Francesc Pellicer, president Associació Obrir-se al món i pare del David, un noi amb autisme

És com una Ultra-Trail pels corredors més preparats i aventurers, un pujar i baixar constantment, arribant als límits de l’esgotament i de l’eufòria, patint fred i calor, amb la constant temptació de tirar la tovallola, però amb el convenciment a l’hora de ser invencible, en un mar de confusió i moments de clarividència, amb constants preguntes sense resposta, travessant zones fosques i d’altres enlluernadores, sabent que no hi ha res segur, només que has de seguir i donar-ho tot per tenir la certesa de què ho has intentat, has lluitat, has fet tot el que has pogut pel teu fill/a, per la seva felicitat.

Soc pare d’un noi amb autisme que ara té 28 anys, el David, i com a moltes famílies el fet de viure amb l’autisme ens ha canviat totalment el rumb, el projecte i en general la nostra manera de fer, pensar, projectar o somiar.

Us he de dir que el primer que em va fer veure que havia de fer alguna cosa va ser el meu pare, que veient des de fora el que és la vida d’una família amb una persona amb autisme, va començar a recopilar informació, buscant a internet ajuts, suports, que es pot fer, que hi ha fet, com ho podem aplicar, quins recursos fan falta, etc.

Això em va fer sortir del cau en què per desgràcia estava per la tensió del dia a dia, per la frustració, per l’estrès, per no dormir, per l’esgotament i vaig sortir de la foscor per fer alguna cosa. Això va ser el primer pas.

A partir d’aquí no ha estat fàcil, gairebé impossible, però com no m’agrada la paraula ‘impossible’ he cregut sempre en la possibilitat de desenvolupar aquest projecte de serveis per persones amb autisme, amb el convenciment que seria capaç de fer-ho i per sort ha estat possible, amb l’ajuda imprescindible de tantes persones que no puc ara anomenar, el primer, el meu pare, però que entre tots plegats ho hem fet possible.

Hem treballat, aprenent dels errors, buscant incansablement millores, que fer, com fer-ho, fent equilibris per ajudar en tot moment, ser útils, insistint en la defensa d’aquest projecte que vol ajudar a tots els que es troben afectats per la greu sentència de l’autisme.

Arribat aquest punt i després de dotze intensos anys, ens trobem amb greus dificultats econòmiques per seguir i per això volem fer un pas ferm, decisiu per la defensa d’aquests serveis, volem ampliar a més persones els nostres serveis, oferir places als que fa anys que estan en llista d’espera, hi tenen tot el dret del món.

Per acabar, us vull dir que ho podem aconseguir, de la mà de les institucions públiques, d’entitats privades, empreses i d’una pila de persones amb ganes d’ajudar, amb ganes de posar el seu granet de sorra i estic segur que podem fer un pas de gegant si feu el vostre donatiu!!!

ENTRE TOTS PODEM FER MOLT!!!

Podeu fer les vostres aportacions solidàries a: www.run4autism.com

Com sempre li dic al meu fill David, “hem tingut molta sort”.

Moltes gràcies!!