Sexualitat i diversitat… una qüestió de drets

  • Podries imaginar la teva vida sent una persona gran i que mai ningú t’hagi fet un petó a la boca?
  • T’imagines que ningú hagi tocat el teu cos nu… o t’hagi mirat amb ulls de desig?

La majoria de les persones ni tan sols ens ho hem qüestionat, ja que assumim que la intimitat i les relacions afectives estan integrades a les nostres vides. No obstant, a la vida de moltes persones amb discapacitat intel·lectual aquest dret ha sigut negat o menystingut.

La sexualitat és part intrínseca de la salut, present al llarg de la vida i no es pot reduir a les pràctiques sexuals sinó que té a veure amb la globalitat, vinculada al creixement i l’evolució de les persones.

Els drets sexuals són una concreció més de la dignitat, la llibertat i el desenvolupament personal, per tant, s’han de protegir i facilitar en tots els grups socials, especialment en els més vulnerables. Amb la intenció de protegir a les persones amb discapacitat de possibles riscos i reduir la seva vulnerabilitat, prenem moltes decisions sense tenir en compte la seva opinió, el “tot per nosaltres però sense nosaltres”.

En societats avançades del segle XXI, on la lluita pel reconeixement de la diversitat i l’apoderament de les minories és una prioritat, és indignant que continuem violant els drets sexuals de les persones amb discapacitat.

Nivells d’aprofundiment en la sexoafectivitat

Els cossos s’han de conèixer morfològica i funcionalment: saber com són i operen els genitals, els mecanismes d’erecció, lubricació i ejaculació. Hem de poder parlar obertament i amb naturalitat amb les persones amb discapacitat, ja que reben informació confusa escoltant parlar d’altres o els mitjans de comunicació, fet que fa que es creïn imatges distorsionades allunyades de la realitat.

Un pas més enllà és poder acceptar-se, per això s’ha d’haver desenvolupat una identitat pròpia. En la construcció d’aquesta identitat, és important la mirada dels altres: han de poder servir de mirall, articulant respostes que ajudin la persona a definir-se. I han de néixer des de l’afecte i el respecte.”

Els estereotips i cànons de bellesa exposats a les xarxes i mitjans de comunicació dificulten que les persones amb discapacitat es puguin reconèixer i encaixar en les categories d’home o dona proposades, ja que les seves imatges no es veuen representades. Per això en molts casos la identitat de gènere no s’ha desenvolupat.

Les persones han de poder expressar el seu desig sexual de forma satisfactòria, per això hem de poder sentir i atendre demandes concretes, però també aprendre a reconèixer les voluntats d’aquells que no poden usar la seva veu.

El nivell d’aprofundiment depèn de cada persona; a algunes els serà suficient en tenir relacions i manifestacions d’afecte, però n’hi haurà d’altres que volen satisfer el seu desig sexual amb elles mateixes o amb d’altres, ja siguin amb persones del mateix o de diferent sexe.

S’ha de poder fer un diagnòstic realista del que vol i necessita cada persona, sense jutjar-la. Per això és important saber orientar-les, o derivar-les a professionals especialitzats si pertoca. Existeixen professionals emergents com assistents sexuals que poden facilitar aquesta expressió del desig en cas que necessitin suport.

És vital promocionar els drets i salut sexual de les persones amb discapacitat, permetent millorar la seva qualitat de vida i benestar general. Per això hem de respectar a les persones amb la seva diversitat funcional i per tant, humana i sexual.

Tothom és igual, tothom és divers.

Bibiana Miranda, Direcció Tècnica Llar-Residència Jacquard