L’historiador Josep Antoni Pozo, el director de l’Arxiu Històric i del Museu d’Història, Joan Comasòlivas, i la néta de Josep Rosas, l’home homenatjat, Paloma Parrini, han recordat la trajectòria política d’un sabadellenc que va participar activament de l’esquerra local i va passar per camps de concentració després de la Guerra Civil i un exili de tres dècades fins la seva mort. L’acte de memòria, celebrat aquest dimarts al vespre al Museu d’Història, ha comptat amb l’assistència d’una cinquantena de persones, entre les quals hi havia regidors d’Esquerra Republicana i de la Crida.
El director de l’Arxiu Històric i del Museu d’Història, Joan Comasòlivas, ha començat a articular el record a Josep Rosas amb una breu contextualització de la seva vida, del seu pes en el moviment antifranquista i de la tasca que va desenvolupar en clau local: va ser un dels camarades del també sabadellenc Josep Moix, amb qui es va afiliar a la Federació Local de Sindicats (FLS), adherida a la Confederació Nacional del Treball (CNT), sota l’òrbita del PSUC i qui també va escriure extenses memòries on reflexionava sobre la seva militància sindical i política.
Aquestes cartes han sigut la base sobre la qual s’ha aixecat l’acte d’aquest dimarts al vespre al Museu d’Història i amb el que els organitzadors han volgut complementar i començar a acomiadar l’exposició temporal Cartes, dietaris i memòries de guerra i postguerra (1936-1945), que tancarà les portes aquest diumenge, 30 de gener.
L’historiador Josep Antoni Pozo ha recuperat aquestes memòries, que ja va editar l’any 2005, per fer un repàs a les principals fites històriques de Josep Rosas i d’alguns dels seus companys, com Miquel Beltrán i Josep Pera. Pozo ha volgut destacar dos aspectes de la seva vida que considera capitals: la seva evolució política i l’exili. Pel que fa a la seva ideologia, l’historiador ha destacat la militància obrera i alternativa que el caracteritzava i, respecte a la seva marxa forçosa de Catalunya, ha posat l’accent sobre les dures condicions amb què va haver de viure als camps de concentració, tant en el d’Argelers com en el de Bram; tots dos a França.
L’acte ha acabat amb la projecció de tres vídeos: el primer, de l’única filla viva de Josep Rosas, Berta Rosas Pera; el segon, de la filla petita i ja difunta de la família exiliada, Palmira Rosas Pera; i, l’últim, del fill de Màrius Rosas Pera o, dit d’una altra manes, del seu nét, José Rosas Vera. L’acte de memòria ha estat organitzat pel Museu d’Història de Sabadell, s’emmarca dins el Programa Memòria Històrica que impulsa l’Ajuntament, i també ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya.
Qui va ser Josep Rosas?
Josep Rosas va arribar a Sabadell l’any 1914, quan tenia 24 anys, i aquí va ser on va conèixer la mare dels seus tres fills, Teresa Pera. Tot i que la seva lluita republicana es forjava dia a dia, per exemple en la seva etapa com a regidor de l’Ajuntament de Sabadell o com quan dirigia el setmanari Vertical, el mitjà de la FLS, ja entrada la República, Josep Rosas també es va involucrar activament amb la proclamació de la II República i en la lluita antifranquista. Rosas no va poder tornar a Sabadell abans de morir a Xile, l’any 1968, però actualment té una plaça amb el seu nom a La Serra d’En Camaró.
Foto portada: camp de concentració de Bram. Josep Rosas quart d’esquerra a dreta. 1939. Autor: Antoni Agulló Rosselló / Arxiu Històric de Sabadell.
