòries i identitats,  al Casal Pere Quart, organitzades per l’Ajuntament de Sabadell, amb la col·laboració de la Fundació Secretariat Gitano.

L’objectiu

La jornada pretenia oferir un espai de formació i reflexió a l’entorn dels contextos relacionals i d’identitat de la joventut gitana, per aprofundir en el seu coneixement i facilitar el processos de foment de la participació des dels àmbits educatius i socials.

La jornada

La convocatòria va reunir a 70 professionals, entre tècnics i responsables de diferents institucions de l’àmbit sòcioeducatiu de Sabadell: escoles, instituts, espais joves, centres cívics i serveis socials.

Va obrir la taula, Ana Segovia; de l’Àrea de Comunicació de la FSG amb la ponència: “Reptes de la joventut gitana; participació, lideratge i defensa dels drets humans” a través de la qual va desgranar el procés de configuració de grups de participació i de defensa de drets, amb joves de la Fundació.

Posteriorment, vam comptar amb una taula de  bones pràctiques amb experiències exitoses de participació: Aaron Gimenez de Campus Rom, la xarxa d’universitaris gitanos de Catalunya; Jordi Maldonado, amb experiències de foment de la participació i vinculació de les famílies en l’educació dels fills  i Jairo Jiménez coordinador del grup de joves que ha participat del projecte FREIRAM del Goethe Institut, una obra de teatre que es construeix a partir de la pregunta “què es la felicitat?” i es representa a Barcelona, Madrid i Berlín.

El debat

En l’espai de reflexió, els professionals van poder expressar els seus dubtes i inquietuds, a partir dels quals, l’intercanvi de recursos i experiències va generar un debat enriquidor en el que, lluny de receptes, es van fer palesos aspectes claus que poden ajudar i facilitar els processos de participació: la importància d’establir relacions interpersonals partint del respecte i confiança mutus i lliures de prejudicis, la relació de proximitat, l’escolta activa, l’interès i incorporació d’aspectes de la cultura gitana en els programes curriculars, formacions i esdeveniments culturals… I per últim però no menys important: incorporant a participants del propi col·lectiu en la co-creació dels projectes.