Gairebé 50 anys després de la seva tortura, enverinament i mort per part de la Guàrdia Civil a Reus, la Generalitat ha identificat les restes del militant antifranquista Cipriano Martos. Així ho donaran a conèixer aquest migdia la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, i el director general de Memòria Democràtica, en una compareixença al Parc del Nord de Sabadell. El govern català va començar l’exhumació de la fossa comuna a finals de l’any passat. Al gener es van trobar restes compatibles amb el seu ADN. Ara ja és oficial que corresponen a Martos, qui es va polititzar al Ca n’Oriac de principis dels anys 70.
A l’Espanya franquista i de partit únic, Cipriano Martos va militar en el Partido Comunista de España Marxista – Leninista, el PCE (ml) i després va passar al FRAP. Va arribar a Sabadell procedent de la Granada agrícola amb part de la seva família, com el seu germà gran, Antonio. Es va polititzar a Ca n’Oriac. Després d’uns anys treballant al tèxtil i la construcció, fent antifranquisme de forma clandestina, va abandonar Sabadell per anar a Igualada i Reus.
El 25 d’agost de 1973 va ser detingut per la Guàrdia Civil. Durant el seu llarg interrogatori, va ser obligat a prendre àcid càustic i benzina, que li va causar greus ferides. Després d’una agonia de 20 dies a l’hospital Sant Joan de Reus va morir. El seu cos va ser llençat a una fossa comuna del cementiri municipal a esquenes de la seva família, que ha mirat durant mig segle, especialment el seu germà Antonio, d’aclarir el crim i aconseguir recuperar les restes per donar-li sepultura a Loja (Granada).
El seu cas està magistralment explicat al llibre del periodsita Roger Mateos Caso Cipriano Martos: vida y muerte de un militante antifranquista, que va tornar a posar d’actualitat un dels crims ocults del franquisme l’any 2018, 45 anys després del crim. Hi va ajudar també la internacionalització del cas. El germà gran, Antonio Martos, va denunciar el crim davant la justícia internacional l’any 2016 mirant d’esquivar la Llei d’amnistia de la transició, que deixava al calaix de l’oblit els crims de la dictadura. Des de l’any 2019, Cipriano Martos té una plaça en el seu nom a la Plana del Pintor.
La família traslladarà les restes a Loja
Finalment les restes de Cipriano podran descansar a Loja. La Generalitat va començar les tasques per recuperar les restes mortals al desembre passat. El 10 de gener es van trobar restes compatibles amb l’ADN de Cipriano, d’entre els 41 individus exhumats. Les despulles es van traslladar al laboratori per iniciar els estudis genètics i antropològics i creuar les dades amb les dels familiars inscrits al Programa d’identificació genètica. Un cop analitzades, s’ha confirmat que les restes es corresponen amb les de Cipriano Martos. Aquest migdia es donaran més detalls.
Vintena identificació
És la vintena persona exhumada identificada a Catalunya des de la creació del Programa d’identificació genètica, l’any 2016, amb Raúl Romeva com a conseller i la sabadellenca Carme Garcia com a directora general de Memòria Democràtica.
Segons el Govern, a Catalunya queden 887 fosses documentades de la Guerra Civil, amb unes 14.000 persones inhumades. Fins ara s’han recuperat les restes de 846 cossos en 77 fosses. L’any 2022 se’n van obrir 25. Justícia, Drets i Memòria fa una crida perquè la ciutadania inscrigui els familiars desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme al Cens de persones desaparegudes i facilitin mostres d’ADN per incloure-les al Programa d’identificació genètica.
