El cas del sabadellenc Enric Tomàs Urpí és el màxim exponent local de com les polítiques de memòria discorren sovint per un fil molt estret. Tomàs va combatre Franco, es va exiliar a França, va ser detinguts pels nazis i deportat als camps de concentració com mig centenar més de sabadellencs. Un cop allà, però, va ser un sàdic col·laboracionista de les SS. Va morir el maig de 1945, dos dies després que el camp de Gusen fos alliberat. 76 anys després, el seu nom serà esborrat del monòlit que recorda els sabadellencs deportats als camps nazis.
Era un deportat. Però quin deportat! El més incòmode, segurament. Va néixer el 1911 a Barcelona, de professió era fonedor i residia al carrer de Fra Lluis de Lleó, a l’Eixample. Amb poc més de 30 anys va arribar al macrocamp de Mauthausen l’agost de 1940 procedent del camp de concentració de Les Alliers (França). Durant la Guerra Civil havia combatut contra els franquistes. Algunes fonts el vinculen al POUM, altres al PSUC i altres a ERC. Però sigui com sigui la seva història, fins Mauthausen, no va diferir gaire de la resta de sabadellencs als camps nazis: homes, joves, combatents a la guerra, derrotats, exiliats, apàtrides, que pateixen moltes penúries als camps francesos i acaben als camps nazis.
Enric Tomás consta als censos de víctimes del nazisme i, entrant a Sabadell, des del primer dia al monòlit que primer al parc de la Salut i ara a la plaça de Montserrat Roig recorda els sabadellencs que van caure en un camp de concentració, treball o extermini nazi. Hi té tot el dret. Però el seu col·laboracionisme, acompanyat d’un alt grau de sadisme i violència, l’han fet un cas més que incòmode.
Un cas singular
Segons les investigacions històriques, entre els més de 9.000 deportats espanyols als camps nazis una desena van col·laborar amb els nazis. Es volien guanyar la confiança de les SS per exemple i així salvar-se d’una mort probable, en definitiva. Però pocs, per no dir ningú com Tomàs, van ser tan criminals. Segons el deportat Jacint Cortés, pocs homes van sobreviure al barracó 31 de Gusen, on Tomàs Urpí era el kapo, l’encarregat de la neteja. Un altre deportat, Prisciliano García, a Mi vida en los campos de la muerte nazi, explica que una nit el sabadellenc va assassinar al barracó prop d’una quarantena d’homes que es queixaven, la majoria agonitzants. No era el seu únic mètode: el sabadellenc va matar colpejant homes al clatell davant una tanca electrocutada. Si no morien del cop, ho feien al caure als filferros. O bé taponava les dutxes del barracó i provocava que uns homes ofeguessin els altres per sobreviure.
Mor linxat dos dies després de l’alliberament
Tomàs va sobreviure Güsen, però no gaires dies. Va sortir-hi el 5 de maig de 1945, dia de l’alliberament del camp. Però menys de 48 hores després, va trobar alguns dels seus antics companys, i va saludar el fill d’un home que havia matat a les dutxes. El va reconèixer i li va descarregar tot un carregador de munició al cap. La resta es van llençar contra ell i el seu cadàver va ser linxat.
Al llarg de la història, Tomàs va ser tractat com a víctima dels nazis més. Així la seva família va cobrar una indemnització i una pensió durant un temps del govern federal alemany als anys 60. I el sabadellenc consta en tots els registres oficials de deportats i víctimes del nazisme com a supervivent.
Conegut el seu comportament, Tomàs ja va quedar fora fa tres anys, dels actes en record i homenatge a les víctimes dels nazis a Sabadell. El seu cas va ser estudiat a l’hora de posar, o no fer-ho, una llamborda a la porta del seu domicili, com s’ha fet a tota la resta de deportats. Finalment, Tomàs va ser exclòs. Es va entendre que la llamborda era un reconeixement o una mostra d’homenatge que Tomàs no mereixia.
Fora del monòlit
Ara, la Taula d’entitats de Memòria Històrica ha acordat també expulsar-lo del monòlit en memòria dels deportats sabadellencs. L’Ajuntament assegura que ha contactat amb alguns experts sobre el tema i ha demanat un informe al Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies de la UAB. Finalment, s’ha proposat i decidit eliminar Enric Tomàs de la placa, tot aprofitant que en els propers mesos s’instal·lin tres llambordes stolpersteine més recordant altres sabadellencs víctimes de l’horror nazi.
D’aquesta forma, Enric Tomàs Urpí no tindrà cap record públic a Sabadell.
Més informació:
Foto portada: noms d’alguns dels sabadellencs que van passar i sobreviure als camps nazis, entre ells, Enric Tomàs Urpí, en el monòlit que els recorda a la plaça de Montserrat Roig. Autor: M.Centella.
