Claudi Martí viu les seves terceres eleccions a la presidència del Club Natació Sabadell, la principal entitat nedadora de Catalunya, la que té més socis a Sabadell (22.500) i també de les més exitoses a nivell esportiu (prop de mig centenar d’esportistes olímpics, cinc Champions de waterpolo femení i una Eurocup masculina, per exemple). Va perdre contra Miquel Torres l’any 2011, a qui es va imposar sis anys després per convertir-se en president. Ara vol ser reelegit per seguir el camí emprès al 2017.
La pandèmia es va ficar pel mig del camí i va colpejar el Club, com a la majoria d’entitats esportives. Ara l’increment de les factures de la llum i el previsible del gas ocupen i preocupen Martí, que traça els reptes de futur del Club en aquesta entitat. Ofereix experiència i gestió als socis, que dijous hauran d’escollir entre ell i Antonio Ortiz. Martí assegura que el futur del club està en joc.
El CN Sabadell està avui millor o pitjor que l’any 2017?
Tot i que la pandèmia ens va afectar la situació econòmica o social està molt millor. Els primers tres anys vam treballar molt per la recuperació econòmica i créixer en nombre de socis. Vam sanejar els números, vam arribar a 27.000 socis, vam començar a invertir en les instal·lacions. I va arribar la pandèmia, que va representar la caiguda d’un 25 per cent dels socis i una caiguda d’ingressos. Hem fet esforços. Ens vam reinventar. Hem tornat l’entitat al seu nivell i el Club és fort i té resiliència per afrontar el que ens ha passat. Estem millor preparats.
Quin és el seu projecte per les instal·lacions de Can Llong? I de Montcada?
Les instal·lacions són casa nostra. A Can Llong malgrat els problemes de la pandèmia no hem parat de créixer. Tenim espai per nous projectes i noves activitats. Ho hem fet i l’aposta és seguir creixent. Sobretot en esport exterior. Amb el pàdel hem guanyat espai a l’exterior. El projecte és seguir amb aigua exterior i una zona poliesportiva i pàrquing per tancar el cercle. Hem innovat i hem de buscar nous models d’inversió. Si hem perdut capacitat de generar recursos, hem de tenir acords amb partners externs que creguin en el club i ens ajudin a fer noves inversions, nous serveis pels socis i tenir un patrimoni pel club.
Diuen des de l’altra candidatura que justament el seu model és externalitzar-ho tot com s’ha fet amb el pàdel. Li critiquen que empreses externes fan negoci a costa del soci. En què beneficia al soci un model com el pàdel de Can Llong gestionat per una empresa externa?
En tot. No perjudica al soci en res. Posem al servei del soci nous serveis. Serveis que en aquests moments no tenim capacitat per fer.
Sense l’externalització no hi hauria hagut pàdel?
Sense aquest model no hi hauria hagut pàdel. El model d’externalització és el model que utilitzen les empreses. Es dona el servei a partir de la millor forma de donar-lo. Hem buscat una empresa de primer nivell [Barberà Pàdel Indoor, BPI], que doni bon servei, que sap gestionar la instal·lació i sempre està sota el control del Club. Si demanéssim un milió d’euros al banc per fer el pàdel, i haguéssim de tornar els diners en 20 anys, les pistes serien nostres o serien del banc fins que passessin els 20 anys? Ens cobrarien interessos? Si enlloc de fer la inversió a través d’un préstec i endeutar-nos, el fa una empresa a canvi d’explotar les pistes i treure un benefici, el primer guany és que el Club té més serveis i no té cap risc. A vegades hi ha crítiques que són absurdes.
Quin és el seu projecte per les instal·lacions de Montcada?
El primer que cal dir és si s’hi creu o no s’hi creu en Montcada. Jo hi crec i hi aposto. És la nostra seu de tota la vida i necessitem Montcada. Però cal una transformació, una rehabilitació. En el primer tram de la legislatura vam fer estudis previs però no ens va donar més temps per la pandèmia. Però hem de transformar Montcada. Amb un pla director, adaptat a les capacitats que tinguem. Començarem per temes de mobilitat, accessibilitat, temes urgents com la reforma dels vestidors, la coberta del globus que està planificada de canviar el mes vinent. El projecte de transformació s’ha de pensar amb calma perquè afecta diverses peces.
El projecte serà a llarg termini, per fases. La pregunta és: si el Club no té capacitat per invertir en unes pistes de pàdel a Can Llong com pot afrontar la transformació de Montcada, que costarà molt més?
No tenim capacitat per fer moltes coses a la vegada. Però sí per fer coses. A curt termini estem invertint en sostenibilitat. Quan acabem, a 10 o 15 anys vista hem de planificar com podem invertir en Montcada. La transformació de Montcada serà lenta però s’ha d’anar planificant. Allà no hi ha alternatives com a Can Llong perquè no hi ha més espai, no es pot externalitzar i ens haurem d’adequar als recursos que generem.
Com pensa generar més recursos?
La primera via és créixer en socis. Hem de tornar a recuperar les xifres. S’està fent. Vam tocar fons amb menys de 20.000 a la pandèmia, ara tenim 22.500 i tenim el pla de 25.000 socis pel 2025. 25.000 socis és un número òptim perquè durant la pandèmia hem fet moltes reformes que ens han ajudat a ser més eficients i ja tindríem una bona capacitat de generar recursos. També hem de créixer en serveis. Què porta el pàdel? Més servei. Guanyarem més diners? Possiblement no. Però farà que molta gent es faci sòcia del Club.
L’altra candidatura diu que és justament al revés: que vindran a jugar a pàdel sense fer-se socis. Que la gent podrà usar les instal·lacions del club dient que venen a jugar a pàdel perquè ningú no els podrà controlar. Que es podran ‘colar’.
És totalment fals. Ja hi ha molts serveis del Club als que poden entrar no socis. Al pàdel del carrer Montcada, a les àrees de salut, als cursets de natació, a les escoles esportives, on entren els pares. Qui impedeix que un pare que porti un nen no es pugui banyar? El nostre model està funcionant. El que sí que puc dir és que ens els dies que portem amb pàdel han vingut a jugar al pàdel i en alguns casos s’han fet socis del Club.
Si la factura de l’electricitat i el gas es dispara molt aquest hivern, com ho afrontarà? On posarà la tisora?
Segurament soc de les poques persones que ja fa temps va avisar que tindríem un problema pitjor que amb la pandèmia. Els costos de l’energia són un problema majúscul pels clubs de natació perquè el nostre esport i les nostres instal·lacions són cares. La guerra d’Ucraïna ha acabat d’empitjorar la situació. Si en els darrers cinc anys no haguéssim posat en marxa el Pla Gas Zero, per reduir el consum d’energia, transformar-lo en energies renovables i no haguéssim invertit més de dos milions d’euros, ara mateix no podríem tenir les instal·lacions 100 per cent operatives. Ara tenim els projectes en marxa i s’acabaran en un any, amb una nova inversió de 1,5 milions d’euros. Al setembre el consum d’energia a Can Llong ha estat el 40 per cent del que era un mes de setembre de fa dos anys. Hem dedicat moltes hores per conscienciar a les administracions sobre aquest tema i aconseguir que la llei ens protegeixi. Hem fet molta feina i en tenim molta encara a fer. Estem consumint menys energia. Però no podem incidir en el preu. Tampoc podem controlar les decisions governamentals sobre el que pugui passar a Alemanya o a França. Però estic content amb el que hem fet.
Per tant, a no ser que els vingui imposat, no es tancaran piscines aquest hivern?
A no ser que ens vingui imposat o ens vingui una factura de gas impossible de pagar. La realitat és que, i s’ha de saber, que tu no saps a 15 dies el preu del gas que tindràs. Hem arribat a aquest punt. Si cal prendre mesures, les haurem de prendre. Però hem fet tots els deures.
Tocarà sempre les quotes al soci sempre en funció de l’IPC com ha fet aquest estiu?
S’ha d’aplicar l’IPC com s’ha aplicat cada any, si ha estat del 0 per cent o ha estat del 10 per cent. Ho marquen els estatuts. Però hi ha factors més enllà dels estatuts: el club ha de pagar les factures. Si volem mantenir les instal·lacions s’ha de pagar. Ha pujat la llum. Ha pujat el gas. Els nostres treballadors tenen el sou adaptat a l’IPC. Han pujat tots els serveis que comprem. Hem d’actualitzar preus. També li dic que a banda de la quota aquest setembre tots els serveis que el Club ofereix no han pujat: ni el cafè del bar, ni les dirigides, ni la taquilla, ni les escoles esportives, ni la quota de pàrquing. Cal posar-ho en valor.
Parlem d’esport federat o d’elit. Se li diu que té fixació pel waterpolo i no tant per la natació. Voldria saber quin és el seu projecte pel waterpolo, femení i masculí, i per la natació.
La meva obsessió és el Club Natació Sabadell. Vull ser el millor en tots els aspectes: instal·lacions, serveis, persones, esport. Però sempre buscant l’equilibri que ens fa ser qui som.
Hi ha una base comuna a tot el programa que és la formació. El Pla Pedrera no és que tots els jugadors dels equips de waterpolo siguin de casa. El Pla Pedrera comença per igualar els nivells de formació a tot l’esport formatiu. Aquesta és la nostra base. Que els tècnics estiguin capacitats, que hi hagi estructura. A partir d’aquí tenim uns esports on volem arribar al màxim. En els esports de sec volem competir al màxim nivell possible a nivell català: per exemple, que el bàsquet o en volei arribi al millor nivell possible i si ens surt un jugador ACB ajudar-lo a arribar al Joventut o on calgui.
En aigua el waterpolo és l’esport olímpic més important d’Espanya, i hi ha una aposta molt forta des de tots els estaments.
El soci ha de saber que tenir un waterpolo d’alt nivell li costa menys que si tinguéssim uns equips d’estar per casa. Si no portéssim talent de fora, podríem tenir equips per quedar cinquè o sisè. Com molts altres clubs. Estar a l’elit ens costa un plus. Fluidra ens pagaria el que ens paga si no estiguéssim a l’elit? Són molts diners, més que la Federació Espanyola de Natació. Finetwork, que patrocina el Betis o la Real Sociedad o la lliga femenina de futbol ens pagaria per tenir el naming de la piscina? Rebríem els mateixos diners de la Generalitat? Del Consejo Superior de Deportes? Si fas els números, tenir un equip a mitja taula ens costaria més diners que estar on estem. Un altre element: algú creu que Maica Garcia, Judit Forca, Mati Ortiz o d’altres jugadores que són de casa i de primer nivell mundial, no haurien fitxat per Olympiacos o per un equip de primer nivell si nosaltres tinguéssim un equip d’estar per casa?
En natació la situació és més complexa. Ara mateix les estructures són més lentes i cada cop costa més. Què hem fet? Començar de zero amb una estructura que treballa per la base, amb l’Aschwin Wildeboer i un tècnic de fora, el ‘Casti’. Hem passat d’un model de tenir 30 nedadors i que la meitat no sabien ni on estava Sabadell a crear una estructura on tornem a competir als campionats de Catalunya i d’Espanya d’edats perquè els nens de 10 o 12 anys d’ara siguin campions demà. Fa sis anys teníem zero equips de base competint per guanyar títols. En aquests moments, estem començant a guanyar campionats de base.
Expliqui en 30 segons la seva visió del Club del 2030.
Hem de ser el club referent en uns aspectes bàsics: primer en esport aquàtic. Si som referents en aigua, som referents a la ciutat. Hem de ser referents a nivell institucional. Nosaltres som el Club. Hem de ser referents en sostenibilitat. Ho necessita la societat. I finalment en el que hem estat sempre: el club més gran pels nostres socis.
Quines les primeres decisions que prendrà si és president de nou.
Seguir treballant a partir del dia 21 com ho he fet fins el dia 20. El Club necessita un treball estructurat, pensat, que no es pot aturar. Seguiré pensant en el futur des de la feina en el present. El Club necessita una dedicació clara als temes cabdals: com enfoquem la transició energètica i com enfoquem la resiliència futura del Club.
Què farà si el dia 20 perd?
Seguiré sent soci i marxaré a casa. No faré oposició. Ja vaig perdre unes eleccions i mai he fet oposició. Si fos el cas, m’aniré a casa amb la consciència molt tranquil·la.
Digui una cosa positiva de l’equip del seu rival.
Crec que el més positiu dels meus contrincants és que hi hagi gent que vulgui estar al capdavant. El fet que hi hagi tantes candidatures vol dir que el club és una entitat viva. És el més important d’aquestes eleccions.
Per què va avançar les eleccions. S’ha dit de tot. Digui la seva vostè.
El Club no es podia passar tres o quatre mesos de campanya electoral. No hagués ajudat a prendre les decisions que cal prendre.
Potser si m’hagués esperat al gener algunes coses m’haurien beneficiat: el pàdel estaria funcionant, les ludoteques estarien obertes, la coberta del globus de Montcada estaria canviada. Però vaig prendre la decisió perquè pensava que era el que tocava.
El seu mandat, com el de tothom que ha hagut de gestionar alguna cosa aquests anys, està molt marcat per la pandèmia. Els van obligar a tancar dues vegades. S’acusa el Club de no estar al costat del soci, de falta d’empatia en aquells moments. Ara que ha passat molt temps i s’ha començat a recuperar el nivell de socis, què es va fer malament?
En aquell moment tots vam fer el que vam poder. Dos anys després, segurament canviaríem algunes decisions però això no es pot fer. Al final tots estàvem sobrepassats. Vam dedicar-hi tot el que vam ser capaços per assegurar la continuïtat del Club.
Acusar-nos de falta d’empatia amb el soci és injust. Hi ha poca memòria i sap greu. El Club Natació Sabadell com la resta es va veure obligat a tancar. I és l’únic club de Catalunya que els dos primers mesos paga el 100 per cent del sou als treballadors. És l’únic que al maig condona el 50 per cent de la quota als seus socis. És l’únic que torna a rebaixar la quota un 25 per cent als seus socis quan ens tanquen per segon cop. És un dels pocs que posa en marxa aprofitant el que permet la llei una reforma fiscal que permet desgravar-se el 25 per cent de la quota anual en la declaració de la renda. Tres de les 12 quotes a l’any surten de franc. Durant els tres primers mesos els empleats van contestar més de 3.000 correus personalitzats. Cap soci es va donar de baixa perquè el Club Natació li digués ‘o pagues o te’n vas’. Es van adaptar les quotes a centenars de socis, amb tractes personalitzats. Alguns socis encara estan pagant un o dos euros al mes de suplement al mes per pagar aquelles quotes. Empatia no és dir ‘el Club no està tancat, no pagueu res’. Això no és empatia. Això hagués estat deslleialtat de la junta cap a l’entitat. Tenim com a responsabilitat mantenir la nostra entitat. Potser si ho haguéssim fet el Club no seria el que és ara. Es va fer bàsicament el que s’havia de fer.
Vostè volia un debat electoral però el candidat Ortiz no ho ha acceptat.
El debat era una manera més d’expressar les capacitats per gestionar i dirigir l’entitat. No és asseure’t i fer un show. La realitat és que no hi ha hagut cap candidat a les eleccions del Club que s’hagi enfrontat a Claudi Martí que hagi volgut debatre amb Claudi Martí. En algun cas fins i tot li vaig dir que jo el podria fer en una banda contra tota la junta directiva i debatre 1 contra 15. No ho van acceptar. El debat és una manera més on el candidat a ser president del Club Natació Sabadell ha de posar en valor les seves capacitats no només per gestionar sinó per dirigir, defensar l’entitat i representar-la. És molt important.
Si tu no ets capaç de defensar les teves idees davant del soci i confrontar amb un altre soci, seràs capaç de defensar el Club envers uns tercers? El president del Club té la representativitat de l’entitat a molt llocs: administracions, federacions, a la ciutat, a nivell nacional, a nivell internacional. Està obligat a donar explicacions al soci. I per això em sap molt greu que un candidat s’escudi en no fer un debat perquè és un ‘show’. Potser no vol debatre per tapar les seves mancances.
M’hagués agradat que el soci hagués tingut aquesta oportunitat per contrastar idees i capacitats de cada un dels futurs presidents.
El senyor Ortiz diu que el debat ell el fa amb el soci de sis del matí a 9 de la nit a les portes de Can Llong i Montcada.
El Club va molt més enllà d’estar de les 6 del matí a les 9 del vespre a les portes del Club. El Club està a molts àmbits. És referent en molts àmbits. Té uns compromisos amb els creditors, amb les entitats financeres, amb les administracions. Evidentment que el president del Club ha de dialogar sempre amb el soci però el president és molt més que això.
Fotos: David B.
