En els últims temps s’ha posat de moda aquesta frase. ‘Aquest no és un partit de la nostra lliga’ per referir-se a un matx entre un equip contra un altre d’aspiracions contraposades. En aquestes 6 jornades de la segona campanya a Primera Federació la cantarella s’ha repetit. S’ha arribat a dir que perdre a Castelló, a Alcoi i Logronyo o empatar a la primera jornada contra l’Amorebieta, no eren rivals de la ‘nostra’ lliga. La lliga del Sabadell són els 38 partits.
Al futbol com a la vida tot és qüestió del nivell d’exigència que et posis per davant. El Sabadell sortia la temporada passada a Primera Federació amb un dels pressupostos més alts de la categoria. No cal recordar massa com la primera volta va ser deficient i la segona, esplèndida. Per damunt, com sempre, hi eren els pressupostos dels cinc filials – Vila-real, Barça, Real Madrid, Sevilla i Betis-. Un d’ells, el Vila-real B va pujar a Segona A i els dos filials sevillans van baixar a Segona RFEF. Curiosament, els que tenien més diners -Barça i Madrid- van quedar en terra de ningú.
Tenir un gran pressupost és important. Els diners ajuden a tenir bons jugadors moltes vegades. El problema és quan va acompanyat d’una pèssima gestió amb fitxes més pròpies de Segona A que de Primera Federació. Equips com el Linares o el Costa Brava tenien un pressupost molt inferior al del Sabadell. El Linares, sense escoltar la ‘cançoneta’ d’aquest no és un equip de la nostra lliga’, va ser quart a la Lliga i va fer el play-off d’ascens. El Costa Brava, fins i tot quan ja havia baixat, va guanyar 1-3 a Albacete, equip ara mateix de Segona A.
Pessimisme inútil
D’aquell pressupost exagerat a estrènyer el cinturó a aquesta temporada. De l’aspiració de l’ascens a lluitar per no ser un dels cinc últims. Aquesta és la percepció real quant als números, però no pot ser tirar del nou tòpic. Ja a la primera jornada, el partit davant l’Amorebieta va ser qualificat a les xarxes d’un partit que no és de la nostra lliga. Els bascos, que mai havien jugat contra el Sabadell, venien de Segona A però van baixar. 90 minuts després l’empat a 1 va ser un punt que va semblar poc premi.
El Sabadell ha perdut els tres partits fora de casa. Castelló (3-1), Alcoià (2-1) i UD Logronyès (3-0). S’ha llegit i escoltat entre la peculiar parròquia arlequinada com tres rivals que ‘no són de la nostra lliga’. Imaginem que es dirà en el proper desplaçament al Johan Cruyff davant el Barça B. Per cert, la temporada passada, triomf per 0-2. Ningú des del club, ni entrenador ni jugadors parlen de rivals externs a la seva lliga es guanyi, perdi o empati i menys a la jornada 6.
A casa, el Sabadell ha guanyat a Cornellà (1-0) i Calahorra (1-0). Dues victòries importants amb dos pressupostos baixos com el del Centre d’Esports. El Cornellà, que va començar amb zero punts en els primers tres partits, ha fet set de 9 en els tres últims amb dues victòries davant l’Atlètic Balears i al camp del ‘nou ric’ Intercity. En 90 minuts, el Cornellà ha guanyat a dos favorits pel play-off. Fins i tot, el cuer Calahorra va empatar el primer partit de lliga al camp del Murcia de Pedro León. L’etern aspirant At.Balears és l’altre fanalet vermell amb 3 punts sobre 18.
Eldense – Barça B – Intercity
Aquest article no és un exercici d’optimisme que viu part de l’afició arlequinada, on tot és positiu. Ni tampoc un exercici de pessimisme que parlava de descens abans de començar la temporada. El Sabadell té set punts perquè ha fet les coses molt bé a casa – dos triomfs i un empat – amb tres gols a favor i un en contra. Contrasta amb els 0 punts fora de casa, el pitjor del grup. Només l’Elx a Primera; Mirandès i Leganès a 2A, Majadahonda i Talavera al grup 1 de Primera Federació no han sumat cap punt.
Ara arriben tres partits davant Eldense (casa), Barça B (fora) i Intercity (casa), tres equips amb pressuposts per ser a dalt. Tot tres tenen més punts que el Sabadell a hores d’ara. Si també es qualifica a aquests tres equips ‘que no són de la nostra lliga’ ja no trobarem pràcticament equips per jugar. La lliga és cosa de tots, i no es pot baixar el llistó.
La lliga del Sabadell… i l’Andorra
El Sabadell ja va viure el primer capítol de partits ‘externs a la nostra lliga’ a Segona A. Òbviament, Rayo Vallecano, Mallorca i Espanyol – els tres rivals de l’inici i que van pujar a Primera – eren equips amb un nivell superior per diners. Les tres derrotes per la mínima van ser del minut 83 cap al final. Ja es va qualificar en algun entorn d’aquesta manera. A la segona volta, el Sabadell va guanyar a Rayo i Mallorca a casa i va donar un bany a la segona part a l’Espanyol al RCDE Stadium malgrat la derrota final per 1-0. El Cartagena i l’Alcorcón sí que van guanyar l’Espanyol i es van salvar, però aquesta és una altra història.
L’exemple més actual a Segona A és l’Andorra que sortia a totes les travesses per baixar i ja ha guanyat a dos equips de Primera – Granada i Llevant – i l’aspirant Eibar, a més de guanyar a Oviedo
Queden 32 jornades de la nostra lliga. Ara mateix la del grup 2 de Primera Federació. Som el Sabadell.
Foto portada: una de les alineacions del Sabadell d’aquesta temporada. Autor: C.Díaz
