L’accessibilitat sorda en temps de confinament i crisi sanitària

Avui al Racó de Vàlua entrevistem dues persones sòcies de l’Associació de Persones Sordes de Sabadell, perquè ens expliquin com estan vivint els últims mesos. Han preferit mantenir l’anonimat per motius personals.

Durant aquests mesos s’ha destacat molt la importància d’estar informats. Però les persones sordes no sempre tenen accés a la informació. Quines dificultats s’han trobat durant els últims mesos?
R1: Moltes més dificultats i limitacions que de normal: el doble o triple o més… Sobretot per la falta d’informació o d’accés a la informació. A més, si tenies símptomes, o et trobaves malament no sabies ni a qui havies de recórrer ni com ho havies de fer. Els mateixos dubtes que pot tenir qualsevol persona, però amb la dificultat afegida de la sordesa. Per les notícies deien “truca al CAP” però, nosaltres no podem trucar. Recordo al començament, meitat març, que em sentia símptomes, no em trobava bé, i dubtava si podia tindre o no el virus, però… a qui li faig la consulta? Com contacto amb el metge? Li vaig demanar a la meua filla que truqués, i la persona del telèfon li deia que m’havia de posar jo al telèfon personalment…

R2: Sí… i això molesta, perquè no podem tenir la nostra pròpia intimitat ni privacitat. Volem poder accedir més directament sense passar per tercers. I penses, doncs aniré al CAP presencialment, directament, però a les notícies avisen que no s’hi vagi…

En aquests casos, s’ha de trucar al 061, CatSalutRespon, que compta amb intèrprets de llengua de signes, oi? Com funciona?
R1: Sí, al 061 hi ha intèrprets de llengua de signes, però això és molt nou, i és molt difícil! Ens intentàvem posar en contacte, però no podíem. Per fer-ho funcionar has de descarregar-te un parell d’aplicacions diferents al mòbil, i seguir tot un procés no gaire fàcil. A més a més, això de les noves tecnologies, els joves ho porten bé però la gent gran no ho entén. Hi ha persones sordes grans que només fan servir el WhatsApp per videotrucades, i no saben fer res més amb el telèfon, com qualsevol persona de la tercera edat. Hauria de ser més fàcil poder contactar amb aquest servei del 061. Quan al final vam contactar, uns dies més tard, em va fer preguntes, si tenia o no febre…  però ja era tard, crec que ja havia passat tot.

R2: Sí, i afegeixo: recordo farà uns quants anys que des d’APSS es va establir contacte amb l’Hospital Taulí, d’aquí de Sabadell, per incorporar intèrpret de llengua de signes al servei d’urgències. Però ara ja fa molt temps que no en sé res més… És molt dur anar a urgències i que el problema més gran sigui la falta d’accessibilitat comunicativa.

Has comentat abans ‘les notícies’, de quina manera poden les televisions facilitar a les persones sordes l’accés a la informació?
R1: Nosaltres sempre tenim la televisió amb els subtítols, però normalment van molt ràpid i no és possible comprendre tot el que diuen. El millor seria comptar sempre amb intèrprets de llengua de signes, i que la incorporació d’aquests professionals sigui de forma immediata, com a altres països. Aquí sempre anem en retard. Actualment, sí que hi ha intèrpret a les compareixences del govern, al migdia, gràcies a les reclamacions i la lluita que la FESOCA (Federació de Persones Sordes de Catalunya) va fer en aquest sentit. Però, la realitat, quan hi ha una emergència real, que requereix una resposta immediata, anem tard.  A la televisió publica catalana, TV3, només tenim intèrpret al telenotícies del migdia i de la nit, de dilluns a divendres, (al 324) el que suposa una limitació molt gran de l’accés a la informació.

Una part de les persones sordes, especialment dins el col·lectiu de gent gran, tenen dificultats afegides per a llegir i escriure, fet que dificulta l’accés als mitjans escrits. Què poden fer per fer els continguts més accessibles?
R: Imatges i dibuixos molt més visuals i representatius sobre el tema. A vegades, es publiquen comunicats, notícies escrites i les persones més grans no ho entenen, i és un paper que pots rellegir-te totes les vegades que calgui, ara imagina’t els subtítols, que desapareixen.

Una problemàtica amb la que us trobeu aquests dies és al voltant de les mascaretes. Com us afecten?
R1: Ui, les mascaretes són…. ‘horribles!’ L’altre dia vaig parlar amb una amiga que viu a Terrassa, i em va dir que des de l’ajuntament havien ofert mascaretes transparents, d’aquestes que es veu la boca, a les persones sordes. Però… les persones sordes no necessiten, aquestes mascaretes! Qui les necessita és la persona de l’administració pública o de qualsevol lloc públic (botigues, bancs, etc.) que haurà d’atendre a una persona sorda. El malentès és justament aquest! El més normal seria que cadascú portés posada la seva mascareta normal i al moment que una persona s’identifiqui com a sorda, doncs que la persona oient se la canviés i ens facilités la lectura labial i la comprensió.

R2: Fa un parell de dies, vaig anar al banc, per una gestió personal, i quan em vaig identificar com a persona sorda, ja em coneixen, ens vam traure les mascaretes i em va demanar que m’allunyes moltíssim del lloc on estàvem parlant, i li vaig explicar que si m’allunyava tant no l’entendria perquè no veia bé el que m’estava dient ni el que m’estava assenyalant. En canvi, a una altra oficina d’una altra entitat bancària, tenen una mampara de vidre i la situació va ser molt més còmoda, és clar.

A més, això de la mascareta genera molts mals entesos, perquè hi ha gent que no accepta treure-se-la, ni explicant-li que ets una persona sorda, i llavors la comunicació és… ínfima..

El més fàcil seria que coneguessin la llengua de signes.
R1: Tan debò! Però igualment, per exemple, els i les intèrprets també porten mascareta, només se la treuen al moment de signar i per facilitar la comprensió. La llengua de signes és una llengua reconeguda, i hi ha la llei de la llengua de signes catalana, aprovada fa deu anys, i les lleis d’accessibilitat, però la realitat és aquesta.

R2: El més important és que la gent sigui molt conscient de l’existència de la comunitat sorda, i que la informació arribi a tothom amb igualtat; i, sobretot amb situacions d’emergència com aquestes, la societat ha d’estar preparada per incorporar immediatament un intèrpret de llengua de signes catalana, com fan als altres països.