• Maica Garcia: “Anem amb tot a per l’or; tan de bo sigui el moment”.
• Espar: “La final olímpica és una oportunitat única i l’hem d’aprofitar sí o sí”.

Tercera final olímpica per a la selecció espanyola de waterpolo femení, que ha crescut a partir i en paral·lel a l’equip del CN Sabadell. No debades bona part del combinat juga o ha jugat a l’entitat sabadellenca. Les esportistes de Miki Oca es conjuren per superar-se i tornar de París amb l’or sota el braç. Per injust que sigui -l’esport sovint ho és- la plata ja no és suficient.

El waterpolo femení espanyol es va colar per primer cop als Jocs Olímpics de Londres 2012. Ho va fer amb discreció, amb un jove equip entrenat per Miki Oca i liderat a l’aigua per Jennifer Pareja i amb una generació nascuda a principis dels 90 que donaria molta guerra: Maica Garcia, Mati Ortiz, les germanes Espar o la portera barcelonina del Sabadell Laura Ester. Un any abans el Sabadell havia guanyat la primera Champions de la seva història. Poc abans l’entitat sabadellenca va apostar de debò per l’esport femení a l’aigua -s’ha de dir- abans que ningú. 13 anys després de la primera Champions, el Club té set Copes d’Europa i Espanya tornarà de París amb la seva tercera medalla olímpica.

L’obsessió per l’or

En aquella primera aparició olímpica Espanya va sorprendre i es va classificar per a la final, que va perdre contra els Estats Units (8-5). Però l’èxit va ser impressionant. S’havia plantat la llavor. Al Mundial de Barcelona 2013 Espanya es va proclamar campiona del món contra Austràlia. A Rio 2016 va venir la decepció, al caure a quarts de final contra Rússia (12-10).

Però a Tòquio, i ja amb un canvi generacional en marxa, amb l’eclosió d’una segona generació de waterpolistes acostumades a guanyar (Judith Forca, Bea Ortiz o Paula Leitón en serien els millors exponents), Espanya va repetir la gesta. El resultat a la final contra una intractable Estats Units va ser massa ample (5-14). La plata de Tòquio va ser meravellosa però va començar a quedar curta. El combinat de Miki Oca es va conjurar. Mereixien l’or. Havia de ser a París 2024. L’or ha obsessionat internament la generació d’or del waterpolo. Aquesta temporada, un cop guanyada la setena Champions, l’or olímpic va passar a ser gairebé l’únic objectiu de Maica Garcia, Bea Ortiz, Judith Forca i la resta de ‘sabadellenques’ internacionals. Els Jocs, i l’afer Laura Ester, van desconnectar el Club en el tram final de la temporada, perdent per primer cop al segle la lliga a l’aigua.

La primavera va ser llarga però finalment París va arribar. I el combinat espanyol està ratllant la perfecció. Tres generacions, la de Maica, la de Judith i la nova i competitiva liderada per Elena Ruiz, ex del Sabadell ara al Sant Andreu, la portera Martina Terré o la sabadellenca Nona Pérez. Espanya va guanyar tots els partits a la fase de grups, fins i tot doblegat la totpoderosa Estats Units. Va arrasar el Canadà a quarts donant-se un festí. I en una batalla sense quarter va superar els Països Baixos a les semifinals aquest dijous, amb Maica García, Judith Forca i Elena Ruiz tirant del carro.

Només falta un pas. El d’aquest dissabte. Serà contra un rival imprevist. I és que Austràlia ha donat la sorpresa i s’ha carregat els Estats Units. Com Espanya, les aussies arriben invictes. Han derrotat Grècia a quarts i van fer saltar la banca a ‘semis’. El precedent, la final del Mundial 2013 de Barcelona, afavoreix Espanya. “No volem tornar a guanyar una plata. La final olímpica és una oportunitat única i l’hem d’aprofitar sí o sí”, afegeix la veterana Anni Espar. “El nostre objectiu és l’or”, assegura Paula Crespí en declaracions a Mundo Deportivo. “Anem a per l’or amb tot; tan de bo sigui el moment”, finalitza la capitana, la sabadellenca Maica Garcia Godoy, qui va classificar Espanya cap a la final a la tanda de penals i aquest dissabte (15:35 hores) juga el partit de la seva vida.

Foto portada: Judith Forca, a París 2024, durant l’Espanya – Itàlia. Autor: RFEN.