En aquest interessant article Daniel Díaz Heredia de la Fundación Secretariado Gitano, parla de la història i llengua del seu poble, amb motiu de la celebració del dia mundial de l’idioma Romanès el 5 de novembre.

Al mon hi ha set mil noranta set llengües totes elles són una forma de mirar la realitat, d´enfrontar-se a la vida, i també totes elles parlen de sí mateixes amb les alegries i misèries  que les formen i que formen els pensaments i idees de nacions, països, tribus, societats, famílies…En definitiva persones.

La llengua gitana, el Romanès, neix de la mà del Sànscrit, al nord de l’Índia. Per tant el Sànscrit que va donar al món obres com els Upanisads i els Vedas és la mare del Romanès i l’esperit de la llengua gitana. Així elRomanès es considera una llegua Neo Indià emparentada amb el Urdu, el Rajastani, el Bengalí i un llarg etc. de llengües del nord de la Índia. Tot i així hi ha motius per que un gitano no pugi  parlar fluidament amb una Indi,  perquè les llengües índies han perdut la seva gramàtica flexiva que el Romanès ha conservat (les llengües índies deixen la gramàtica flexiva entorn al segle XI), a més a més el Romanès s´ha anant enriquint amb mots de altres llengües, el que fa que sigui difícil la comunicació tot i que continuen tenint moltes coses en comú com l´origen i l´arrel de moltes paraules.

Els Sànscrit i el Romanès van començar a allunyar-se amb les diferents migracions que van fer els primers gitanos. Encara s’estudien els motius pels quals els gitanos van començar a tenir una vida nòmada, però si podem saber per on han estat viatjant gràcies a la empremta  deixada en un llibre vivent que és la llengua.

La primera parada del poble gitano va ser a la antiga Persia, de la qual el Romanès va agafar moltes paraules i expressions, que encara avui dia segueixen estan vigents a l’actual Iran com Xer/ ruc o Busni/ Xai . Dècades després podem trobar als gitanos a l’imperi Bizantí on van prosperar i fins i tot van governar algunes illes com Modón i Corfú. La llengua grega  tan rica i de tanta importància en la Europa medieval va influir molt al Romanès que agafa moltes expressions i mots com ara drom/camí o Kòkalos/ Ossos. La decadència  del imperi grec va fer que els gitanos abandonéssim terres bizantines per entrar a la Europa Oriental. La morfologia dels Balcans fa que els diferents grups de gitanos s’allunyessin uns dels altres, creant els diferents dialectes amb influencies de les llengües amb les que entren amb contacte. Avui dia hi ha moltes variants i dialectes del Romanès. Totes elles recullen mots i formes de l’alemany, turc, romanès, hongarès i de les diferents llengües eslaves. Els gitanos van anar expandint-se  per la resta de Europa, amb diferent sort i acceptació per part de la població però sempre enriquint el folklore i portant innovacions tecnològiques i artesanals a on arribaven. Així mateix el Romanès va anar evolucionant i ramificant-se en dialectes que s´estenen per tot el continent europeu i part de l´Asia Occidental.

Per altre banda al segle XVIII, amb una Europa que està fascinada amb la literatura hindú, va fer que els lingüistes europeus descobreixin que el idioma dels gitanos esta emparentat amb el Sànscrit. Això  va contribuir a que es comencés a investigar sobre la historia del poble gitano que està recollida en la seva mateixa llengua (glotocronologia).  Avui dia tot i que el poble gitano pateix una greu persecució i exclusió en molts països de Europa, conserven el Romanès com un tret cultural i identitari propi. Es parlen gairebé més de noranta formes dialectals diferents. El Romanès es la llengua minoritària més parlada d´Europa amb estimacions de més de 10 milions de parlants. Avui dia no existeix una ortografia  ja que les diferencies dialectals i fonètiques dificulten molt la estandardització , ja que agafar una única forma dialectal suposa rebutjar a les altres. El lingüista Marcel Courthiade va proposar un model ortogràfic ampli i que implica les diferents formes dialectals, va ser acollida per la Unión Romaní als anys 90 però encara no hi ha un fort recolzament per aquest sistema ortogràfic .

Quan els gitanos arriben a la península ibèrica tenen una bona acollida  però poc després això canvia i comencen les persecucions i les pragmàtiques (lleis envers el poble gitano, amb la fi d’acabar amb la seva cultura). D´aquesta brutal repressió neix el Caló un pogadolecte que te la gramàtica del castellà però mots i formes del Romanès una forma  de perviure la llengua d’origen, tot i ser fortament perseguit. Avui dia el caló es troba en desús tot i ser un element definitori dels gitanos de la península. S´ha de destacar que a Catalunya el poble gitano ha participat en el procés de crear uns trets definitoris de la identitat catalana actual, tant es així que els gitanos del nord de Catalunya i França han conservat el català com a tret cultural propi. Justament això i la repressió que va patir el català va fer que els gitanos catalans s’aferressin a les dos llengües i així va sorgir el Caló català (gramàtica catalana però amb mots i formes del Romano, també un pogadolecte). Avui dia el català te moltes paraules que deriven del caló i per tant del Romanès con Calés/diners o jalar/menjar.

La llengua gitana continua evolucionant i creixent de mà de les llengües europees i asiàtiques , un exemple de convivència i adaptació, una invitació fonètica a mirar la realitat de forma diferent i a gaudir d´una ànima forta, elegant i profundament sàvia, que és l´esperit del poble gitano que el tenim molt a prop i molt sovint molt lluny.

Foto portada: Imatge original de la Fundación Secretariado Gitano.