Catalunya i Espanya es situen a la cua d’Europa en relació a la taxa de pobresa infantil, només superada per Bulgària. Aquesta dada esgarrifosa, en un context de millora en el creixement i desenvolupament econòmic i també de reducció de les taxes d’atur sembla difícil d’encaixar.

Entre les professionals de l’Acció Social, a vegades sentim veus a les que no agrada parlar de pobresa infantil, per què aquests infants són membres de famílies pobres, fins i tot treballadores pobres, les quals fan mans i mànigues per a poder oferir un present i un futur per a les seves criatures. Podria semblar un menysteniment d’aquestes persones, si s’entén que les obviem en els nostre discurs, parlant només de la pobresa infantil. Aquestes famílies viuen en un estrès constant, hipervigilants, patint per l’habitatge, el cost dels subministraments, els preus de la cistella de la compra i molts més mals de cap. Lluny de voler minimitzar el patiment i lluita d’aquestes famílies, les volem reconèixer, i posar en valor el seu treball diari per sortir-se en un sistema econòmic desfavorable, que cada vegada genera més desigualtat, està més tensionat i tot i que la solidaritat i el suport entre nosaltres es dona encara, també podem veure com el rebuig creix.

Quan parlem de pobresa infantil, ho fem per significar les conseqüències que la pobresa té en la infància, més greus que en l’edat adulta, entre d’altres motius, per què els priva d’oportunitats, vulnera els seus drets, els situa en un punt de sortida molt més enrere per engegar una carrera plena d’obstacles. Si no posem el focus en la infància no aconseguirem trencar el cercle intergeneracional de la pobresa.

És per això que les entitats d’infància parlem de pobresa infantil, amb tota la intencionalitat de posar en focus en els nens i les nenes, per a que es desperti la consciència col·lectiva, el compromís, la solidaritat i la responsabilitat política. Cap infant pot quedar enrere.

En l’anterior legislatura es va aprovar l’Estratègia per a l’Erradicació de la Pobresa Infantil. Aquesta setmana l’actual govern ha presentat el Pla d’Acció de l’Estratègia, amb un seguit d’accions, la implicació de diferents conselleries i el lideratge de Drets Socials, però dependent directament de Presidència. Veurem la seva eficàcia en l’avaluació de l’impacte de les mesures, en la millora de la taxa actual.

Algunes de les accions que han estat presentades van adreçades a la reducció de l’abandonament escolar. Coincidim que la millora de l’èxit escolar ha de ser una de les fites a assolir decididament per a acabar amb aquests nivells de pobresa infantil. Posem l’èmfasi en que aquestes mesures i d’altres, s’han d’entomar des de l’Acció Comunitària Inclusiva, les cures a la comunitat, per què avancem si ho fem tota la societat, sinó no és un avenç, és fer la bretxa de la desigualtat encara més gran.

A Fundació Idea seguim afectuosament atentes, coratjosament actives i coherentment crítiques.