L’educació especial durant el període de confinament

Avui al Racó de Vàlua entrevistem Paco Muñoz, coordinador pedagògic de l’Escola d’educació modificada Xalest, per conèixer de prop com estan gestionant el confinament amb les famílies i els i les alumnes amb diversitat funcional.

En quin moment us van comunicar el tancament de les escoles i com vau comunicar-ho a les famílies?
Aquests dies estem vivint una situació molt complicada i a la vegada, estranya. De sobte, el dia 12 de març el Departament d’Educació decreta el tancament de les escoles de forma immediata i quasi sense tenir temps d’acomiadar-nos dels alumnes, els hem de dir que a partir d’aquell moment no poden venir a l’escola per un temps indeterminat. Els alumnes de PFI que pleguen a les 14 hores, tot just estaven sortint de l’escola quan va arribar el missatge, el qual vam haver de traslladar ràpidament. Aquí comença l’odissea, d’una banda hem d’informar a les famílies per telèfon i altres vies telemàtiques de la situació i, paral·lelament comencem a dissenyar de quina manera continuarem el curs i les comunicacions amb els alumnes a partir d’aquell moment, circumstància de la qual no tenim experiència. Afortunadament, des del positivieme i un xic de creativitat, la resposta ha estat molt positiva i de seguida ens vam poder organitzar, tant l’equip de mestres com amb les famílies, les quals estan donant un retorn molt emotiu.

Com vau actuar un cop vau conèixer que hi hauria aquest confinament?
Un cop que vam saber que hauríem d’estar així, de moment fins el dia 26 d’abril, vam crear un document compartit amb tot el claustre, per recollir totes les evidències, tant les feines enviades i entregades, com les comunicacions a les famílies, als nois i noies i les classes virtuals. Cada setmana, tenint en compte on ens vam quedar, enviem feina als alumnes, sempre amb les adaptacions corresponents per continuar amb la nostra tasca inclusiva. A més de fer un parell de videotrucades amb els nostres nois i noies.

No perdem de vista les angoixes que poden estar patint les famílies i per això, ens hem posat a la seva disposició, tant des de direcció, secretaria i per suposat, els i les mestres, amb qui poden mantenir el contacte que necessitin i per les vies que els hi siguin més fàcils.

Com heu treballat l’accés als mitjans per treballar telemàticament d’alguns alumnes?
Hem recollit les dificultats quant a l’accés als mitjans per poder mantenir el contacte i continuar les classes i la veritat és que estem contents de saber que la gran majoria podran seguir el curs telemàticament, ja que compten amb els mitjans necessaris. Pels casos en què això no sigui així, s’està treballant coordinadament amb la direcció, els tutors, la Tècnica d’integració social de l’escola i Serveis Socials de Sabadell o de la població de la qual sigui la família que ho necessita.

En el context del confinament, quines dificultats afegides heu pogut detectar en el col·lectiu d’infants i adolescents amb diversitat funcional?
Amb el col·lectiu que nosaltres atenem, les dificultats poden ser, en alguns casos, una mica més importants, ja que, com he comentat abans, les tasques que dissenyem han de ser molt adaptades a la realitat i dificultat de cada noi o noia, sense deixar de banda la situació de les famílies que, en alguns casos, algun familiar proper està patint la malaltia.

Per alguns d’ells, casa seva és la seva zona de confort i, per tant, ja se senten a gust amb la situació de confinament, però en altres casos, l’escola és una de les úniques fonts de socialització i per tant, el nostre objectiu prioritari ha estat, des del principi, atendre la part emocional de l’alumnat, més enllà de les tasques acadèmiques.

El que més ens està costant, és incentivar l’esport des del confinament, ja que entenem que fer bellugar a un adolescent al qual ja li costa l’educació física en molts dels casos, a   casa seva i sense la guia d’un mestre, pot tornar-se missió impossible. A això hem d’afegir que no a totes les llars ha de ser igual de fàcil trobar un lloc tranquil a on fer una mica d’esport. Tot i això, seguirem insistint per aconseguir aquest objectiu, pel qual també hem dissenyat un pla d’acció.

Un missatge final per a les famílies?
Per acabar, volem enviar a les famílies tot el nostre suport i per suposat, molts d’ànims per seguir aguantant els dies que resten, ja que aquesta situació no durarà per sempre i aviat ens tornarem a retrobar a les aules. Aquest misassatge s’ha passat a totes les famílies des del primer dia, en forma de cançó, de vídeotrucades dels tutors i tutores de l’escola i amb missatges des de la direcció. A més, aquesta setmana els hem tornat a enviar una cançó composada pel professor de música i cantada per una de les mestres, a on ens poden veure a tots i totes les professores fent una mica el “ganso” mentre els hi diem de tot cor que tot sortirà bé.