Quatre esportistes: dos en actiu – la waterpolista Mati Ortiz i el ciclista David de la Cruz – i dues retirades – la taekwondista Elisabeth Delgado i la jugadora de bàsquet Mireia Navarrete – han protagonitzat un dels actes estrella del 50è aniversari del Panathlon Club Sabadell. Tots quatre han estat a l’Olimp esportiu i són quatre veus per escoltar i aprendre. I així ha estat en les dues hores que ha durat el col.loqui a l’Auditori de l’antiga Caixa Sabadell.
Sabadell ha gaudit al llarg de la seva història d’esportistes referents en quasi tots els esports. El Panathlon Club ha portat aquest dimarts, quatre exemples de valors de passió, esforç, qualitat, sacrifici i regularitat. Aquests adjectius i d’altres es poden utilitzar per anomenar la qualitat de David de la Cruz, Elisabeth Delgado, Mati Ortiz i Mireia Navarrete. Quatre esports tan diferents com el ciclisme, el taekwondo, el waterpolo o el bàsquet i un mateix èxit.
El polifacètic Josep Masip, president del Panathlon Club Sabadell ha estat l’encarregat d’iniciar el col·loqui. Masip ha parlat de Sabadell “com una ciutat amb una gran capacitat per tenir esportistes de primer nivell en molts esports”. A continuació, el periodista Àngel Càrceles ha estat l’encarregat de portar el col·loqui on s’ha parlat de tot el que envolta l’esport d’elit.
Elisabeth Delgado: Més enllà de l’or olímpic a Barcelona’92
Elisabeth Delgado va aconseguir abans de complir els 18 anys tot el que somia un esportista. Campiona olímpica a Barcelona’92 i campiona del Món, quan només tenia 16. Així ha recordat aquell moment. “Tinc la sort que a casa els meus pares sempre ens van inculcar a tots els germans, l’esport dintre de la nostra formació. De petita ja tenia clar que el meu objectiu era ser campiona olímpica. Vaig assolir més del que havia somiat”.
Delgado que es va retirar fa 20 anys, es va preparar amb una carrera universitària i és un exemple de com afrontar la vida després d’una etapa com a esportista amb moltes lesions, amb sacrificis per arribar a l’elit. Acompanyada de part de la seva família, entre elles la seva filla Laia, ha deixat un missatge ben clar.
“A la meva època, els diners dels patrocinadors anaven a la Federació i no als esportistes. He viscut moltes experiències que em van fer créixer fins a la meva retirada fa 20 anys. Des de llavors, ningú m’ha trucat per si podia aportar la meva experiència en favor de l’esport. Només alguns periodistes. No ho necessito perquè tinc la meva feina, però, el taekwondo és part de la meva vida i he vist com la pandèmia s’ha emportat molts gimnasos i ningú els ha rescatat”.
L’esportista de Can Rull ha estat entre d’altres títols, quatre vegades Millor Esportista de Sabadell (1991 a 1997)
Mati Ortiz. l’exemple del millor waterpolo
Mati Ortiz ha estat campiona del Món, d’Europa i subcampiona olímpica amb la selecció espanyola de waterpolo on va estar 10 anys (2009-2019). Amb el CN Sabadell ha guanyat, de moment, 15 Lligues, 5 Eurolligues i una infinitat de títols. Matí, als 31 anys, té corda per estona i també s’ha preparat pel dia que arribi el final amb la seva carrera de Periodisme.
Ortiz ha parlat del “pànic” que sentia a l’aigua abans de començar a nadar; de la seva decisió per fer waterpolo en lloc de natació “perquè m’agradava més jugar en equip” i de moltes més coses. Bones com “gaudir del que m’agrada sense mirar els títols, que sovint són els periodistes que ho tenen més present”. També dels dolents com quan va deixar de comptar pel seleccionador Miki Oca. “Vaig plorar en aquell moment, però també no havia tingut vacances durant 10 anys i ara les podia fer”.
“Per ser esportista d’elit es necessita molt sacrifici. També és molt important que t’agradi el que fas i tenir passió pel teu esport. Jo no sé si no hagués tingut tants bons resultats si pensaria d’una manera diferent, però repetiria tot el que he fet. També crec que és molt important el cap. El cap t’ajuda molt i fer coses fins i tot quan el cos és al límit”.
Mati també ha parlat dels pocs exemples de waterpolistes que continuen en actiu després de ser mares. “Aquí no passa, però sí que conec waterpolistes a Rússia que han tornat i amb bon nivell després de tenir un fill”.
David de la Cruz. El ciclista que volia ser com l’atleta Hicham El Gerrouj
David de la Cruz descansa aquests dies després de participar en el Giro d’Itàlia on es va haver de retirar el penúltim dia després de tres setmanes intenses de competició. De la Cruz va començar practicant diversos esports, entre ells l’atletisme amb Josep Molins que avui era a l’auditori. “Jo volia ser com Hicham El Gerrouj, però un dia em vaig donar que no ho podria ser i de casualitat quan em vaig comprar una bicicleta de carrera i vaig tenir una punxada, vaig conèixer la gent de Ciclos Trujillo i allà va canviar tot”.
De la Cruz és actualment a l’equip Astana, després d’haver estat a l’UAE del número 1 Tadej Pogacar i el Sky (actual Ineos) de l’anterior número 1, Chris Froome. “Cada equip en què he estat he après molt. Són moltes experiències amb gent de tots els països i amb un esport que ha progressat molt en els últims anys en molts aspectes”. El ciclista, tres vegades, millor esportista de Sabadell ha parlat de les seves sensacions.
“En el ciclisme com d’altres esports hi ha molt sacrifici, però en el meu cas ha estat la meva elecció. Jo estic molt content si el meu exemple pot servir com a referència d’un noi de 17 anys que encara no ha començat a anar en bicicleta. Jo vaig començar amb 18 i he pogut ser professional. La meva elecció de ser ciclista, m’ha portat a conèixer la meva xicota, molta gent i molts països”.
David va guanyar l’etapa de La Vuelta a Espanya el 2016 a Astúries i es va convertir en el líder. Entre d’altres èxits va formar part de la selecció espanyola, l’any que Alejandro Valverde va guanyar el campionat del Món.
Mireia Navarrete, l’experiència del bàsquet fora de Sabadell
Mireia Navarrete ha estat un dels noms de referència al món del bàsquet amb un trajectòria i regularitat a l’elit formant part dels millors equips d’Espanya amb 2 títols de Lliga i un de Copa de la Reina.
Va ser a un pas de jugar els Jocs Olímpics en una etapa en què Amaya Valdemoro era la gran referència. Als nou anys havia fet les primeres cistelles a l’Escola Pia, després al CN Sabadell fins que amb 14 anys, el club Segle XXI es va fixar en ella.
“Estic contenta de tota la meva trajectòria. Ho tornaria a repetir. Hi ha hagut molts bons moments, bones experiències, guanyar títols i és clar també decepcions com quan em vaig quedar fora per anar als Jocs Olímpics. És molt fotut. Quan vaig acabar la meva carrera com a jugadora no em veia fent d’entrenadora. Era moment de fer d’altres coses”.
Navarrete ha recordat les experiències viscudes amb el bàsquet i tot el que hi ha darrere. Llargs viatges en autocar, els grans moments amb el Perfumeries Avenida de Salamanca durant un any i la importància de les eleccions. “Jo era al millor equip, però a mi m’agrada jugar al bàsquet i volia jugar més minuts i vaig marxar a Canàries, que també jugava la Copa d’Europa per continuar gaudint del meu esport”.
I gaudir ha estat el verb per definir aquest col.loqui del Panathlon Club Sabadell. L’il·lustre Josep Molins ha agraït els quatre esportistes per les seves dues hores explicant les seves vivencies.
Foto portada: Mati Ortiz, David de la Cruz, Mireia Navarrete i Elisabeth Delgado. Autor: David B.
