Foto portada: Marta Simó, Laura Aznar, i a la dreta David Serrano.

La memòria democràtica amb visió sabadellenca, a l’UPEC

La Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya se celebra aquest any a la tardor i preferentment de forma telemàtica. Estan liderades per l’historiador sabadellenc Jordi Serrano. Aquest dijous a la tarda recerca històrica sabadellenca ha compartit protagonisme en una taula rodona sobre les polítiques de reparació amb la presència del professor universitari i de l’Escola Pia de Sabadell David Serrano i de Marta Simó, del centre d’investigació sobre l’holocaust de la Universitat d’Haifa, a Israel, que ha tingut un paper important en la instal·lació de les llambordes stolpersteine, que recorden les víctimes catalanes del nazisme. 

La taula ha començat amb una pregunta provocativa: ‘Alemanya sí ha depurat el passat nazi i s’ha confrontar a la memòria i el passat. Per què no ho ha fet Espanya?’. Segons David Serrano el tret diferencial és que a Alemanya, malgrat la divisió en dos estats, “hi va haver institucions que vetllaven per construir una memòria pública, compartida, del seu passat i per reconèixer els esforços de totes les persones, entitats i institucions que havien lluitat per gaudir de la democràcia”.

Segons Serrano, a Espanya en canvi l’estat ha fet delació de les seves responsabilitats, sota la catifa de la transició. La conclusió és que l’estat no ha vetllat per la memòria compartida i “ha cedit la memòria als lluitadors deixant el camí lliure a les aberracions tan grans com l’existència del Valle de los Caídos, impensable a Alemanya o Itàlia, que ens barallem pel monument a Tortosa o es retiri una placa a Largo Caballero, que va estar en un camp de concentració”. És a dir, Alemanya va tenir clar el paper de l’estat per defensar els valors de la memòria democràtica mentre que a Espanya l’estat es va inhibir i “va deixar el camí lliure al campi qui pugui”.

El sabadellenc David Serrano, participant a les jornades de forma telemàtica.
El sabadellenc David Serrano, participant a les jornades de forma telemàtica.

Per la seva part, Marta Simó ha recordat com el franquisme va permetre refugi a dirigents nazis. “L’any 45 van passar per la frontera més de 800 persones nazis o col·laboracionistes amb el règim. Van estar tranquil·lament i molts van acabar marxant a Amèrica Llatina”, ha recordat. Malgrat la llarga dictadura i els silencis de la transició, cal continuar fent recerca, diu, perquè hi ha investigacions recents que mostren els vincles.

“Estan bé les lleis però cal fer pedagogia a tota la població perquè sense pedagogia les lleis no seran efectives, i no només entre els nens sinó també entre adults”, insisteix. Simó es mostra preocupada perquè hi ha nous grups d’extrema dreta que beuen d’aquelles fonts. I ha insistit en un problema propi espanyol: “els fills i nets dels guanyadors no s’han confrontat als seus pares i avis, i a Alemanya sí s’ha fet: preguntar als pares i avis: ‘tu què vas fer en aquell moment?”.

“Als joves els interessa el tema però tenen un desconeixement històric general. Però estan oberts i els interessa molt malgrat que existeix una certa fatiga de la memòria perquè en alguns moments ens hem superat i fins i tot hem fet turisme de la memòria, molta pel·lícula i molts llibres i sovint és contraproduent”. Serrano, per la seva banda, dona classes a alumnes de batxillerat i universitaris: “l’alumnat demostra un desconeixement però és mentida el tòpic que els joves no s’interessen per la història. Però el tema de la memòria exigeix que els plans d’estudis abordin de forma general l’ètica democràtica: la formació de docents… no es tracta de posar-los La lista de Schindler un dia perquè plou i no poden sortir al pati”.

Marta Simó, durant la seva intervenció.
Marta Simó, durant la seva intervenció.

Simó creu que les lleis de memòria, si així ho escauen, han de depurar responsabilitats legals i restituir les víctimes mentre que, per altra banda, la recerca ha de ser el seu camí per investigar i difondre. Tot amb la nova Llei de Memòria Democràtica estatal a l’horitzó. “La memòria ha de ser un dret civil. Ens hem de centrar en els aspectes comuns i deixar de banda l’oblit. El repte és molt gran i no es resol amb pedaços”, ha afegit Serrano.

“Quan parlem de memòria parlem molt de víctimes però poc de perpetradors. Quan Alemanya parla de desnazificació és el procés. Encara no hem fet l’esforç de confrontar-nos amb aquesta part”, ha dit Simó.

“El deep state de personatges sinistres es va poder mantenir, des de Serrano Súñer [falangista, cunyat de Franco, ministre d’Exteriors i responsable de la deportació de centenars de republicans als camps nazis] al [policia i torturador] Billy el Niño; morint amb honors i com Serrano morint al seu llit plàcidament amb 102 anys [l’any 2003]. Haurien d’estar en un museu dels horrors i ni tan sols se’ls ha pogut portar a judici”, ha afegit Serrano.

Martínez (Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme): “arribem tard però no som els únics”

La ponència ha comptat també amb la participació del president de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, el sociòleg terrassenc Domènec Martínez, qui ha recordat com la pandèmia de la Covid ha afectat molt directament a bona part dels lluitadors per la memòria democràtica, l’antifranquisme i la defensa dels drets socials.

“Sobre la memòria, hem arribat tard i malament; hem tingut fins l’any passat el dictador a un espai d’exaltació de la dictadura, tenim milers d’homes i dones a les cunetes. És greu. Vam tenir una llei l’any 2007 que no s’ha complert. Rajoy va dir ‘escolta: pressupost zero’ i el mateix s’està fent a Andalusia i Madrid”.

Martínez ha recordat que el govern d’Artur Mas va congelar l’aplicació de la Llei de Memòria Democràtica, aprovada pel Parlament l’any 2007. No obstant, també ha convingut a Alemanya no va fer polítiques de memòria a les escoles fins dècades després de la Segona Guerra Mundial perquè es considerava que la societat no estava prou preparada. Tampoc Àustria o França ho van fer des del primer dia. “Hem arribat tard i ho hem d’esmenar però no som els únics”, ha convingut.

“La memòria local té grans possibilitats”

Martínez ha apostat pels itineraris locals de memòria: “la memòria local té grans possibilitats perquè tenim eines i historiadors i hem de convertir-la en una memòria a peu de carrer, atractiva”. Tant Serrano com Simó han convingut en la seva utilitat.

La taula ha estat moderada per la periodista del digital Crític Laura Aznar.

Foto portada: Marta Simó, Laura Aznar, Domènec Martínez i a la dreta David Serrano.