Sabadell, ciutat social i solidària

Aviat farà 60 anys de la creació de l’Associació Pro Disminuïts Psíquics –integrada avui amb la Fundació Atendis- quan una colla de pares, valents i compromesos i amb l’aval i suport del gran pediatra de Sabadell, el Dr. Joan Argemí, van engegar un projecte d’escola per als seus nens i nenes que superava un dèficit assistencial absolut a la nostra ciutat.

Al mateix temps i en etapes posteriors, es varen posar en marxa d’altres projectes a iniciativa de la societat civil i amb el suport d’institucions de la ciutat –unes d’abast social i altres de caràcter públic- que facilitaren la vida de les persones amb diverses capacitats i les varen integrar en el teixit ciutadà de la ciutat.

Molt s’ha avançat des d’aleshores però està clar que la voluntat, energia i dinamisme del teixit associatiu ciutadà ha anat quasi sempre per davant de l’administració. La Generalitat i els ens locals al nostre país, a través del concerts i les subvencions, pal·lien part dels costos dels serveis, manteniment, inversions i nous projectes, però no és suficient.

L’estat, que és “el gran recaptador” no fa els deures. De forma reiterativa incompleix aportar allò que li pertoca. Amb dades del 2017 es pot veure que la protecció social a la Unió Europea està al voltant del 30 per cent del PIB. L’estat espanyol per la seva part, està al voltant del 25 per cent. Tots els països del nostre entorn inverteixen mes en protecció social. Fins i tot Portugal i Grècia, que han  passat –i en bona part superat- profundes crisis, dediquen una més gran proporció del seu PIB a despeses socials. Dinamarca, Bèlgica, Irlanda, Països Baixos, Itàlia… gasten prop d’un terç del seu PIB en aquest tema.

I no és un tema de més recaptació fiscal sinó de gestió i priorització de la despesa. Espanya és líder mundial en kilòmetres de tren de gran velocitat però la despesa social no és una de les seves prioritats. S’ha de treballar per canviar aquesta situació i també, a nivell de país, hem de recuperar i incrementar el suport públic a les nostres entitats.

Encara patim les retallades pressupostàries de la Generalitat conseqüència de la última crisi. El decret de salari mínim del govern de Madrid ha provocat uns danys col·laterals als Centres Especials de Treball. L’Ajuntament de Sabadell, tot i haver augmentat significativament el pressupost d’acció social, encara està per sota de les nostres necessitats….

Encara hi ha molt per fer

No oblidem que les entitats sabadellenques, gràcies a l’esforç de les famílies, professionals, voluntaris, socis i col·laboradors, estan treballant de forma contínua per garantir un servei de qualitat a la nostra gent.

I que en països més avançats i més compromesos, és l’administració la que té bàsicament cura dels seus ciutadans i ciutadanes amb capacitats diferents.

És important que a Sabadell es compti més amb les entitats socials i que nosaltres interactuem més. Per una vegada oblidem allò de que “A Sabadell, cadascú va per ell”. Volem una ciutat més social i més humana.