El Centre d’Esports Sabadell pot viure el seu cinquè ascens en el que portem de segle XXI el proper divendres, si guanya el Zamora a casa (21 hores). Es preveu una assistència històrica i un ambient infernal per capgirar l’eliminatòria, ja que el Sabadell va perdre el passat divendres per 1 a 0 al Ruta de la Plata. Durant els propers dies, a iSabadell recordarem els últims quatre ascensos del Centre d’Esports (Mieres 2007, Eibar 2011, Marbella 2020 i Múrcia 2025).
Per trobar el darrers ascensos celebrats a la Nova Creu Alta, cal anar al segle passat. 40 anys enrere, el 18 de maig de 1986, quan es va pujar a Primera contra l’Atlético Madrileño (2-0, amb gols de Villa i Nacho). O bé a finals de la temporada 93-94, quan el Sabadell va celebrar l’ascens a Segona B contra el Crevillente (2-1) al certificar l’ascens en una lligueta contra el Caravaca, Atlético Baleares i el mateix Crevillente.
L’ascens d’Eibar 2011
La temporada 2010/2011 va començar amb un canvi important a la banqueta. L’exjugador de primera Lluís Carreras, amb escassa experiència com a primer entrenador més enllà d’una aventura al filial de l’Alavés, agafava el relleu del sabadellenc David ‘Pirri’. Era una aposta arriscada, però el temps ha demostrat que va ser un gran encert. El tècnic de Sant Pol de Mar va portar a la Nova Creu Alta un estil combinatiu, poc habitual a l’antiga Segona B, que va fer les delícies de l’afició.
La columna vertebral d’aquell Sabadell es pot recitar gairebé de memòria. L’etern David de Navas era una assegurança sota pals. Homes com Toni Lao, Agustín Fernandez o Mikel Azparren apuntalaven la defensa; mentre que Juvenal Edjogo, Albert Puigdollers o Juanjo Ciércoles dominaven el mig del camp. A l’atac, un joveníssim Isaac Cuenca va protagonitzar una de les majors irrupcions que es recorden amb la samarreta arlequinada, acompanyat de jugadors com Marc Fernández o Ibusuki Hiroshi.
L’equip de Carreras va proclamar-se campió de la lliga regular amb quatre punts de marge sobre el segon, el CF Badalona. Cal recordar que la primera posició donava un avantatge molt significatiu a les promocions de la Segona B, ja que els líders de grup disputaven una eliminatòria entre ells que donava accés directe a la categoria de plata. El sorteig va deparar un enfrontament entre el Sabadell i l’Eibar, vencedor del grup II. L’anada es disputaria a la capital vallesana. La tornada, a Guipúscoa.
La ciutat es va bolcar amb el Sabadell i el ‘temple’ va omplir-se de gom a gom per presenciar el primer partit. L’equip de Carreras no va fer la seva actuació més brillant, però va aconseguir blindar la porteria i marxar amb un 0-0 molt valuós, especialment pel valor doble dels gols fora de casa. Segurament, l’Eibar de Manu Lanzarote i Lago Junior va lamentar la seva falta de punteria a la primera meitat. El Sabadell, per la seva banda, va veure com l’anul·laven un gol en dubtós fora de joc. L’ascens es decidiria a l’estadi d’Ipurúa.
Al País Basc, tot va sortir rodó per als interessos sabadellencs. Una passada a l’espai d’Isaac Cuenca va deixar sol Marc Fernández, heroi de la jornada, que va superar Irureta amb un xut creuat que avançava els arlequinats a falta de mitja hora. Una minuts més tard, ‘Lanza’ va empatar el marcador i va afegir emoció a l’eliminatòria, però l’1-1 va acabar donant l’ascens al Sabadell. Amb el xiulet final, festa grossa a la gespa i a l’amfiteatre del Parc Catalunya, on centenars d’aficionats van seguir el partit a través d’una pantalla gegant.
Els carrers del municipi van vibrar el dia següent amb una gran rua que va culminar a la plaça Sant Roc per celebrar que l’equip de la ciutat tornava al futbol professional 18 anys després. Tota una generació veuria el seu club a la divisió de plata per primera vegada. A partir d’aquí, el Sabadell va mantenir-se a Segona durant quatre temporades, categoria que va perdre la primavera de 2015. Caldria esperar fins al 2020, en plena pandèmia, per viure de nou l’eufòria de l’ascens.
