L’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, encapçalarà la delegació de la Diputació que assistirà aquest cap de setmana als actes pel 80è aniversari de l’alliberament del camp de concentració de Mauthausen, el que més deportats espanyols va tenir durant el nazisme. Una seixantena de sabadellencs van patir les crueltats nazis en aquest complex. Una quarantena en van morir. L’acte tindrà una àmplia representació estatal.
Farrés és vicepresidenta primera de la Diputació de Barcelona i serà la màxima autoritat d’aquesta delegació. Presidirà per part de l’ens provincial els actes internacionals d’homenatge que es faran dissabte a la tarda al Memorial de Gusen. L’endemà, es farà l’acte de commemoració, amb homenatges als diversos memorials que hi ha a Mauthausen, dedicats als col·lectius que més van patir la persecució nazi, com els jueus o els gitanos. El viatge està coordinat per la Diputació de Barcelona i l’Associació Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme.
El complex Mauthausen-Gusen
El camp de Mauthausen es va obrir l’any 1938. Va ser el primer camp de concentració fora d’Alemanya. Es va consolidar els anys 1941-1942. Va acabar sent un dels camps més grans del sistema de treball esclau i d’extermini nazi. Es calcula que hi van ser internades unes 200.000 persones de diferents nacionalitats. Dels més de 7.500 republicans espanyols que hi van ser, en van morir prop de 5.000, segons diverses fonts històriques.
Què es recorda ara?
Mauthausen va ser va ser un dels darrers camps alliberats, el 5 de maig de 1945, pocs mesos abans que finalitzés la Segona Guerra Mundial. Fa tot just 80 anys. És un dels fets cabdals del tram final de la Segona Guerra Mundial. Des de 2019, el 5 de maig es commemora també el Dia d’Homenatge als espanyols deportats i morts a Mauthausen i en altres camps i totes les víctimes del nazisme d’Espanya.
El complex va ser alliberat per les tropes soviètiques. Una pancarta en castellà i amb les banderes dibuixades de l’URSS, els EUA i Gran Bretanya els va donar la benvinguda: “Los españoles antifascistas saludan a las fuerzas liberadoras”. Rússia recorda també els fets aquest mateix divendres amb una desfilada militar a la plaça Roja de Moscú.
Sabadellencs a Mauthausen
En els darrers anys, Sabadell ha intensificat la recerca i la memòria sobre els deportats als camps nazis. Hi van ser deportats 59 homes nascuts a la ciutat o que hi residien durant la Guerra Civil. 39 hi van morir, la majoria a Gusen, que formava part del complex Mauthausen. L’exposició Deportats els va recordar. Per la posteritat en va quedar el catàleg-llibre de l’historiador Genís Ribé.
A més, les llambordes stolpersteine col·locades a les portes dels seus domicilis en recorden la seva història. Ara per ara, Sabadell en té 63, perquè també es recorden altres víctimes dels nazis, com les germanes Massachs, assassinades a la massacre d’Oradour-sur-Glane el 1944.
Felip VI, a Mauthausen, no sense polèmica
La delegació espanyola diumenge estarà encapçalada pels Reis, Felip VI i Letizia. No sense polèmica, ja que l’Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica ha demanat que facin marxa enrere i es quedin a casa. Hi veuen una “manca de respecte” i una mera mesura “estètica”. Postureig, que se’n diu ara.
Al cap i a la fi el cap d’Estat a l’època, Francisco Franco, va condemnar els deportats als camps, al declarar-los apàtrides. I és que els deportats van ser exiliats que van haver de fugir d’Espanya amb la desfeta republicana a la Guerra Civil, per fugir de la repressió franquista, amb un règim totalment alineat als postulats del feixisme i nazisme, almenys fins ben avançada la Segona Guerra Mundial.
És la segona commemoració d’aquest tipus a la que assisteixen Felip VI i la reina Letizia aquest any després de l’acte del 27 de gener passat amb motiu del 80è aniversari de l’alliberament del camp de concentració d’Auschwitz, al qual van assistir prop de 60 caps d’Estat.
Foto portada: alliberament de Mauthausen, on més sabadellencs als camps nazis hi va haver.
