Dijous 17 de febrer de 2022 s’ha celebrat l’anomenada Audiència Memorial a l’Auditori del Casal Pere Quart, on una dotzena de sabadellencs han pogut explicar els seus records personals i les seves històries familiars sobre la Guerra Civil i la dictadura franquista. Un acte de memòria polièdric a partir de testimonis en primera persona que abracen tres generacions diferents. Aquesta és la història d’Antònia Sabater, qui va viure més temps amb famílies externes que amb els seus propis pares.
Antònia Sabater va néixer l’any 1939 i la Guerra Civil va esquitxar de mals i misèries la seva infància i adolescència. Mai va conèixer al seu pare, Josep Maria Sabater, perquè va desaparèixer al front abans que nasqués una de les seves tres filles, i tampoc va estar mai als braços del seu avi, qui va ser assassinat l’any 1936. Sabater va créixer a casa els avis i a casa d’una família de Palau Solità i Plegamans per les circumstàncies del moment, però va poder conèixer de primera mà com eren els seus predecessors a través de les cartes i altres documents escrits.
“El meu avi escrivia al Diari de Sabadell i al Diari de Barcelona, però el que passa és que era una persona molt recta. I quan veia una cosa que no li semblava bé, ho deia en l’escrit. I això li va portar problemes”, ha lamentat la néta.
A cal Sabater treballaven per l’Acadèmia Catòlica i “estimaven Catalunya fins al fons del cor”, tal com ha recordat ella mateixa en l’Audiència Memorial d’aquest dijous; per això els va doldre tant la guerra entre ciutadans d’un mateix país, la Guerra Civil, que va posar fi a la vida del seu avi, Salvador Sabater, i que va destruir tot el que la seva família havia aconseguit fins aleshores.
“A casa vam patir molt. Heu de pensar que des que van agafar el pare, quasi cada dia teníem registres i ens ho cremaven tot: els mobles, les coses… tot. Vam quedar molt pobres, sense res. No tenien ni què donar-nos per menjar. Ho vam passar molt malament”, ha recordat Antònia Sabater.
Per això Sabater va créixer a casa l’àvia i, més endavant, a casa d’una família de Palau Solità i Plegamans, ja que el seu pare va morir assassinat i la seva mare estava molt malalta. De tant en tant, però, l’anava a veure. Unes conseqüències que va patir tot just néixer, ja que el seu oncle va haver de buscar dones que poguessin alletar a la petita Antònia, perquè, si no, “no hagués durat dos dies”, tal com li va dir el metge. A banda de la misèria que va deixar la Guerra Civil, Sabater també assenyala que la guerra els va deixar un silenci cada vegada que es treia aquest tema a casa. Quan preguntava per què havien matat el seu pare, l’única resposta que rebia era “que aquella gent no sabia el que feia”.
Foto portada: Antònia Sabater, un dels testimonis de l’Audiència Memorial. Autora: J. Ramon
