L’educació més enllà de l’Escola

Un article d’opinió de Sergi Asensio, director de l’Esquitx

Des de l’Esquitx us volem explicar que a l’estiu vam viure un moment difícil de gestionar, d’organitzar, de comprendre. Per complir amb tots els protocols que ens venien marcats des de la Generalitat havíem d’adaptar tots els casals d’estiu, capgirar els programes, les activitats, els espais, el tipus d’atenció, augmentar el personal i un llarg etcètera; aquest fet ens va generar moltes incerteses, no sabíem si comptaríem amb els recursos i equipaments necessaris que tot això comportava. No obstant, teníem el convenciment que era un moment d’aquells que havíem de posar tots els esforços i les energies perquè tot sortís bé.

Així doncs, de la mateixa manera que moltíssimes entitats vam obrir, ho vam adaptar i adequar tot perquè fos un èxit. Va ser una gran oportunitat pels infants i joves que venien d’una situació molt dura de confinament.

Ara podem dir que aquella experiència va sortir bé, vam oferir unes activitats d’estiu segures, on vam treballar la nova normalitat, vam atendre l’estat emocional, les pors i les inseguretats dels infants, joves i famílies.

Aquest setembre la tornada a l’escola ha estat una gran notícia; així com poder tornar a reprendre presencialment les nostres activitats socioeducatives, on treballem per la igualtat d’oportunitats d’infants i joves que parteixen d’una situació de vulnerabilitat, reforcem mancances i ens impliquem perquè tothom pugui tenir èxit educatiu, per tant, som complement, som part essencial del procés de creixement i desenvolupament d’infants i joves.

Sortosament en aquesta arrancada de curs 2020-2021 l’Esquitx disposa d’equipaments propis, sabem que és una fortalesa de la nostra entitat que ens permet actualment està oferint serveis essencials i que es poden continuar fent.

Limitades a desenvolupar projectes

Però no podem deixar de parlar d’una realitat que estem vivint nosaltres i moltes entitats de lleure i acció social.

Hem vist limitada la possibilitat de desenvolupar projectes dins de les escoles i instituts. I entenem la complexitat del moment, però no podem obviar la realitat que els grups bombolla de les aules es trenquen fora de l’escola-institut, en moltes ocasions en espais no segurs i per aquest motiu és important, ara més que mai, oferir alternatives de lleure segures. Cal ser valents i valentes i tenir una mirada comunitària, tenint present l’entorn i donar resposta a les necessitats perquè ningú quedi enrere.

Perquè la realitat de moltes famílies no és fàcil, viuen en habitatges poc dignes, confronten situacions de convivència difícils i tenen unes condicions econòmiques i laborals precàries que fan molt difícil la vida després de l’escola.

És per això que els espais de lleure i els projectes socioeducatius amb la complicitat de tota la comunitat educativa son imprescindibles.

Prevenció i seguretat sense tancar projectes

Creiem que és un moment oportú per recordar-nos entre tots i totes que hem de continuar treballant pels drets dels Infants. Que hem de seguir amb totes les mesures de prevenció i seguretat i no oblidar que hem d’acompanyar-nos, cuidar-nos i posar al centre a infants i joves.

Per tant, no ens podem permetre tancar projectes importants. A tall d’exemple real nosaltres no hem pogut tirar endavant un casal de migdia que oferia un servei socioeducatiu i de menjador per alumnes de Secundària perquè no hi han espais que garanteixin la seguretat.

Qui va estar a l’estiu fent activitats segures i essencials? Doncs les entitats que treballem després de l’escola-institut, que creiem fermament en l’èxit i en la prevenció que fem dia a dia any rere any, que posem esforços, energies i valenties fins i tot quan les coses semblen difícils i ningú s’atreveix. Creiem que la trajectòria ja és prou àmplia com per estar reclamant i explicant el què, el com, amb qui i el per què.

No obstant com que hem de continuar lluitant-ho i explicant-ho, manifestar doncs que és necessari un compromís i reconeixement permanent amb l’educació no formal, amb les entitats de lleure i acció social, perquè són essencials, perquè acompanyen i són motor de canvi. No només recordar-les quan als estius ningú més s’hagués atrevit.