L’advocada Glòria Rubio és regidora d’Esports des del mes de juliol, quan es va presentar el cartipàs. A més, és regidora de Participació. És la segona tinent d’alcalde i responsable de l’àrea de Coneixenement i Participació.

En aquest temps, l’anterior gestió a la Fundació de l’Esport Sabadellenc ha estat la seva primera polèmica. En aquesta entrevista, a quatre mans entre Josep Ramon Costa-Jussà (JR) i Jordi de Arriba (J.d.A) explicita els principals reptes de la seva regidoria.

JR. Senyora Rubio. Quina política esportiva vol portar?
El resum seria que l’objectiu és obrir les portes de l’esport a totes els sabadellencs i sabadellenques, que tots els veïns i veïnes puguin accedir a la pràctica esportiva. Possibilitats físiques, logístiques, econòmiques i sensibilització en quant a l’esport com a forma d’oci i salut.

JR. En el passat no hi havia ja aquesta política? Recordo que hi havia programes d’oci i salut. És una cosa innovadora?
Hi ha coses que es feien i es feien bé. Hi havia un programa d’activitats esportives per a adults i els usuaris estaven contents. Es seguirà fent. Hi haurà línies que tindran un caire continuista, com el Consell Esportiu del Vallès Occidental i la promoció de l’esport en edat escolar, que era molt potent i seguirà creixent. Però hi haurà altres noves vies que no s’havien obert.

JR. En podria concretar algunes?
Hi ha vàries línies. Cal entendre l’esport com a eina d’intervenció comunitària i de cohesió social. Es poden transmetre valors com el treball en equip, el respecte al material, l’autosuperació o altres. En la situació d’emergència que tenim hi ha molts barris que s’han empobrit i a través de la pràctica esportiva podrem donar una altra sortida als infants i joves per facilitar-los que no es derivin cap a una altra banda. S’han iniciat dues proves pilots de ‘Patis oberts’ a dos centres educatius fora de l’horari lectiu perquè funcionin com si formessin part de l’espai públic. Seran interessants les iniciatives de pràctica esportiva al carrer. Ens han fet arribar algunes propostes en aquest sentit. Gent que té la voluntat de dinamitzar la pràctica esportiva en espais públics potser en barris on no hi ha oferta d’entitats o clubs esportius.

Una altra línia serà prioritzar l’esport femení. És un tema pendent. Hi ha moltes entitats que hi ha entrat però continua havent-hi esports que estan estigmatitzats i hi ha nenes i joves i dones que no hi poden accedir o ho fan amb moltes dificultats. És un problema transversal però cal treballar per ajudar a les entitats que ja treballen aquests temes i si es poden fer programes des del departament d’Igualtat millor que millor.

L’esport adaptat també ha de ser una prioritat. S’estava donant suport a alguns programes però hi ha entitats que asseguren que hi ha més demanda. En la mesura que puguem hi donarem suport.

A nivell d’entitats, és important estar al seu costat. Són el cos viu de l‘àmbit esportiu i sense elles no hi hauria àmbit esportiu. Fan una tasca important i moltes desenvolupen ja aquestes línies d’actuació. Hi ha d’haver una línia de subvencions i ajudes que facilitin que no hi hagi cap esportiva que hagi de deixar l’esport per no tenir recursos econòmics. El canvi serà que les subvencions seran directes des del departament d’Esports amb criteris de transparència i equitat.

JR. Les ajudes aniran en alguns cas a esportistes veterans o veteranes, que sovint han d’anar a competicions lluny i els generen unes despeses però que malgrat tot també excel·leixen?
De moment no es preveuen ajudes als esportistes de rendiment. Perquè hi hagi rendiment tot passa perquè el teixit de l’esport de base sigui més ampli.

J.d.A. A nivell competitiu i d’elit, hi ha dues entitats que destaquen per sobre de les altres, que són el Centre d’Esports Sabadell i el Club Natació Sabadell. Quina serà la política esportiva respecte a aquestes dues entitats d’elit?
Hi ha altres entitats que destaquen: taekwondo…

J.d.A. Però tant el Centre d’Esports i el Club Natació, per la seva vinculació, volum de socis o pes, sobresurten clarament. Han de tenir algun tipus de discriminació positiva?
Creiem que hi ha entitats que tenen una història, uns anys, una contextualització diferent i que no mouen la gent que mou un club petit de creació recent. Des de l’Ajuntament, crec que el tracte ha de ser equitatiu a totes les entitats per igual. Ara bé, aquestes més gran, que són entitats de ciutat al final, sí que l’Ajuntament les ha de recolzar en la mesura del possible però sense anar en detriment de recolzar la resta d’entitats esportives.

JR. El Centre d’Esports té una situació econòmica molt complicada. L’Ajuntament, com es va fer en altres èpoques, entraria a salvar el club si arribés el moment?
L’Ajuntament té part de responsabilitat en que el Centre d’Esports no se’n vagi en aigües perquè és una entitat molt important i amb un gran ressò. El que s’ha fet fins ara és situar les relacions entre el consistori i el Centre d’Esports a nivell jurídic. Estem asseguts a la taula amb ells per tractar els temes que hi ha sense definir: l’ús de l’estadi o el complex Olímpia. Nosaltres i ells haurem de mirar la millor forma perquè tot plegat tiri endavant.

J.d.A. Durant molts anys, quan el club estava a Segona B, l’Ajuntament, al cap i a la fi els ciutadans, hem pagat al club els consums a l’estadi i també l’Impost de Béns Immobles (IBI). Com està ara la situació?
A partir d’octubre el Centre d’Esports paga els subministraments de la llum, l’aigua i el gas de l’estadi.

J.d.A. I l’IBI?
No. Fins que no es decideixi el tipus de gestió que es durà a terme de l’estadi no.

J.d.A. En quant a les hores dels partit l’Ajuntament té alguna preferència o donat que ells pagaran ara els subministraments no teniu cap preferència?
No els hem dit res ni tenim la potestat de fer-ho. Ells decideixen.

JR. Tema Fundació. Vostè va convocar una roda de premsa que va tenir un fort impacte i va explicar que la Fundació no havia rutllat del tot bé. Va parlar d’irregularitats sense entrar a concretar-les gaire. Podria ser una mica més concreta? Hi ha novetats?
No puc explicar gaire perquè no tinc més informació de la que ja vaig dir. Estic esperant els informes. A part dels indicis d’irregularitats vam posar sobre la taula altres temes: la distribució de les subvencions, la transparència en les decisions… el nostre interès és que els diners que van destinats a subvencions i beques s’atorguin amb transparència i equitat. Fins ara això no estava passant i no teníem el suficient control.

JR. Vol dir que es donaven amb opacitat?
Només cal veure els percentatges que es destinaven a unes entitats i a unes altres.

J.d.A. El portaveu socialista [exregidor d’Esports i president de la Fundació de l’Esport Sabadellenc], Josep Ayuso, va comentar que ell podia donar la seva paraula que les entitats que no havien rebut ajudes era perquè no n’havien demanat malgrat les convocatòries públiques. Deia que la Fundació no pot donar beques a qui no en demana.
Desconec el número de sol·licituds i qui les ha fet.

JR. Se sap ja quin pressupost tindrà el Departament d’Esports pel 2016?
Ara no ho sé. Acabem de començar a treballar-hi.

JR. La Festa de l’esport. Vol fer canvis?
El que he posat sobre la taula és si a les entitats i als esportistes ja els està bé aquesta Festa de l’Esport i aquest format, els premis que s’atorguen… Només plantejo el tema i el poso a la seva disposició.

JR. Vostè té algun model pensat per la Festa de l’esport?
Estic oberta als seus suggeriments, dins la limitació pressupostària.

JR. Dins l’esport hi ha política conservadora i política progressista?
Sí. No és el mateix fer una política dirigida a l’esport de competició i d’elit que no combinar la política per buscar un equilibri entre l’esport de base, salut i comunitat i l’esport competitiu.

JR. Sabadell, al segle passat, va ser anomenada la ‘Ciudad piloto del deporte espanyol’. Era veritat que en aquell moment excel·lien moltes disciplines i això generava una gran participació. La presència d’ídols a la competició generava pràctica esportiva al carrer. Vostè apostaria, en canvi, per molt esport de base per pujar la piràmide?
Una manera d’ajudar a que l’esport de rendiment creixi és reforçar tot l’esport de base i que la ciutadania tingui accés a la pràctica esportiva, tingui ganes i motivació. És important facilitar i impulsar iniciatives d’esports minoritaris.

J.d.A. Per posar un exemple. Fa un any  ha sortit un club de rugbi a la ciutat que ha d’anar a jugar els seus partits a Santa Coloma de Gramenet. Solucionar aquests problemes per a les entitats seria prioritari?
Sí. Hi ha espais suficients i no pot ser que passi això. De moment, tenim espais. En el cas del rugbi, tenim 10 camps de futbol a la ciutat. Ara estan entrenant al camp de Sant Oleguer.

J.d.A. Com valora l’estat dels equipaments esportius a Sabadell? Hi ha suficients per fer tota aquesta política de base?
La detecció de mancances ja s’ha fet. Totes les entitats demanen més hores de pavellons. No podrem solucionar tota la mancança utilitzant al màxim les pistes cobertes d’instituts i escoles, revisant els usos de la pista coberta però cobrirem part de les mancances.

JR. La Pista Coberta té moltes crítiques, també per part de l’oposició política, perquè no entenen la funció d’aquesta pista. Es redirigirà la utilització de la pista?
Tenim dues línies. Per un costat, els diners que a l’Ajuntament suposa mantenir-la s’han de reduir. És l’única pista coberta de Catalunya i no pot ser que un ajuntament sostingui un equipament de país. Mantindrem reunions amb la Generalitat perquè hem de trobar una solució. Com a mínim hauríem de reduir les despeses.

En segon lloc, hem d’utilitzar més l’espai. És un espai enorme, se’n pot treure molt més suc. A dia d’avui no hi ha un equip de persones destinat a dinamitzar la pista coberta. A més, l’espai té les seves pròpies tarifes i les entitats no tenen el mateix accés que a la resta. La Pista Coberta depèn de l’empresa municipal Promoció Econòmica i buscarem d’establir nous convenis entre Promoció Econòmica i entitats, com ja hi ha un amb la Joventuts Atlètica Sabadell (JAS) per facilitar el seu ús. Així la podrien utilitzar. Estudiem poder posar dos tapissos per gimnàstica rítmica. A la zona d’escalfament es pot fer pràctica esportiva.

JR. Tenia entès que quan arriba la primavera i l’estiu, arriben els grans problemes d’ús de l’espai. No hi ha suficient ‘clientela’.
‘Clientela’ n’hi ha i molta. Quan es posa el parquet es pot fer servir com qualsevol pavelló. El problema és el que ens costa obrir la pista coberta.

J.d.A Aquests dies es parla molt de les internalitzacions de serveis. Hi ha com a mínim dos equipaments esportius gestionats per empreses privades. Un són les Piscines Municipals Joan Serra i un altre el Gimnàs Municipal. L’equip de govern és planteja reassumir la gestió?
De moment encara no. Estem analitzant els balanços econòmics presentats per cada instal·lació. Val a dir que no tenen res a veure. De fet, el Gimnàs Municipal té pèrdues des de fa molts anys i bastantes pèrdues  i l’UFEC [les piscines Joan Serra], bastants guanys. Estem analitzant la gestió i els perquès.

JR. Vostè té temps de fer esport?
Bastant menys. I ho noto. En segueixo fent. Faig dansa. Treballava d’entrenadora de gimnàstica artística però faig dansa.

Foto portada: la regidora d’Espors, Glòria Rubio, fa uns dies. Autor: David B.