- “Sortir de la meva zona de confort va ser una sensació addictiva”
- “La connexió genet-cavall és important. És un equip. Has d’estar pendent d’ells”
De treballar al supermercat de la seva família a representar Espanya en el mundial de cavalls. Aquesta és la història del genet sabadellenc Ricardo Montalvo, que amb 39 anys està entre els millors del món d’hípica en categoria Doma Clàssica, Cross i Salt. Una vida entre cavalls, es va mudar a Anglaterra per perseguir el seu somni de treballar en el món de l’equitació.
Nascut al barri de Poblenou, la seva vida ha estat sempre vinculada als cavalls: “teníem una petita finca i sempre hem sigut amants dels cavalls, però mai hem fet classes”. Mentre regentava un negoci familiar sexagenari que no passava pel millor moment, va rumiar la idea de dedicar-se amb 25 anys a l’equitació. Va començar a un club de Viladecans, on va aprendre les nocions bàsiques, però sense aspiracions competitives.
Entre experts i professionals de l’esport, se li va despertar l’espurna d’endinsar-se en concursos de la disciplina olímpica, volia dedicar-s’hi, aprendre i estar en el món. Subratllant que Espanya no és un país gaire avançat en aquest esport, comparat amb Anglaterra, Alemanya o França, va decidir emprendre l’aventura de la seva vida l’any 2016, mudant-se al Regne Unit, deixant enrere la seva feina de professor, amics i família.
La vida i adaptació a Anglaterra
“Vaig marxar allà sense saber anglès”, recalca entre riures Montalvo, conscient del canvi tan brusc que va materialitzar. Va establir-se a Kent: “no va ser fàcil”. L’adaptació va ser difícil, però recordava que seria provisional per un any: “no em sentia a casa i el món de l’equitació és molt complicat, em plantejava si estava perdent el temps”.
“Sortir de la meva zona de confort va ser una sensació addictiva. Volia parlar anglès, conèixer gent i fer tot el possible per ser un genet”, explica Montalvo.
Tanmateix, relata que la seva dedicació era ensenyar cavalls que no tenien un futur o que eren difícils: “em van regalar un que anava directe a l’escorxador i en dos anys va passar a tenir quatre estrelles”. Segons explica, una de les claus és establir una connexió amb l’animal, d’aquesta manera seguirà les indicacions del genet: “aquesta sensació és la que et fa continuar”. Si bé és cert que era el seu desig, subratlla que és un estil de vida molt sacrificat, ja que degut al temps, atenció i entrenament que li has de dedicar al cavall “no hi ha dies de festa”.
El procés d’adaptació el va portar principalment sol, però comptava amb els consells i suport de l’Ivan Aguado, un dels seus millors amics, que ha viscut a Anglaterra més de 25 anys. La seva primera oferta de treball li suposava una retribució de 80 lliures setmanals, treballant sis dies a la setmana en la neteja de quadres i preparació de cavalls: “havies de començar de 0 i havia de demostrar que volia ser genet professional”.
Amb el pas del temps, va aconseguir una oferta a Oxford, a unes tres hores de Kent. Si bé és cert que era temptadora, també econòmicament, el desplaçament en tren entre ciutats era una odissea: “vaig haver de llogar un cotxe, vaig fer l’entrevista, els vaig agradar i vaig complir l’objectiu”, assegura. En aquesta feina en particular, relacionada amb l’equitació, podia estar en contacte diari amb els cavalls: “sempre has de ser respectuós, i fer el millor possible”.
El vincle amb els cavalls
“La connexió la crees cada dia”, així titllava Montalvo la importància d’estar amb l’animal. Actualment viu en una quadra amb la seva parella i custodien 30 cavalls, els quals has de “netejar-los, cuidar-los i raspallar-los, no només ensenyar-los”. D’altra banda, ha compartit que no es tracta de cavall i genet per separat, sinó que ambdós són “un equip, has de conèixer el seu llenguatge”.
“Personalment, un cavall per a mi ho és tot. Tinc mil records de petit i ha estat tota la meva vida. Sempre he estat rodejat d’ells, i allò que era un hobby, s’ha convertit en el meu estil de vida”.
Com tot ésser viu, remarca que els cavalls han de sentir l’amor i el bon tracte cada dia per cultivar una confiança tan forta: “viure dia a dia amb ells és una sensació que no es pot descriure”. Entre altres conceptes, ha emfatitzat que el secret és “estar allà, pendent d’ells, en harmonia”: “els cavalls són atletes”.
El pas de Ricardo Montalvo a la competició
“Va ser un dels passos més difícils”. No s’ho pensava, va passar de ser mosso de quadra a competir amb cavalls: “treballar i entrenar molt dur a casa”. Ha assegurat que hi ha un rerefons de preparació i entrenament molt gran. A banda, s’ha de demostrar les habilitats de cadascú i provar amb un cavall que no té gaires expectatives, convertir-lo en útil per les competicions. Va començar a competir fa 6 anys.
“El cavall amb el qual vaig competir era molt difícil de domesticar-lo pels altres genets, però no per a mi i tothom es va sorprendre. El que feia era ensenyar cavalls que ningú volia”, afirmava.
D’altra banda, una clau que ha destacat d’un bon genet és el procés de convertir un cavall de competició: “és la constància. Has de crear un vincle que li generi confiança, quan ell ho sent t’ho donen tot”. Una de les lliçons és que igual que són éssers vius, també han de trobar confiança amb el company per poder deixar-se ser entrenats: “no és només muntar”.
Què se sent representar la selecció d’on vens? “Et fa comprendre que tot es pot aconseguir”. Segons ha subratllat Montalvo, el món de l’equitació es transmet generacionalment: “com que no vinc de família de genets, em deien que no arribaria, ja que ho practiquen des que són ben petits”. Ha considerat a vegades irreal arribar al nivell que ha assolit: “vull anar per més i continuar aprenent, aconseguir les metes”.
Los Ángeles 2028, entre cella i cella
I ara què? Al consolidar-se com un dels millors genets amb grans actuacions en els concursos que ha participat, posa l’ull en els pròxims europeus i perquè no somiar amb els Jocs Olímpics, Los Ángeles 2028: “un cop arribes aquí, per què no fer uns olímpics algun dia? Tinc dos cavalls que tenen opcions d’arribar. És treball cada dia. Sempre he sigut molt tossut”. Ha confessat que té un pla preparat, acompanyat d’una psicòloga esportiva, per poder fer-ho realitat: “t’has de posar un pla de competició per preparar els dos cavalls. Però han de passar encara un parell d’anys per homologar-los”, ha finalitzat.
Foto de portada: Ricardo Montalvo, amb el seu cavall. Cedida
