Amb Vicente Lorente, tots els camins porten a la mateixa conclusió: era un home bo. Un bon home caigut pel coronavirus a l’inici de la pandèmia. Als 20 dies, també per la Covid-19, va morir la seva dona, Maria Sabater. Els dos a l’hospital Parc Taulí. Els seus coneguts els preparen un homenatge a la seva església, el Sagrat Cor de Ca n’Oriac.
Lorente va arribar a Ca n’Oriac des de Ceutí (Múrcia) on va néixer el 16 de març del 38. Es va establir al nord, llavors en una zona en formació, i va treballar primer a la sabateria Nogués, al Centre, i després al sector tèxtil (filats i teixits Lanificio SA, Grau SA i Mur JM, on s’hi va estar molts anys). Recorregut similar però paral·lel de qui seria la seva dona, que va néixer a Santomera (Múrica) i va arribar amb pares i germans a Ca n’Oriac amb 12 anys. Sabater també va treballar a Lanificio, Masoliver, Cal Molins i l’Artextil fins ben entrats els anys 80.
Sabater i Lorente, murcians d’origen i arribats a Sabadell per separat, es coneixien del barri, on compartien amics i tot i que Lorente era seminarista finalment va canviar d’idea i la parella es va enamorar i casar el 3 de setembre del 63 a la parròquia del Sagrat Cor, on Lorente, fins la crisi del coronavirus, hi acudia molt sovint i fins i tot sortia a fer pregària. “Era una persona molt religiosa, molt devota però sobretot molt bon home”, diu el president del Centro Regional de Murcia, Juan Noguera.
Des del barri més murcià de Sabadell a Lorente li tirava “tot el tema murcià”, diu el seu fill, Vicente Lorente. Tornaven sovint als orígens però sobretot feien Múrcia des de Sabadell. Lorente era membre del centre regional, dirigia el seu cor (“primera va tocar la guitarra però no se li donava bé”, recorda el seu fill), formava part de la rondalla i sempre va estar vinculat a la Hermandad Cultural de la Virgen de la Fuensanta, que va presidir durant dues dècades fins la seva mort.
“Era bondat pura, mai recordo haver-lo vist ni tan sols enfadat amb mi, sempre disposat a ajudar tothom”, diu el fill, qui defineix els seus pares com un matrimoni molt ben avingut, sempre junts, fins al final, l’home més visible i la dona, “amb més caràcter” i una mica més a l’ombra. Sabater acompanyava molt sovint el seu marit, també era religiosa i aficionada a fer puntes de coixí amb un grup d’amigues, barcelonista ell i madridista ella però sense escarafalls.
Els dos van arribar a Sabadell per guanyar-se la vida a la recerca d’oportunitats. I ja no es van moure més. Als seus gairebé 82 anys, Lorente estava molt bé de salut, Sabater en general també tot i que va contraure un tumor al pulmó i li van extirpar una part l’any passat.
Vicente Lorente fill va dinar amb els seus pares el 7 de març. Tot estava en ordre i el pare va marxar després de dinar per una de les moltes reunions amb entitats a les que assistia. Al llarg d’aquella setmana va començar a tenir símptomes del que semblava un refredat, i va fer una mica de febre un parell de dies. Al cap d’una setmana va anar al Taulí. Li van fer dues proves i la primera va donar negatiu en Covid-19. El van enviar a casa amb el consell de prendre paracetamol cada vuit hores. Però al tornar al seu domicili el van trucar. La segona prova en coronavirus havia donat positiu. Li van dir que s’aïllés. Però als dos dies va començar amb diarrea i la febre pujava. Va ingressar el 17 de març a l’hospital amb oxigen i va morir al cap de cinc dies. “Dissabte el vaig veure una estoneta. Estava mig adormit, molt cansat, però tranquil”, recorda el fill. Sis persones van poder assistir al seu enterrament, el 24 de març.
Amb la mort del pare, Vicente Lorente fill, en ERTO, es va confinar al domicili dels pares, al carrer Empordà. Una casa amb planta baixa i pis. La mare a la planta baixa. El fill i la seva dona al primer pis. “Com qualsevol persona ens movíem amb cura, sense acostar-nos gaire, sempre amb mascareta i anàvem fent seguiment de la mare, que s’anava prenent la temperatura”, recorda. Al cap d’una setmana, Sabater comença a fer febre. Truquen al CAP i la porten a Sant Fèlix. És persona de risc, ja que li havien extirpat part d’un pulmó. “Li fan una radiografia i li troben pneumònia al pulmó sa”. La porten al Taulí. Lorente fill parla cada dia amb la seva mare. Sabater va complir els seus 80 anys hospitalitzada.
“Li van alegrar el dia: les infermeres li van posar una espelma en una magdalena per celebrar l’aniversari. I ella estava molt contenta perquè la van fer sentir acompanyada. El tracte humà he de dir que sempre va ser molt bo”, recorda el fill.
Però aquell mateix dia, el del 80è aniversari, no acaba de respirar bé i li han de posar un respirador. L’endemà truquen el fill i li diuen que la pot anar a visitar: “em vaig alegrar de primeres però al sentir el to de la doctora vaig veure que tot s’acabava. La vaig anar a veure i al dia següent va morir”. Com en molts casos, tant al pare com a la mare el virus els va colpejar ràpid i fort.
“La vida segueix i no et pots enfonsar, o intentes no fer-ho, però com als fills del Mauro i la Fuensanta [es coneixien del barri] se te’n van els dos, un darrera de l’altre. És molt dur i també l’enterrament tant en solitari. He rebut missatges de molta gent: d’entitats, de l’alcaldessa, de polítics, d’amics… pel que a mi respecta he de dir que es van desviure amb mi i els meus fills. Ara que em diuen que els volen fer un homenatge crec que aquell dia, si finalment el fan, quedarà gent fora de l’església. Em quedo amb això, amb que els meus pares van fer coses bastant bones a la vida”, finalitza Lorente fill.
Perquè no eren números, perquè tenien una història, perquè les víctimes d’aquesta pandèmia tenen nom i cognom. Mereixen el record que la pandèmia els va negar. Aquest és el nostre record a les víctimes de la Covid-19. Anirem ampliant les semblances cada dia. Si voleu contactar, si coneixeu o sou familiars d’algun difunt per la Covid-19 i ens voleu explicar la seva història, podeu fer-ho a l’adreça redaccio@isabadell.cat.
Més informació: