El Centre d’Esports Sabadell pot viure el seu cinquè ascens en el que portem de segle XXI el proper divendres, si guanya el Zamora a casa (21 hores). Es preveu una assistència històrica i un ambient infernal per capgirar l’eliminatòria, ja que el Sabadell va perdre el passat divendres per 1 a 0 al Ruta de la Plata.
Durant els propers dies iSabadell recordarem els quatre ascensos del Centre d’Esports en el que portem de segle XXI (Mieres 2007, Eibar 2011, Marbella 2020 i Múrcia 2025). Per trobar el darrers ascensos celebrats a la Nova Creu Alta cal anar al segle passat. 40 anys enrere, el 18 de maig de 1986, quan es va pujar a Primera contra l’Atlético Madrileño (2-0, amb gols de Villa i Nacho). O bé a finals de la temporada 93-94, quan es va celebrar l’ascens a Segona B contra el Crevillente (2-1) al certificar l’ascens en una lligueta contra el Caravaca, l’Atlético Baleares i els valencians.
L’ascens de Mackay, Rubio, Querol…
Després del descens a Segona B a finals de la temporada 2014-2015, la segona part de la dècada passada va transcórrer sense gaires alegries esportives. A finals de la temporada 2018-2019 el Sabadell va estar a punt de baixar a Tercera en una altra temporada per oblidar. A les acaballes de la temporada es va apostar per un exjugador com a líder de la banqueta. Es tracta d’Antonio Hidalgo, que estava a Xipre com a segon entrenador d’Andoni Iraola -ara míster del Liverpool-. Amb Hidalgo, un gran motivador, l’equip reacciona i el descens es va evitar a Olot, en un dels desplaçaments recents més recordats per l’afició.
La temporada següent, en canvi, l’equip d’Hidalgo va arrencar amb molta força i amb un joc molt vistós. Va liderar el grup de Segona B durant moltes jornades, sense caure mai dels llocs de play-off. Però el mes de març el món s’atura, a causa de la pandèmia del coronavirus. La Federació paralitza la competició sense saber ni quan ni com es reprendrà. Finalment, emmirallant-se amb el que es faria a la Champions League que guanya el Bayern de Munich de Hansi Flick, s’acaba la temporada per la via ràpida amb un play-off d’ascens a partit únic, que se celebra al juliol a la Costa del Sol.
Mackay, clau
El Sabadell era tercer quan es va aturar la competició. Després de quatre mesos i mig sense futbol, hi arriba sense ser favorit i amb tres eliminatòries a caixa o faixa per davant si vol ascendir. La via més llarga possible (us sona?). A quarts de final l’equip d’Hidalgo es va veure les cares contra l’Atlético de Madrid B a Algesires. El partit va acabar amb 1 a 1 -gol d’Edgar Hernández de falta al minut 3-. El Sabadell es va classificar a la tanda de penals gràcies a les aturades de Mackay, en la seva segona etapa al club.
A les semifinals, amb l’autoestima elevant-se, un equip clàssic: la Cultural Leonesa a Màlaga. Un partit dur, agònic, que torna a acabar en taules (2-2) gràcies a un gol de Querol al minut 13 de falta i un històric d’Óscar Rubio en el minut 96, que va forçar la pròrroga, i amb el Sabadell de nou amb la sort de cara als penals. Un gran de dia de joia.
La històrica final contra el Barça B
La final ja és història, contra el Barça B de Ronald Araujo, Iñaki Peña, Óscar Mingueza o Ilaix Moriba. El filial barcelonista es va avançar amb gol de falta de Monchu. A la mitja part van marxar amb avantatge. Però només començar la segona part el Sabadell Aleix Coch va rematar un córner llançat per Néstor Querol per igualar el partit. I en el minut 73 el propi Néstor Querol va culminar amb un subtil xut d’esquerra picat per sobre de Peña una jugada a l’espai per avançar l’equip arlequinat en el marcador. El resultat ja no es va moure.
El Sabadell tornava a Segona, nou anys després d’Eibar i cinc anys després del descens. Ho va fer sense afició, sense públic i en l’ascens més estrany de la història. Tampoc no es va poder celebrar als carrers: ni rua ni festa ni res de res. Alguns aficionats van banyar-se al parc de Catalunya en unes imatges que es van viralitzar l’endemà per les xarxes i les televisions estatals, en temps de restriccions per la pandèmia i ‘policies de balcó’.
La temporada següent, 2020-2021, es va disputar íntegrament sense públic. Una temporada cruel en la que es van notar els partits a porta tancada. L’equip només va guanyar cinc dels 21 partits jugats a casa. Jugava bé però anava curt de la més elemental contundència a les dues àrees. Van pagar la novatada. Tot i així va arribar a l’última jornada amb opcions de salvació, però sense dependre d’ell. El Sabadell va guanyar el Mirandés (0-2) però necessitava que punxessin l’Alcorcón -que jugava contra el campió i ja equip de Primera, l’Espanyol-, el Lugo -contra el Rayo, que volia ascendir a Primera- o l’Elche. Un gol va separar el Sabadell de la permanència. Si els gallecs no haguessin empatat sinó que haguessin perdut a Vallecas o l’Espanyol no ho hagués fet contra un Alcorcón molt inferior, el Sabadell s’hauria salvat. Però no va ser així i un any després de pujar a Marbella, es va caure de nou a Segona B, reconfigurada ara com a Primera RFEF.
El Sabadell d’Antonio Hidalgo
Aquell curs 2020-2021 a Segona va ser la primera experiència d’Antonio Hidalgo a les banquetes professionals. El de Canovelles va ser cessat a mitjans de la temporada següent enmig d’una crisi de resultats. Es va acomiadar entre llàgrimes de la Nova Creu Alta. Hidalgo va demostrar amb aquell Sabadell la seva vàlua, i després encara més, tant al Huesca, ascendint-lo i estabilitzant-lo a Segona, com ara al Deportivo de la Coruña, que ha retornat amb ell a la banqueta a la màxima categoria del futbol espanyol fa poques setmanes. Hidalgo, estimat sempre a Sabadell, debutarà a Primera la temporada vinent.
