“Butza és quan la festa acaba. Un estat liminar des d’on tot es pot crear o (auto)destruir i els desitjos irrompen de forma grotesca. Un moment que dona veu a la contradicció, a dues persones que repeteixen un discurs absurd i desesperat. Un intent de sortir de l’abandonament i la confusió d’un cicle inacabable. Un rastre de tot allò que ha de venir. Butza és quan la festa comença.”