El Centre d’Esports Sabadell pot viure el seu cinquè ascens en el que portem de segle XXI el proper divendres, si guanya el Zamora a casa (21 hores). Es preveu una assistència històrica i un ambient infernal per capgirar l’eliminatòria, ja que el Sabadell va perdre el passat divendres per 1 a 0 al Ruta de la Plata. Durant els propers dies, a iSabadell recordarem els últims quatre ascensos del Centre d’Esports (Mieres 2007, Eibar 2011, Marbella 2020 i Múrcia 2025).
Per trobar el darrers ascensos celebrats a la Nova Creu Alta cal anar al segle passat. 40 anys enrere, el 18 de maig de 1986, quan es va pujar a Primera contra l’Atlético Madrileño (2-0, amb gols de Villa i Nacho). O bé a finals de la temporada 93-94, quan el Sabadell va celebrar l’ascens a Segona B contra el Crevillente (2-1) al certificar l’ascens en una lligueta contra el Caravaca, Atlético Baleares i el mateix Crevillente.
L’ascens de Múrcia 2025
La temporada del fang, amb les llàgrimes de Lugo encara recents, va acabar amb un treballat ascens a la vella Condomina. Després d’uns mesos d’autèntica muntanya russa, el Sabadell 2024/25 va protagonitzar un gran final de lliga per assegurar-se un bitllet per als play-off d’ascens a Primera Federació. Pel camí, els homes de David Movilla van tocar fons amb un 0-4 devastador a la Nova Creu Alta contra el Sant Andreu, que els acostava perillosament a les places de descens al cinquè esglaó del futbol estatal.
Afortunadament, la victòria per la mínima al municipal d’Olot, on van saltar espurnes al vestidor, va ser el punt d’inflexió per encadenar una sèrie de set triomfs en nou partits que va servir per entrar a les eliminatòries amb bona dinàmica. I quan arriba el moment de la veritat, el Sabadell acostuma a donar la talla. Així ho acrediten les estadístiques: els arlequinats han aconseguit quatre ascensos en els últims cinc play-offs que han disputat. Només el gol fantasma a Irún el 2008 els va privar de fer el ple.
Casualitats del destí, a la primera ronda del 2025 també va tocar un filial. No va ser el del Real Madrid, com aquest any, sinó el de l’Eibar, escenari de la històrica promoció del 2011. A l’anada, el Centre d’Esports va avançar-se amb un gol matiner de Rubén Martínez de penal, però els bascos van poder esgarrapar un empat del ‘temple’ foradant la porteria de Gianni Cassaro al minut 89. A la tornada, un gol de Peque Polo a les acaballes del partit va remuntar l’eliminatòria. Primer obstacle superat.
A la final esperava l’UCAM Murcia, un dels conjunts amb més múscul econòmic de la Segona Federació. El primer matx, a casa, va aplegar gairebé 10.000 ànimes a l’estadi. Rubén Martínez i un gol memorable de Miguelete des de fora de l’àrea van conduir els vallesans a un meritori 2-1. I el dia ‘D’, a la vella Condomina, l’equip va fer valdre la seva experiència amb un exercici d’ofici (0-0): sense ocasions clares, però molt sòlids al darrere i amb un juvenil com Javi Morcillo doctorant-se al mig del camp.
El 0-0 a terres murcianes va fer esclatar d’alegria els aficionats desplaçats i els centenars de sabadellencs que van seguir el duel a través de la pantalla gegant a la plaça de l’Argub. A l’endemà, una gran rua va portar els jugadors de la Nova Creu Alta fins a l’Ajuntament per celebrar que la travessa pel desert només s’allargava una temporada. Alguna cosa començava a canviar a la ciutat, amb més samarretes arlequinades que mai. Va ser la llavor d’un projecte sense el qual no s’entendria l’actual Sabadell de Ferran Costa.
