Toñi Martínez Moreno, és un testimoni sobre com s’ha dut un procés de superació davant un tipus de problemes d’exclusió social. És un dels exemples que podem trobar dins el centre Cerma.
Cerma Acoge és una entitat que es dedica a ajudar les persones en risc d’exclusió social i contribuir al seu desenvolupament per a l’autonomia personal. Per això tenen programes i activitats com les comunitats terapèutiques: cases d’acollida temporal on es realitzen programes de suport. La Toñi en va ser usuària i ara participa de l’equip d’acollida i ens explica la seva experiència.
Per què vas acudir a la “Fundación Cerma”?
Vaig tenir la trista experiència de viure la mort de la meva parella en un accident. Després d’aquest fet tràgic, vaig necessitar posar distància i ordenar els meus sentiments i emocions. En aquell punt em sentia desbordada, em notava sumida dins d’una terrible depressió, una depressió que de fet havia començat temps enrere, però amb l’accident es va arribar a intensificar fins al punt de sentir-me incapaç de trobar el sentit de la meva vida.
Pots explicar una mica sobre la teva trajectòria anterior? Com havia estat la teva vida abans d’aquest fet?
Doncs, durant 25 anys havia viscut creient que la meva vida era perfecta. Després, amb el temps m’he adonat que estava equivocada. És més, vaig veure que la meva vida era buida, mancada de cap propòsit. Durant aquells anys em dedicava a treballar, majoritàriament com a dependenta i altres treballs puntuals com auxiliar d’infermeria en torns nocturns. Però en el que més ocupava el meu temps era en cuidar i atendre la meva parella, ja que era dependent per una minusvalidesa física total. La veritat és que tenia una sensació de buidor i tristesa, i l’únic que semblava omplir-ho eren els meus dos fills.
Com ha estat la teva experiència dins de Cerma?
Bé, durant els primers mesos només podia que plorar, des que començava el dia al matí, fins a arribar la nit. Vaig arribar a Cerma sense ganes de viure, i sense motius per lluitar. A poc a poc i amb l’ajut de Déu i de totes les persones que em feien mostres constants d’amor i paciència vaig anar millorant, vaig anar creient cada cop més en mi i en com la vida semblava tenir moltes coses bones preparades. Ara després de 15 mesos, em trobo bé, i vull que la meva vida serveixi per ajudar a altres dones que arriben amb problemes molt greus a la casa d’acollida. A dia d’avui formo part de l’equip d’ajuda col·laborant en les funcions d’acollida, acompanyament i cura de les noves dones i nens que ingressen al nostre centre.
Ha estat significatiu el caràcter Protestant de l’entitat de Cerma?
Sense dubte ha estat fonamental. Conèixer l’Evangeli, saber que hi ha un Déu que cuida de mi, que m’estima… Em fa sentir valuosa, i ha estat un punt clau per poder restaurar la meva vida i atorgar-li un propòsit.
Cerma té com a propòsit l’ajuda a persones en alt risc d’exclusió social mitjançant l´acompayament, proveint-los d´ajuda en les necessitats més bàsiques. Vam iniciar l´activitat a Sabadell l´any 1996 amb un programa d´acolliment de persones amb drogodependència, donant, amb el temps, atenció integral a un major nombre de persones amb diferents perfils i problemàtiques. La finalitat de la Fundació és incidir en col.lectius en situació d´alt risc d´exclusió social per contribuir a millorar la seva qualitat de vida desenvolupant la seva autonomia vers la seva inserció sociolaboral, promovent la capacitació personal.
