Al llarg de l’any s’organitzen actes per a reivindicar els drets de les persones sense llar. Encara que aquest article no s’emmarca en cap dia mundial, sempre és bon moment per conèixer realitats de persones en situació de vulnerabilitat i entitats que els donen suport. Avui a l’espai de Plataforma Vàlua parlem de Càritas Sabadell.
Al carrer Duran i Sors, acullen diàriament unes quaranta persones de la nostra ciutat que viuen al carrer o no tenen un lloc en unes mínimes i elementals condicions per a viure. Un grup de voluntaris prepara esmorzars i s’assegura que el Servei d’Acollida està en condicions.
Cada matí s’ofereix un espai d’acollida amable i confortable. S’acull a tothom, major d’edat, qui s’hi presenta, sense discriminacions de cap mena. No demanem res a canvi, únicament el respecte al servei, als voluntaris i a la resta de persones acollides. S’ofereix esmorzar calent, recanvi de roba de forma regular, dutxa i serveis d’higiene personal, consigna i rentat de roba.
Seguiment
Al mateix temps el seu equip tècnic fa un seguiment a les persones que utilitzen el servei de forma regular, oferint itineraris individualitzats per aconseguir l’objectiu final de reinserció social, sempre que existeixin possibilitats per a fer-ho. I sempre respectant la voluntat de cada persona.
“La realitat és que aconseguim crear un bon ambient general més propi d’una trobada de vells companys que qualsevol altra cosa i els conflictes personals son mínims i puntuals.”, comenten les tècniques.
I qui ho paga tot això?
En primer lloc, compten amb el treball voluntari i compromès d’un nombrós equip de persones que cada matí asseguren que el Servei obri les portes. D’altra banda les aportacions econòmiques o en espècie, sovint anònimes, de molts donants de la ciutat. I també les ajudes econòmiques de l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya.
També cal fer esment que Càritas no és pas l’única entitat de la ciutat que treballa per aquest col·lectiu de persones sense llar. En primer lloc, hi ha el treball persistent de la Regidoria d’Acció Social de l’Ajuntament. I igualment important, els programes actius de les Germanes “Calcutes”, de la Creu Roja i de l’associació Sabadell Sense Sostre, entre d’altres ONG’s que total o parcialment s’interessen per aquest problema.
Entre tots, fem que la vida d’aquestes persones pugui ser una mica menys dura i que el ciutadans sensibles al problema trobin uns canals a través dels quals poder exercir la seva solidaritat.
