No hi ha eliminatòria més enverinada en uns Jocs Olímpics que la de quarts de final. La frontera entre les medalles i l’amarg sabor del diploma olímpic. La fortuna ha estat cruel per a la selecció espanyola de waterpolo masculí, amb una trajectòria immaculada a París però que ha hagut de ballar amb la més lletja a quarts, la campiona del món, Croàcia. Els balcànics han imposat el seu ofici i s’han classificat per a les semifinals en un partit en que el combinat de David Martín mai ha estat còmode.

Els creuaments a vegades són capritxosos. Croàcia no va fer els deures en el seu grup, va perdre el darrer partit contra els Estats Units i es va classificar quarta de forma inesperada. Per l’altra banda, Espanya ho va guanyar tot i passava invicta com a líder. Així que els quarts emparellaven la campiona d’Europa, Espanya, contra la campiona mundial, Cròacia, molt i molt lluny de les medalles. Massa d’hora. Una trampa. I a més a més una repetició de la final europea del gener, quan Espanya va imposar la seva llei a Split amb un maracanazo a l’últim segon (més info: ‘Lorrio tanca la porteria i Granados fà màgia; Espanya, campiona d’Europa‘).

Després dels 32 minuts, Croàcia passa pàgina, segueix el seu camí i ja mira a les ‘semis’. Espanya, quarta a Tòquio 2020, veu dolorosament aturada la seva progressió amb David Martín (des del 2017, sempre a ‘semis’ com a mínim). Ara queda condemnada a lluitar per un cinquè premi que no val per gaire en un equip forjat per lluitar per les medalles.

Però a la piscina val a dir que el combinat espanyol mai no ha estat còmode a la piscina i que els croats han fet la feina d’inici. 2-0 al final de primer quart i tres de renda a la mitja part (6-3). Molta distància però encara 16 minuts de batalla aquàtica a La Défense de París.

Revulsiu Lorrio

En el tercer quart, i com va fer a Split al gener, Martín ha col·locat el porter del CN Sabadell Edu Lorrio sota pals en el tram final del partit. Llavors va ser un gran revulsiu en aquella final antològica coronada amb un estratosfèric gol d’Álvaro Granados. Aquest dimecres el moviment Lorrio ha tornat a funcionar, amb aturades de molt mèrit, però l’encert de cara a porteria dels waterpolistes espanyols no ha estat el mateix. Molts blocatges, massa xuts fora i alguns inoportuns pals s’han creuat en l’atac espanyol, molt poc efectiu (2 de 7 Granados, 2 de 6 Munariz; 2 de 4 Sanahuja).

Ha tingut una oportunitat Espanya, qui ha començat el quart definitiu tres per sota. Lorrio aturava i semblava que l’atac començava a carburar bé, amb Sanahuja marcant des de fora i De Toro des de dins. En dues ocasions la distància s’ha escurçat a un sol gol (8-7; 9-8). Però ha estat un miratge. El dia D a l’hora H l’atac espanyol no ha trobat porta i la remuntada ha quedat en el somni d’un migdia d’estiu. De nou amb dos gols per sota, un tir al pal de Sanahuja ha certificat que no hi hauria remuntada a falta de minut i mig. Croàcia passa a ‘semis’ amb un 10-8 final.

El femení, contra Països Baixos

Fora de la lluita per les medalles de l’equip masculí, amb el sabadellenc Sergi Cabanas i el porter del Club Edu Lorrio, l’equip femení es jugarà aquest dimecres el passi a la final contra els Països Baixos, actual campiona d’Europa i subcampiona mundial, amb qui les espanyoles tenen comptes pendents. El combinat de Maica Garcia, Judith Forca i Nona Pérez jugarà a les 14.35 hores.

Foto portada: el waterpolista egarenc Bernat Sanahuja. Autor: COE via X.